Es tierra perdida la que se destina a la edificación. Nicolás María Rubió y la dirección de parques públicos y arbolado del Ayuntamiento de Barcelona / Vicente Casals Costa
Casals i Costa, VicençEn:
Ciudad y territorio. Madrid, núm. 94 (1992) , p. 125-145 : plàn.
Bibliografia. Notes. Inclou dos textos de Nicolàs Maria Rubió i Tudurí.
Durant la segona meitat del segle XIX l'administració municipal progressivament assumí la necessitat de dotar a les ciutats de jardins, parcs i altres espais verds per raons higièniques i de demanda social. Aquest procés donà lloc a la creació de serveis especialitzats en el si dels ajuntaments, la qual cosa, en el cas de Barcelona, arribà a la seva constitució plena i en un sentit modern el 1917. Nicolàs Maria Rubió i Tudurí fou la figura clau del mateix entre la data esmentada i el 1937, període en el que es configurà el sistema bàsic d'espais verds de la ciutat. Influenciat pel model urbanístic de la "ciutat-jardí" i per la figura de l'enginyer francès J.C.N. Forestier, durant els vint anys en els que estigué al capdavant de la direcció dels parcs públics i arbrat de l'ajuntament barceloní desenvolupà un paper de primera línia en les transformacions urbanes de la ciutat.