Fish ecology in Lake Banyoles (NE Spain): a tribute to Ramon Margalef / Josep Serra-Kiel, Emili Mató i Palós, Eloi Saula Briansó, [et al.]



En: Geologica acta. Vol. 1, Núm. 2 (2003) , p. 177-200

The stratigraphic basis of this work has allowed the use of larger foraminifers in the biostratigraphic characterisation of the new Shallow Benthic Zones (SBZ). This part of the volume presents a description of the sedimentary cycles formed by the transgressive-regressive systems of the Lutetian and Bartonian in the southeastern sector of the Ebro Foreland Basin.Concerning the Lutetian deposits studied in the Amer-Vic and Empordà areas, four sedimentary cycles have been characterised. The first and second are found within the Tavertet/Girona Limestone Formation (Reguant,1967;Pallí,1972), while the third and fourth cycles cover the Coll de Malla Marl Formation (Clavell et al.,1970), the Bracons Formation (Gich,1969,1972), the Banyoles Marl Formation (Almela and Ríos,1943),and the Bellmunt Formation (Gich,1969,1972). In the Bartonian deposits studied in the Igualada area,two transgressive-regressive sedimentary cycles have been characterised in the Collbàs Formation (Ferrer,1971),the Igualada Formation (Ferrer,1971),and the Tossa Formation (Ferrer,1971). The Shallow Benthic Zones (SBZs)recognised within the Lutetian are the following:SBZ 13, from the Early Lutetian, in the transgressive system of the first cycle;SBZ 14,from the Middle Lutetian, in the second cycle and the lower part of the transgressive system of the third cycle; SBZ 15,from the Middle Lutetian, in the remaining parts of the third system; SBZ 16, from the Late Lutetian,throughout the fourth cycle.The association of larger foraminifers in the first and second cycles of the Bartonian in the Igualada area has been used as the basis for the definition of SBZs 17 and 18 recognised in the Bartonian of the western Tethys.

Marine and transitional Middle/Upper Eocenen units of the Southeastern Pyrenean Foreland Basin (NE Spain) / Josep Serra-Kiel, Anna Travé i Herrero, E. Mató, [et al.]



En: Geologica Acta. vol. 1, núm. 2 (2003) , p. 177-200

The stratigraphic basis of this work has allowed the use of larger foraminifers in the biostratigraphic characterisation of the new Shallow Benthic Zones (SBZ). This part of the volume presents a description of the sedimentary cycles formed by the transgressive-regressive systems of the Lutetian and Bartonian in the southeastern sector of the Ebro Foreland Basin. Concerning the Lutetian deposits studied in the Amer-Vic and Empordà areas, four sedimentary cycles have been characterised. The first and second are found within the Tavertet/Girona Limestone Formation (Reguant, 1967; Pallí, 1972), while the third and fourth cycles cover the Coll de Malla Marl Formation (Clavell et al., 1970), the Bracons Formation (Gich, 1969, 1972), the Banyoles Marl Formation (Almela and Ríos, 1943), and the Bellmunt Formation (Gich, 1969, 1972). In the Bartonian deposits studied in the Igualada area, two transgressive-regressive sedimentary cycles have been characterised in the Collbàs Formation (Ferrer, 1971), the Igualada Formation (Ferrer, 1971), and the Tossa Formation (Ferrer, 1971). The Shallow Benthic Zones (SBZs) recognised within the Lutetian are the following: SBZ 13, from the Early Lutetian, in the transgressive system of the first cycle; SBZ 14, from the Middle Lutetian, in the second cycle and the lower part of the transgressive system of the third cycle; SBZ 15, from the Middle Lutetian, in the remaining parts of the third system; SBZ 16, from the Late Lutetian, throughout the fourth cycle. The association of larger foraminifers in the first and second cycles of the Bartonian in the Igualada area has been used as the basis for the definition of SBZs 17 and 18 recognised in the Bartonian of the western Tethys.

Diagenesis and fluid-fracture evolution in an intracontinental basin : the Penedès half-graben,western Mediterranean = Diagènesi i evolució de la relació fluid-fractura en una conca intracontinental: la conca del Penedès, oest de la Mediterrània [Fitxer informàtic] / Vinyet Baqués Almirall ; [dirigida per: Anna Travé i Herrero, Antonio Benedicto Esteban]
Baqués Almirall, Vinyet


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, DL 2013
Dirigida per: Travé i Herrero, Anna; Benedicto Esteban, Antonio. Universitat de Barcelona. Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica, 2012
1 recurs electrònic (264 p.)
Bibliografia. Apèndixs.

La formació de la conca del Penedès està associada a un període extensiu d'edat neògena que provocà l'obertura del Solc de València. El marge nord-oest del Solc de València està constituït per una sèrie de grabens (Penedès, Vallès, Barcelona ...) i horsts (Garraf, Gaià-Montmell, Montnegre ...), el conjunt dels quals formen la Serralada Costanera Catalana. Aquesta serralada resulta de la superposició de tres esdeveniments tectònics principals: (1) l'extensió Mesozoica, compresa entre el Pèrmic i el Cretàcic inferior, (2) la compressió Paleògena, la qual produí la inversió de les principals conques extensives Mesozoiques i (3) l'extensió neògena, compresa entre l'Oligocè tardà i el Miocè mig, la qual generà l'actual sistema de rift de la Mediterrània occidental. S'han estudiat 19 afloraments localitzats tant en els alts estructurals, Garraf i Gaià-Montmell, com en el sector central de la conca del Penedès. A partir de les dades macro I microestructurals, juntament amb els resultats geoquímics de les roques encaixants, roques de falla i els ciments que reomplen les fractures, s'han identificat els següents estadis diagenètics: I. un primer estadi diagenètic temprà caracteritzat per la formació de microfractures de morfologies irregulars, formades en un sediment poc litificat i per la precipitació d'un ciment de calcita poc interaccionat amb la roca de caixa. II. un segon estadi d'enterrament caracteritzat per la bretxificació i dolomitització de la roca encaixant i la generació d'estilòlits sub-paral·lels a l'estratificació. III. nou etapes de deformació amb diferents tipus de rebliments associats a les fractures. IV. quatre estadis de carstificació caracteritzats per diferents tipus de bretxes de col·lapse, sediments i ciments que reomplen les porositats tipus fractura i vug, generades a partir de la dissolució. Els fluids relacionats amb l'extensió Mesozoica són característics d'aigües de formació, en canvi, els fluids que circularen al llarg de les fractures compressives paleògenes, són coherents amb fluids d'origen meteòric altament interaccionats amb la roca de caixa. L'extensió Neògena es caracteritza per una circulació predominant de fluids meteòrics no interaccionats amb la roca de caixa. És en l'estadi de post-rift on s'ha definit una dolomitització parcial de l'encaixant produïda per la barreja d'aigües marines i meteòriques. Durant l'estadi de post-rift tardà tingué lloc un esdeveniment de dissolució càrstica molt extens, el qual es relaciona amb la baixada del nivell del mar durant el Messinià.

Estratigrafia i sedimentologia dels dipòsits deltàics de l'eocè mitjà-superior al sector de Manresa / Anna Travé i Herrero; dirigida per Marià Marzo Carpio
Travé i Herrero, Anna


Dirigida per: Marzo Carpio, Mariano. Universitat de Barcelona. Departament de Geologia Dinàmica, Geofísica i Paleontologia, 1988
86 p. : il., gràf., map. + 12 làmines
Tesi de llicenciatura. Exemplar mecanografiat (fotocòpia). Bibliografia.