Influència de l'activisme feminista híbrid en la paritat de gènere als espais d'opinió dels mitjans catalans : el cas d'#OnSónLesDones / Marta Roqueta-Fernàndez
Roqueta-Fernàndez, Marta


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 52 (octubre 2026), p. 19-30 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Opinió pública i transformació social. Referències. Inclou versió de l'article en castellà i en anglès.

L'article analitza la influència del grup #OnSónLesDones (OSLD) en l'assoliment de la paritat de gènere als espais d'opinió dels principals mitjans catalans. Ho fa amb una metodologia mixta que combina l'anàlisi situacional (situational analysis), de caràcter qualitatiu, i l'anàlisi de xarxes socials (social network analysis), de caràcter quantitatiu. Els resultats mostren, primer, que mitjançant la difusió de l'etiqueta #onsónlesdones a Twitter, OSLD ha contribuït a visibilitzar la infrarepresentació de les dones a l'esfera pública, si bé l'etiqueta ha estat compartida, a grans trets, per usuàries amb perfils semblants als de les activistes del grup. Segon, que els mitjans, a l'hora de reflexionar sobre paritat i opinió, tenen en compte els postulats del grup. Les conclusions apunten a la importància d'estudiar el rol de l'activisme feminista en la transformació de rutines periodístiques i en l'adopció de pràctiques activistes per part de la ciutadania.

Les Dones a la ràdio 100 anys després / Sílvia Espinosa Mirabet, Mònica Puntí Brun, Jordi Serra Simón
Espinosa i Mirabet, Sílvia


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 50 (octubre 2024), p. 19-30 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: La ràdio: memòria, resiliència i transformació. Referències. Inclou versió de l'article en castellà i en anglès.

L'article evidencia la presència important de dones a la ràdio catalana cent anys després del naixement del mitjà. A partir d'una metodologia quantitativa, s'ha rastrejat la tendència femenina al sector. S'ha descobert una presència remarcable de dones directives a la ràdio generalista catalana (12 dones dirigint ràdios no locals) destacant-ne RAC1. Es detecta un canvi quantitatiu important al departament tècnic. Així, a Ràdio 4 hi ha actualment 5 dones exercint de tècniques de so, mentre que a Catalunya Ràdio n'hi ha 6 de distribuïdes com a tècniques de control central, tècniques d'estudi i tècniques d'exteriors. La majoria de les dones que treballen a la ràdio generalista ho fan com a redactores. L'evolució en els primers cents anys de la ràdio a Catalunya posa en evidència que malgrat tenir una presència significativa, les dones no han tingut mai la mateixa rellevància que els homes dins d'aquest mitjà.

Catalunya Ràdio : gènesi, crisi i reorientació del primer projecte de ràdio de la Generalitat (1982-1984) / Marc Vidal i Juanola
Vidal i Juanola, Marc


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 50 (octubre 2024), p. 31-39 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: La ràdio: memòria, resiliència i transformació. Referències. Inclou versió de l'article en castellà i en anglès.

Catalunya Ràdio va néixer el 1983 com una iniciativa del primer Govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol (1980-1984).Es volia dotar Catalunya d'una ràdio i una televisió públiques que emetessin només en català, per estendre l'ús de la llengua i consolidar un espai mediàtic propi, sota el control del Govern i del Parlament. Els dos nous mitjans van seguir camins diferents i totes les mirades es van posar de seguida en el projecte de televisió, on van anar a parar la majoria de recursos. Aquesta supeditació va provocar precarietat i improvisació en la posada en marxa de la ràdio, que va culminar amb la dimissió del primer director de l'emissora. A aquestes dificultats s'hi va afegir que el model de programació ideat a l'inici, amb una successió de petits espais, no es va consolidar i, un any després, Catalunya Ràdio es va reconvertir cap a una programació generalista amb dos espais magazins de matí i de tarda.

Mig segle de ràdios lliures a Catalunya : la sostenibilitat del sector avui / Nuria Reguero Jiménez, Eloi Camps Durban
Reguero Jiménez, Nuria


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 50 (octubre 2024), p. 61-71 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: La ràdio: memòria, resiliència i transformació. Referències. Inclou versió de l'article en castellà i en anglès.

El sorgiment de les ràdios lliures a Catalunya fou propiciat per la forta mobilització política i cultural als inicis de la Transició democràtica. Impulsades per agrupacions i associacions sense ànim de lucre, difongueren els assumptes i punts de vista d'una gran varietat de col·lectius i moviments socials. Mig segle després, les ràdios lliures perduren, si bé de la quarantena d'emissores existents al país a finals dels vuitanta s'ha passat a les nou actuals. L'objectiu d'aquest article és contribuir a conèixer la situació actual de les ràdios lliures catalanes a través d'una contextualització històrica i normativa, un cens i dos estudis de cas. Partint de les teories de la comunicació alternativa i comunitària, apliquem una metodologia qualitativa per conèixer la situació d'aquestes ràdios i els factors que incideixen en la seva sostenibilitat.

El Capacitisme en els mitjans de comunicació a Catalunya: la percepció per part de les persones amb discapacitat adultes / Roger Sabà Riera
Sabà Riera, Roger


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 50 (octubre 2024), p. 135-147 (Articles) 
Número dedicat a: La ràdio: memòria, resiliència i transformació. Referències. Inclou versió de l'article en castellà i en anglès.

El capacitisme és la ideologia que promou la discriminació de les persones amb discapacitat i se sustenta en unes representacions col·lectives construïdes socialment. Aquestes representacions són interioritzades mitjançant relats creats i amplificats pels mitjans de comunicació. Aquest treball busca caracteritzar la percepció que tenen les persones amb discapacitat sobre les seves representacions en els mitjans de comunicació. Per a això, es va utilitzar una metodologia qualitativa i la tècnica dels grups de discussió. Els resultats indiquen que les participants1 atribueixen a les representacions mediàtiques la discriminació i els estereotips cap al col·lectiu. A més, la manca de representació és percebuda com un obstacle per a la normalització de la discapacitat i la presència mediàtica és primordial per reduir els prejudicis. Finalment, s'apunta que les històries de vida a les xarxes contribueixen a construir una minoria activa, indispensable per reclamar l'eliminació les barreres físiques i socials.

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) : 50 anys de servei públic i de suport a l'ensenyament i la recerca (1972-2022) / Marta Civil i Serra, Marta Rial Pan, Teresa Santos Prados
Civil i Serra, Marta


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 49 (octubre 2023), p. 27-26 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Universitat i pensament crític: formar en comunicació. Notes i referències.

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), nascuda fa 50 anys i estretament vinculada a la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB) -degana dels estudis de comunicació a Catalunya-, ha evolucionat com a actor actiu per als estudiants, docents, investigadors, periodistes i la societat en general, al compàs de la digitalització. L'article que presentem es proposa d'aprofundir en l'evolució d'aquest equipament i en el coneixement de les seves col·leccions, que l'han convertit en un referent en l'àmbit de les biblioteques universitàries i també en matèria de suport a l'ensenyament i a la recerca científica especialitzada en comunicació. La qualitat i la singularitat dels seus fons ens permeten, al mateix temps, entendre la història d'una època i d'un país.

La Invisibilitat de l'esport femení als informatius de la televisió pública catalana el març del 2023 / Isaac Pecino Peláez, Lorena Gómez Puertas
Pecino Peláez, Isaac


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 49 (octubre 2023), p. 73-85 (Articles) 
Número dedicat a: Universitat i pensament crític: formar en comunicació. Notes i referències.

Aquest article investiga, des de la perspectiva de gènere, la ; presència de l'esport femení al telenotícies de màxima audiència ; de TV3 durant el mes de març del 2023 en conjunt, i el 8 de ; març en concret, amb l'objectiu de quantificar la cobertura dels ; esports protagonitzats per dones en contraposició al masculí. ; Es comprova que la televisió pública catalana només dedica ; el 14,39 [per cent] del temps del bloc d'esports a les competicions ; femenines. La recerca també incideix en el fet que el futbol és ; el gran protagonista de la secció esportiva, tant femenina com ; masculina. Finalment, posa sobre la taula la contradicció que ; suposa que l'informatiu no respecti el seu propi llibre d'estil pel ; que fa a qüestions d'igualtat i paritat de gènere.

Barcelona en la mirada de les periodistes estrangeres durant la Guerra Civil / Bernardo Díaz Nosty
Díaz Nosty, Bernardo


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 48 (octubre 2022), p. 5-15 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Comunicació de riscos, de crisis i de conflictes. Notes.

La historiografia ha descuidat de manera significativa la presència de les periodistes estrangeres en la Guerra Civil, obviant per aquest motiu un relat del conflicte amb matisos clarament diferenciats de la narrativa dominant. Prop de dues-centes dones, no obstant això, van deixar testimoniatge del seu pas per la península Ibèrica, més interessades en els efectes de la guerra que en la cultura militar. La majoria d'elles van passar per Barcelona i es van fixar, entre altres aspectes, en la vida a la ciutat, els bombardejos aeris sobre la població civil, els successos sagnants de maig del 1937 i la sortida republicana cap a França.

La Gestió de la infodèmia a Catalunya durant el primer any de la pandèmia de la Covid-19 / Sergi Xaudiera
Xaudiera, Sergi


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 48 (octubre 2022), p. 49-56 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Comunicació de riscos, de crisis i de conflictes. Referències bibliogràfiques.

Durant la primavera del 2022 ens vam entrevistar amb diferents treballadors públics responsables de la gestió de la infodèmia de la Covid-19, amb l'objectiu de documentar i estudiar com diferents unitats de la Generalitat van actuar per mitigar els efectes de la infodèmia. Tot seguit, vam reunir-nos amb representats de les dues principals organitzacions de fact-checking a Catalunya per identificar com havien respost a la infodèmia i què en podíem aprendre. Aquest estudi local permet conèixer el comportament de la comunitat catalana i adaptar-ne les intervencions, ja que la majoria d'estudis previs es basen en la comunitat de parla anglesa.

El Procés de producció informativa en confluència amb conflictes politicosocials : el cas dels periodistes de TV3 i el procés sobiranista de Catalunya / Gemma Palà Navarro
Palà Navarro, Gemma


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 48 (octubre 2022), p. 57-66 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Comunicació de riscos, de crisis i de conflictes. Referències bibliogràfiques.

El procés sobiranista de Catalunya va ser un moviment polític i social que va defensar el dret a decidir i la independència d'aquest territori i que va derivar en un enfrontament entre l'Estat espanyol i el Govern català. Els mitjans de comunicació espanyols i catalans van tenir un rol crucial en la cobertura mediàtica per la seva proximitat amb el conflicte i, alhora, van estar al centre del debat públic. Aquesta recerca pren TV3 i els seus periodistes com un estudi de cas per conèixer com el context politicosocial va condicionar el relat periodístic i quins factors externs i interns hi van intervenir. Mitjançant les entrevistes semiestructurades a onze periodistes, entre redactors i editors dels programes informatius de TV3, es poden identificar diferents aspectes que permeten concloure que les fonts periodístiques, les rutines de treball i la responsabilitat de TV3 com a mitjà públic van ser els principals factors que van intervenir en la producció informativa.

Films insígnia, polítiques audiovisuals i circulació : els casos de Pa negre, Handia i O que arde / Marta Pérez Pereiro, Marijo Deogracias Horrillo i M. Soliña Barreiro González
Pérez Pereiro, Marta


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 47 (octubre 2021), p. 13-24 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Cinema, ficció audiovisual i diversitat lingüística. Notes. Referències bibliogràfiques.

El cinema en les llengües minoritàries de l'Estat espanyol ha estat invisibilitzat per les dificultats de circulació de films petits i per la necessitat de doblar-los per a la seva inclusió al mercat espanyol, en el qual la versió original subtitulada és una opció minoritària. La presència del que denominem films insígnia, premiats en festivals internacionals i que s'exhibeixen en llengua original, contribueix a una certa visibilitat d'aquestes cinematografies. En aquest assaig analitzem tres casos - Pa negre (2010), Handia (2017) i O que arde (2019) - i les polítiques audiovisuals que van fer possible la seva producció i visibilització en festivals i cartelleres.

Posicionament de veus alternatives a l'Europa audiovisual : el cas de la política lingüística catalana, gallega, basca i sami / Enrique Castelló-Mayo, Pietari Kääpä, Kate Moffat i Antía López-Gómez



En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 47 (octubre 2021), p. 25-36 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Cinema, ficció audiovisual i diversitat lingüística. Notes. Referències bibliogràfiques.

Una de les hipòtesis en què es basa aquest article és que la normalització de la subtitulació en el camp audiovisual, particularment en llengües no hegemòniques, contribueix a fer més fluida i consolidar la comunicació dialogada i l'acceptació intercultural, en casos tan variats com el català, el gallec, el basc o el sami. Al mateix temps, com suggereix l'estudi del cas sami al final del capítol, aquests mecanismes per a la inclusió i la diversitat també poden tenir un efecte advers i continuar reforçant formes d'exclusió i la normalitat hegemònica de les llengües dominants, en què, a més, el poder s'exerceix mitjançant una política lingüística i de subtitulació en les llengües dominants (i no només en anglès. Per això, s'han realitzat dos qüestionaris, que han respost 115 docents i deu responsables de mitjans de comunicació locals. Els resultats indiquen que els centres formatius acostumen a fer ús de mitjans escolars o locals amb una voluntat d'alfabetitzar en mitjans, tot i que no segueixen uns indicadors estàndard per assolir competències mediàtiques i emfasitzen més l'entreteniment de l'alumnat que l'aprenentatge crític de l'ús dels mitjans.

Anàlisi d'iniciatives d'alfabetització mediàtica entre centres escolars i mitjans de comunicació locals a Catalunya / Clàudia González Deumal
González Deumal, Clàudia


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 46 (juliol 2020), p. 93-103 (Articles) 
Número dedicat a: Participació, ciutadania i comunicació. Referències bibliogràfiques.

Aquest article analitza iniciatives d'educació mediàtica del sistema educatiu i comunicatiu de Catalunya. L'objectiu és observar com es promou l'alfabetització mediàtica a les aules. Per això, s'han realitzat dos qüestionaris, que han respost 115 docents i deu responsables de mitjans de comunicació locals. Els resultats indiquen que els centres formatius acostumen a fer ús de mitjans escolars o locals amb una voluntat d'alfabetitzar en mitjans, tot i que no segueixen uns indicadors estàndard per assolir competències mediàtiques i emfasitzen més l'entreteniment de l'alumnat que l'aprenentatge crític de l'ús dels mitjans.

El Fet trans a TV3 : anàlisi de la representació de la diversitat de gènere en el documental televisiu i la seua recepció / Marina García Blanes
García Blanes, Marina


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 45 (juliol 2019), p. 45-53 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Comunicació, mitjans i gènere. Notes. Referències bibliogràfiques.

Les identitats trans hui formen part de l'agenda mediàtica, però la seua cobertura continua generant conflictes. Aquest article pren com a univers d'estudi dos documentals emesos per la televisió pública catalana (TV3) l'any 2016 per analitzar la representació del fet trans en el documental televisiu i la recepció per les persones trans d'aquests continguts a Catalunya. Amb aquesta investigació es posa de manifest que existeix una distància important entre allò que expressa el discurs periodístic i allò que narra el discurs testimonial de les transidentitats, i s'ofereixen recomanacions per tractar d'acurtar-la.

Dones que surten del paper. Periodistes catalanes que expliquen un país / [ressenya de]Cristina Baulies Batiller
Baulies Batiller, Cristina


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 45 (juliol 2019), p. 57-59 (Crítica de llibres) 
Número dedicat a: Comunicació, mitjans i gènere.
Ressenya de:
. Dones que surten del paper : periodistes catalanes que expliquen un país / Francesc Canosa Farran, Elena Yeste Piquer [editors] ; Dolors Monserdà [et al.]. Juneda : Fonoll, 2018

Anàlisi de les desinformacions del referèndum de l'1 d'octubre detectades per Maldito Bulo / Òscar Coromina, Adrián Padilla
Coromina, Òscar


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 44 (juliol 2018), p. 17-26 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Fake news, algoritmes i bombolles informatives. Referències bibliogràfiques.

Aquest article pren els fets succeïts al voltant del referèndum d'independència de Catalunya del dia 1 d'octubre de 2017 com a referència per fer una anàlisi sobre l'ús de la desinformació en un context de contenciós polític i un escenari d'alta polarització com a part d'una narrativa estratègica. A partir d'una proposta metodològica d'anàlisi, i aplicant-la a les desinformacions contrastades pel fact-checker Maldito Bulo, hem constatat que la desinformació té com a objectiu el descrèdit dels actors implicats, l'amplificació dels fets o bé la recerca d'adhesions als diferents argumentaris, i que el format de la desinformació és un element clau en el seu grau de difusió, així com la dificultat a l'hora de determinar amb exactitud l'impacte d'aquesta desinformació.

Betevé : de la televisió hiperlocal al transmèdia? : una anàlisi de l'evolució / Aida Martori Mutsant
Martori Munsant, Aida


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 44 (juliol 2018), p. 57-69 (Articles) 
Número dedicat a: Fake news, algoritmes i bombolles informatives. Notes. Referències bibliogràfiques.

La consolidació d'un format requereix una llarga trajectòria d'emissions que faciliti el reconeixement de les convencions narratives emprades per l'audiència. Aquest article aborda l'evolució dels 33 anys de Telenotícies a TV3 des de la perspectiva del format, analitzant els diferents factors que l'han convertit en un producte amb entitat pròpia. A partir de l'anàlisi d'una mostra d'edicions, complementades amb entrevistes als actors directament implicats en el seu desenvolupament, es constata la significativa influència de la forma sobre el contingut i com la tecnologia participa de l'art d'explicar notícies.

Serveis d'accessibilitat sensorial a les televisions que emeten en català : situació actual i propostes de futur / Sara Rovira-Esteva, Irene Tor-Carroggio
Rovira-Esteva, Sara


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 44 (juliol 2018), p. 71-80 (Articles) 
Número dedicat a: Fake news, algoritmes i bombolles informatives. Notes. Referències bibliogràfiques.

En aquest article es presenten els resultats principals del projecte "Serveis d'accessibilitat sensorial a les televisions catalanes: situació actual, necessitats i propostes de futur", finançat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El seu objectiu era oferir una visió panoràmica de l'estat de la qüestió dels serveis d'accessibilitat que s'ofereixen actualment a partir d'una mostra de set televisions que emeten en català. La conclusió principal és que, malgrat que les televisions a Espanya tenen l'obligació legal d'emetre continguts accessibles, l'accessibilitat és encara una assignatura pendent per a la majoria d'emissores.

La Construcció d'un format televisiu : el cas del Telenotícies a la televisió pública catalana (TV3) / Miquel Sañas, Maria Gutiérrez
Sañas, Miquel


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 44 (juliol 2018), p. 81-91 (Articles) 
Número dedicat a: Fake news, algoritmes i bombolles informatives. Notes. Referències bibliogràfiques.

La consolidació d'un format requereix una llarga trajectòria d'emissions que faciliti el reconeixement de les convencions narratives emprades per l'audiència. Aquest article aborda l'evolució dels 33 anys de Telenotícies a TV3 des de la perspectiva del format, analitzant els diferents factors que l'han convertit en un producte amb entitat pròpia. A partir de l'anàlisi d'una mostra d'edicions, complementades amb entrevistes als actors directament implicats en el seu desenvolupament, es constata la significativa influència de la forma sobre el contingut i com la tecnologia participa de l'art d'explicar notícies.

Ràdio en línia i projectes nadius a Catalunya : els riscos i atractius de la incertesa / Toni Sellas, Montse Bonet
Sellas, Toni


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 43 (juliol 2017), p. 155-164 (Articles) 
Número dedicat a: Diversitat i indústries culturals. Referències bibliogràfiques.

En els darrers anys, la digitalització ha anat transformant les indústries culturals. La radiofònica, malgrat que a Espanya continua sent de transmissió principalment analògica, no és aliena als canvis. A internet, la ràdio pot diversificar l'oferta més enllà dels continguts que difon a l'antena. Però, paral·lelament, s'hi desenvolupen altres propostes d'àudio nascudes a la xarxa al marge dels radiodifusors tradicionals. L'estudi de la ràdio en línia i els projectes nadius ens permet veure i comparar com afronten estratègicament internet, un espai que planteja nous reptes per a la cadena de valor tradicional de l'empresa radiofònica. A partir de la revisió bibliogràfica i documental, la descripció de la mostra i les entrevistes en profunditat, es posa de manifest el nivell de comprensió de les dinàmiques d'internet, com això es tradueix en una oferta de continguts determinada i com es flexibilitza la cadena de valor. Alhora, s'apunten tendències d'evolució del mercat radiofònic i les dificultats que hi influeixen.