Els Perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d'Aragó (1410-1458) [Fitxer informàtic]
/ Victòria Alba Burguera i Puigserver ; [dirigida per: Roser Salicrú i Lluch, Maria Barceló Crespí]
Burguera i Puigserver, Victòria AlbaBarcelona : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Salicrú i Lluch, Roser; Barceló Crespí, Maria. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2020
1 recurs electrònic (857 p.)
La tesi pretén delinear un quadre diversificat de la gestió dels perills de la mar, del conflicte marítim a la Corona d'Aragó entre 1410 i 1458. La cronologia comprèn un dels períodes de la seva màxima expansió en el Mediterrani: des del final del regnat de l'últim rei de la casa de Barcelona, Martí l'Humà, a la mort del segon rei de la dinastia Trastàmara, Alfons el Magnànim. La recerca s'emprèn a partir del punt de vista privilegiat de les tres principals ciutats marítimes de la Corona: Barcelona, València i Mallorca. L'estructura de la tesi s'articula en quatre grans blocs o capítols. El primer, de caràcter introductori, reconstrueix els orígens de la relació entre els diversos òrgans de poder i la guerra marítima: el paper del rei, a través del control dels armaments privats i de la seva pròpia flota, comandada per l'almirall; el de les ciutats marítimes i, successivament, el de la Diputació i el de les corporacions de mercaders. El segon capítol analitza les funcions i la composició de la flota reial i de les flotes ciutadanes. El tercer, versa sobre la guerra de cors privada: els seus objectius, la seva evolució durant les diverses conjuntures polítiques i els seus resultats. Finalment, el quart està dedicat a la captivitat com a conseqüència de la pirateria, específicament als mitjans de redempció lligats al binomi econòmic captura-rescat i al doble ús i rendibilitat de les captures humanes entre cristians i musulmans. La guerra de cors, la pirateria i la guerra marítima en general, com a parts d'un mateix prisma triangular, representaren activitats econòmiques fortament influenciades per les decisions polítiques i els ritmes de la diplomàcia internacional, que, com a conseqüència, comportaren importants repercussions socials. Els mecanismes ofensivo-defensius, les actituds i les respostes conjunturals identificades a les mars durant els regnats dels dos primers Trastàmara marcarien el precedent de futures actuacions en una època molt més convulsa en el camp marítim i naval, mentre que, a la vegada, serien exclusivament representatives d'una realitat política, administrativa i conceptual en vies de desaparició.
