português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
BUTLLETI DE LA INSTITUCIO CATALANA D'HISTORIA NATURAL []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 9   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 9
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
[Notes breus (fauna)] Noves introduccions i poblament actual de peixos a l'estany de Banyoles = New introductions and present population of fishes in Lake Banyoles / Lluís Zamora Hernández, Quim Pou i Rovira
Zamora Hernández, Lluís


En: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 71 (2003) , p. 136-139

Nota breu de fauna sobre les noves introduccions i el poblament actual de peixos a l'estany de Banyoles.


Matèries: Ecologia ; Biologia ; Estanys ; Fauna ; Peixos
Àmbit:Banyoles, estany de ; Banyoles
Cronologia:[2003]
Autors add.:Pou i Rovira, Quim
Accés: http://hdl.handle.net/10256/9486


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 9
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Distribució, ecologia i estat de conservació de Potamogeton lucens i P. schweinfurthii a Catalunya (NE de la península Ibèrica) / Pere Aymerich, Moisès Guardiola, Albert Petit, [et al.]



En: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural , Núm. 78 (2014) , p. 25-37

Potamogeton lucens L. i P. schweinfurthii A. Benn. són dues espècies aquàtiques morfològicament similars que fins fa ben poc han estat confoses a Europa. L'objectiu del treball és aclarir i actualitzar la informació sobre la situació actual i històrica d'aquests dos tàxons a Catalunya. El treball es basa en la revisió de material dipositat en diversos herbaris de Catalunya i en les dades de camp recents obtingudes pels autors. Addicionalment s'han estudiat les característiques dels hàbitats on hem localitzat poblacions d'aquestes espècies. S'han documentat 5 localitats segures de P. lucens, però la seva presència recent s'ha constatat en una sola d'aquestes localitats, un estany de muntanya dels Pirineus. Les altres quatre, actualment desaparegudes, es situaven en zones de baixa altitud i poc apartades del litoral a les conques dels rius Tordera i Llobregat. Aquesta regressió històrica està relacionada amb els canvis d'usos i d'ocupació del territori durant el segle XX, que han provocat la dessecació de gran part de les masses d'aigua estancada naturals i una forta eutrofització de les que s'han mantingut. En canvi, P. schweinfurthii no havia estat trobat a Catalunya fins a l'any 2010 i actualment se'n coneixen 3 localitats situades en zones de muntanya mitjana del centre i el nord del territori, en dues de les quals es constata que deu ser un colonitzador recent. La revisió del material dipositat als herbaris catalans no ha permès localitzar cap altre plec d'aquesta espècie. Sobre la base d'informacions actualitzades s'assigna a P. lucens la categoria IUCN En Perill Crític (CR) i a P. schweinfurthii la categoria Vulnerable (VU). L'únic híbrid amb participació d'alguna d'aquestes dues espècies conegut a Catalunya és P. x salicifolius -híbrid entre P. lucens i P. perfoliatus- documentat a la fi del segle XIX a l'estany de Banyoles i no retrobat.


Matèries: Vegetació ; Aigües superficials
Àmbit:Catalunya ; Mediterrània, mar
Cronologia:[2014]
Autors add.:Aymerich i Boixader, Pere ; Guardiola Bufí, Moisès ; Petit, Albert ; Ballesteros i Sagarra, Enric ; Chappuis, Eglantine
Accés: https://ddd.uab.cat/record/220265


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 9
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aportacions a la flora dels Pirineus centrals / Moisès Guardiola, Albert Petit, Josep Maria Ninot
Guardiola Bufí, Moisès


En: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, Núm. 75 (2007-2009) , p. 31-40

En aquest treball aportem noves dades de 27 plantes rares trobades recentment al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o en àrees properes. De cadascuna, en donem les localitats on l'hem observat i en valorem l'interès fitogeo- gràfic tenint en compte el coneixement actual de la flora pirinenca. Moltes d'elles són novetat per al catàleg del Parc Nacional o per als Pirineus centrals catalans; per a la resta, n'ampliem o en precisem la distribució, en termes de nous quadrats UTM o d'altitud, i l'ecologia. Destaquen sobretot Vicia argentea Lapeyr., endemisme dels Pirineus centrals que només es coneixia de quatre localitats isolades, i Xatardia scabra (Lapeyr.) Meissn., un interessant paleoendemisme restringit sobretot als Pirineus orientals.


Matèries: Flora ; Vegetació ; Parcs naturals
Matèries:Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[2007 - 2009]
Autors add.:Petit, Albert ; Ninot i Sugranyés, Josep Maria
Accés: https://ddd.uab.cat/record/220266


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 9
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Dades malacològiques tarragonines / Arturo Bofill y Poch
Bofill i Poch, Artur


En: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Barcelona, Núm. 4-5 (1922) , p. 86-88
Inclou una referència a els mol·luscos recollits per S. Novellas a la zona de Tortosa, Mas de Barberans i la Sénia, p. 87.



Matèries: Mol·luscs ; Fauna ; Parcs naturals
Matèries:Parc Natural dels Ports
Àmbit:Ports de Tortosa-Beseit ; Tortosa ; Mas de Barberans ; Sénia, la
Cronologia:[1922]


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 9
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Importància dels guarets ambientals com a font d'insectes per a la conservació del sisó (Tetrax tetrax) i altres ocells esteparis en els secans cerealístics / Joan Estrada Bonell, Santi Mañosa, Gerard Bota Cabau
Estrada Bonell, Joan


En: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. vol. 81 (2017) , p. 23-29

Els sistemes agrícoles d'Europa occidental (entre els quals els secans cerealístics, amb una rica comunitat d'ocells esteparis greument amenaçada) han sofert una important intensificació que ha comportant fortes disminucions de les comunitats de plantes, d'ocells i d'insectes. Aquests darrers, sobretot els ortòpters, són la base de l'alimentació de molts ocells esteparis, fins i tot de polls d'espècies no insectívores, com el sisó (Tetrax tetrax). Tot i que els marges dels camps són un hàbitat clau com a font d'invertebrats i, en general, per a la conservació de la biodiversitat dels entorns conreats, poden ser insuficient per compensar la pèrdua d'hàbitat en el seu conjunt. La introducció de guarets ambientals dins de la matriu agrícola de cereal constitueix una eina útil per a la diversificació dels paisatges agraris excessivament homogenis. En el cas del sisó, poden proporcionar zones de cant, de nidificació i d'alimentació tant de polls com adults. Per revertir la negativa situació del sisó a Catalunya, a partir de l'any 2006 es van començar a implantar a la ZEPA Secans de Belianes-Preixana (entre altres) guarets ambientals, bé amb vegetació natural o bé sembrats amb alfals. Per avaluar els resultats de les actuacions realitzades, entre el 2010 i 2012 es va realitzar un total 140 censos d'ortòpters i lepidòpters en els diferents medis entre finals de juny-primers de juliol, quan hi ha els polls de sisó. Dels resultats es desprèn que els guarets ambientals presenten l'abundància més alta d'ortòpters i lepidòpters, seguits per les parcel·les amb ordi, els rostoll i finalment els llaurats. Així, els guarets ambientals, sobretot amb alfals, tenen de mitjana entre 2,5 i 4 vegades més ortòpters que els camps de cereal abans de la sega i entre 9 i 14 vegades més que els rostolls, essent els ortòpters pràcticament absents als llaurats. Un cas semblant, tot i que menys marcat, s'observa també en els lepidòpters. La precipitació de finals d'hivernprimavera sembla també un paràmetre important per explicar el nombre d'artròpodes dels diferents medis, sobretot dels guarets amb alfals. Per tot l'anterior, es considera que l'establiment de guarets ambientals és una pràctica clarament positiva per a les poblacions d'artròpodes, que pot afavorir també l'èxit reproductor del sisó i altres ocells esteparis en les àrees cerealistes intensificades.


Matèries: Agricultura ; Conreu de secà ; Cereals ; Insectes ; Ocells
Àmbit:Belianes ; Preixana
Cronologia:2006 - 2012
Autors add.:Mañosa, Santi ; Bota Cabau, Gerard
Accés: http://www.raco.cat/index.php/ButlletiICHN/article/view/335553
http://hdl.handle.net/2445/121702


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 9
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Formigues de Cadaqués (província de Girona) capturades en setembre de 1929, determinades per C. Men Zzi / Ricard Zariquiey i Álvarez
Zariquiey i Álvarez, Ricard


En: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, Barcelona (1930) , p. 92-94
Notes.



Matèries: Fauna ; Insectes
Àmbit:Cadaqués
Cronologia:1929
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 9
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estudi geomorfològic de la dinàmica nival i del risc d'allaus a la vall Farrera (Pallars Sobirà) / Montserrat Mases+
Mases i Corberó, Montserrat


1994
En: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, Núm. 62 (1994) , p. 117-136

La vall Ferrera és una conca d'alta muntanya tributària de la Noguera Pallaresa i enclavada al Pirineu Occidental Català (fig. 1). S'hi han realitzat una sèrie d'observacions entorn del fenomen de les allaus. En primer lloc, s'han realitzat una sèrie de treballs de tipus cartogràfic. Partint del mapa de "Localització Probable de Zones d'Allaus", s'ha efectuat una classificació de les diferents morfologies de les zones d'allaus, i se n'ha deduït, que aquestes són el resultat de l'adaptació al modelatge glacial preexistent. A partir d'aquesta cartografia s'ha obtingut, també, el primer "mapa pilot de risc d'allaus", i s'ha presentat una discussió sobre la problemàtica de la seva elaboració i la seva utilitat. En un segon bloc s'analitzen les conseqüències geomorfològiques de les allaus especialment pel que fa referència a la seva contribució en la construcció dels cons de dejecció de les conques de dinàmica mixta nivotorrencial. Les observacions realitzades ens porten a pensar que la contribució de les allaus en la formació d'aquests cons es poc rellevant.


Matèries: Allaus ; Geomorfologia ; Geologia ; Medi geogràfic ; Riscos naturals
Àmbit:Ferrera, vall
Cronologia:[1994]
Accés: http://raco.cat/index.php/ButlletiICHN/article/view/233326


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 9
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Coleòpters nous o interessants de les Planes de Son i la mata de València (Alt Àneu, Pirineu de Lleida) / Miguel Prieto Manzanares, Jordi Agulló, Glòria Masó, Josep Muñoz, Edurad Vives



En: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 78 (2014) , p. 99-108


Matèries: Insectes ; Fauna
Àmbit:Son - Alt Àneu ; Mata de València - Alt Àneu
Cronologia:[2014]
Autors add.:Prieto Manzanares, Miguel ; Agulló, Jordi ; Masó, Glòria ; Muñoz Batet, Josep ; Vives i Noguera, Eduard
Accés: http://raco.cat/index.php/ButlletiICHN/article/view/291796


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 9
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Jaciment de miliolids en l'eocènic superior de Bellprat (Conca de Barberà) / J. R. Bataller, G. Colom
Bataller i Calatayud, Josep Ramon


En: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Vol. 36 (1936) , p. 152-155
Referències bibliogràfiques.


Matèries: Paleontologia ; Geologia ; Eocè ; Fòssils
Àmbit:Bellprat
Cronologia:[1936]
Autors add.:Colom, Guillem
Accés: http://raco.cat/index.php/ButlletiICHN/article/view/232812
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3