Técnicas constructivas en la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía. Planteamientos y estrategias de investigación para una propuesta de síntesis / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Josep Maria Macias i Solé
Beltrán de Heredia i Bercero, Julia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 16-38 : il. (Construint a l'antiguitat tardana) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

La documentació i l'anàlisi de les tècniques constructives a l'antiguitat tardana és un objectiu poc comú en la recerca arqueològica sobre aquest període, en part a causa d'una implantació encara incipient de l'arqueologia de l'arquitectura. Aquest document pretén abordar la necessitat de dur a terme aquesta tasca, sobre la base de l'exposició d'una sèrie de tècniques específiques que, en un context de deshomogeneïtzació, permeten reconèixer elements comuns. Com a preàmbul, s'exposen una sèrie de criteris d'anàlisi i descripció que caldrà tenir en compte en el futur, en cas de desenvolupar projectes globals de caracterització d'un període històric fonamental per comprendre la pervivència de les tècniques constructives romanes i la seva influència a l'alta edat mitjana.

Arqueología y técnicas constructivas en Barcelona : nuevos datos para el horizonte tardoantiguo / Julia Beltrán de Heredia Bercero
Beltrán de Heredia i Bercero, Julia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 58-77 : il. (Construint a l'antiguitat tardana) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

Aquest article presenta noves dades relatives a les tècniques constructives emprades durant l'antiguitat tardana a Barcelona. Destaquen les estructures de l'arquitectura domèstica, les quals foren el resultat de la compartimentació de les domus romanes, i la creació d'un nou tipus d'habitatge, amb una planta molt propera a l'habitatge altmedieval. També un nou cas de l'arquitectura del poder i la representació, la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor.

Els Edificis portuaris tardoantics de l'àrea fluvial de Tarraco i les seves tècniques constructives / Moisés Díaz García, Josep Francesc Roig Pérez
Díaz García, Moisés


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 78-92 : il. (Construint a l'antiguitat tardana) 
Bibliografia. Inclou annex fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

Presentem, de manera preliminar, les dades proporcionades per les darreres excavacions urbanes fetes al sector portuari fluvial de Tàrraco. En aquest indret vora la desembocadura del riu, durant el període visigòtic es va produir una intensa ocupació. En són testimoni diversos magatzems portuaris -horrea- bastits en la segona meitat del segle VI i altres a la segona meitat del VII dC, que es caracteritzen per l'ús de l'opus caementicium per als murs i per emprar paviments d'opus signinum. Al final d'aquesta centúria o potser al principi del segle VIII dC, una gran reforma comporta la desaparició d'aquests horrea i la construcció de diversos àmbits, entre els quals destaca un gran edifici de funcionalitat productiva i un dipòsit construït també amb parets d'opus caementicium i revestit en opus signinum.

La Tècnica constructiva de l'edifici octogonal de Can Ferrerons (Premià de Mar, Barcelona) / Ramon Coll Monteagudo i Marta Prevosti i Monclús
Coll i Monteagudo, Ramon


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 94-105 : il. (Construint a l'antiguitat tardana) 
Bibliografia. Inclou annex fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

L'edifici octogonal de Can Ferrerons, que conserva parets de fins a tres metres d'alçada, es va construir seguint les tècniques constructives pròpies dels edificis nobles dels segles IV, V i VI. Els fonaments són d'encofrat perdut, el primer tram aeri dels murs és de maçoneria o paredat, mentre que a partir de la segona filada s'utilitza l'encofrat. La construcció en tongades serveix per anar entrelligant els murs. S'hi detecta, en algun punt, la tècnica del pseudo opus spicatum. Els angles estan reforçats amb grans carreus, com és comú en aquest tipus d'edificis tardoantics. Es tracta del darrer testimoni constructiu d'aquesta important vil·la romana, que en les darreres fases de vida pateix una ruralització i degradació considerables.

La Basílica visigótica del anfiteatro de Tarragona : definición, técnicas constructivas y simbología de un templo martirial / Andreu Muñoz Melgar
Muñoz i Melgar, Andreu


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 106-127 : il. (Construint a l'antiguitat tardana) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

El bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi van ser executats, a l'amfiteatre de Tarraco, l'any 259. En aquest espai se situen dues esglésies sobreposades. La superior data del segle XII i la inferior va ser construïda entre finals del segle VI i començaments del segle VII. Els aspectes simbòlics i litúrgics van condicionar el disseny i l'aplicació de les tècniques constructives. Així, es va fer un gran esforç constructiu per a situar el temple sobre el precís espai del martiri fonamentant part de les seves estructures al fons de les fossae. Per a la construcció de la basílica es van reutilitzar elements constructius d'època altimperial. L'estudi metrològic del temple planteja un disseny a partir de meditats criteris tècnics i simbòlics aplicant una matemàtica sagrada que concorda amb el pensament d'Agustí d'Hipona i Isidor de Sevilla. El resultat arquitectònic final constata, per a l'època visigòtica, la pervivència clàssica dels models paleocristians, l'ús de tècniques constructives de tradició romana i un innovador llenguatge hispanovisigot per a la projecció de la decoració arquitectònica.

Tècnica i arquitectura tardoantiga de Centcelles (Tarragona). Observacions i primeres reflexions / Josep M. Puche i Fontanilles, Jordi López i Vilar
Puche i Fontanilles, Josep M.


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 128-143 : il. (Construint a l'antiguitat tardana) 
Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

Centcelles és un monument sobradament conegut, especialment per la seva decoració musiva. Però poques vegades s'ha tractat la seva arquitectura. En aquesta article es recull un seguit d'observacions sobre la tècnica constructiva del monument, del qual es fa un primer estudi. Això ha permès, conjuntament amb un treball anterior, il·luminar alguns aspectes poc clars i proposar que l'edifici actual és el resultat de diverses fases constructives, una de les quals clarament sumptuària, potser inconclusa. Sobre aquesta, es documenta una continuïtat d'ocupació que podem intuir que perdura tota la tardoantiguitat fins avui dia. El treball presenta aquestes observacions amb la intenció de servir de base a una nova manera d'estudiar i entendre aquest monument.