Conservació de la natura : [1989]



Tarragona : Biblioteca Pública de Tarragona, 1990
2 vols. ; 32 cm
Recull anual de notícies i articles de premsa d'àmbit local, comarcal i nacional.

Inclou: Vol. I: Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN); Delta de l'Ebre (Conservació, projectes urbanístics, regressió); Bosc de la Marquesa; Ports de Tortosa - Beceit Vol. II: Protecció dels Animals (Polèmica al voltant dels corre-bous, Salvament dels peixos de Riudecanyes, etc.); Protecció forestal i incendis; Pedreres il·legals; Platges i costes; Residus (Pla de residus, abocadors, Incineradora de Residus Urbans de Riuclar).

L'Abocador de Salou rep també tota la brossa de Cambrils



En: Salou, Núm. 14 (nov. 1988), p. 8-9

Proposta contencions metàl·liques de talussos en terraple a l'obra de recuperació del volcà Croscat : Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa / Martirià Figueras i Feixas, Joan Font i Turrats
Figueras i Feixas, Martirià


[S.l.] : Estudi Tècnic de Jardineria i Paisatge, 1993
[11] f. : plàn., il. col

Les Grederes dels nostres volcans ; I de les escombraries què? / Josep M. Mallarach
Mallarach i Carrera, Josep Maria


En: L'Olotí. Olot (19??) , p.11-12

De la recança dels Vayreda i els anhels de mossèn Gelabert, a l'atzucac legal contemporani, en quatre pinzellades / Josep M. Mallarach
Mallarach i Carrera, Josep Maria


En: L'Olotí, Núm. 141 (1982) , p. 12-13

Projecte de segellament definitiu de l'abocador de residus urbans d'Olot : Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Olot-Santa Pau, La Garrotxa-Girona / Martirià Figueras i Feixas, Joan Font i Turrats
Figueras i Feixas, Martirià


[S.l.] : Estudi Tècnic de Jardineria i Paisatge, 1993
50 p. + [41] p. + 10 plàn
A la portada: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient.

Vilalta inaugura l'abocador de residus urbans del Montsià



En: Revista Amposta, Núm. 495 (novembre 1994), p. 52-53
Inclou dades de recollida selectiva de la Comarca del Montsià.

Gestiò de residus municipals : Abocador Mas de Barberans



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Junta de Residus, 1995
1 full

La Galera aprova l'abocador sense unanimitat municipal



En: Ebre : setmanari independent de les Terres de l'Ebre, Núm. 744 (21 gen. 1993), p. 1, 4

Un Grup de veïns de La Galera constitueix una comissió antiabocador



En: Ebre : setmanari independent de les Terres de l'Ebre, Núm. 746 (4 feb. 1993), p. 4

L'Abocador de Mas de Barberans no funciona, tot i la inauguració de les instal·lacions



En: Ebre : setmanari independent de les Terres de l'Ebre, Núm. 834 (17 nov. 1994), p. 4

L'Abocador comarcal del Montsià s'ubicarà al Mas de Barberans



En: Ebre : setmanari independent de les Terres de l'Ebre, Núm. 751 (11 març 1993), p. 1, 3

Enguany començaran les obres de l'abocador del Mas de Barberans



En: Ebre : setmanari independent de les Terres de l'Ebre, Núm. 778 (30 set. 1993), p. 8

El Cementiri del circ / [Jordi Puig, fotografies] ; Joan Manuel Soldevilla, text
Puig, Jordi


En: Revista de Girona. Girona. Any 57, núm. 269 (novembre-desembre 2011), p. 30-37 : il. (Reportatge fotogràfic) 

Projecte de restauració de la zona de l'antic abocador de Palafrugell / Maria Puigdemont i Viñals, Cristina Ruiz Jara, Patrícia Simon Sànchez, Judit Vilà Giralt



[Palafrugell] : [s.n.], 1996
68 f. ; 30 cm
Treball de 3r de Ciències Ambientals, UDG. Assignatura: Restauració del patrimoni natural. Text mecanoscrit.

Les Terreres de Vacamorta, una zona humida en perill / Gabriel Mercadal i Corominas, Esther Palomeras
Mercadal i Corominas, Gabriel


En: Revista de Girona. Girona. Any 49, núm. 219 (juliol-agost 2003), p. 36-44

Les Terreres de Vacamorta, situades a cavall entre els municipis de Cruïlles i Corçà, són un important centre d'extracció d'argiles que a través de la seva pròpia activitat explotadora han originat diversos solcs que s'omplen d'aigua procedent del nivell freàtic. Amb el pas del temps, les basses abandonades, han esdevingut estanyols naturalitzats on s'hi ha instal·lat nombroses espècies animals i vegetals d'ambients lacustres esdevenint així una zona de gran interès ecològic. Malauradament, però, algunes d'aquestes basses s'estan reblint, una pràctica que comporta la destrucció de l'estanyol i per tant la pèrdua d'un elevat nombre d'organismes i, alhora, anul·la la possibilitat que aquest espai natural, construït indirectament per l'home, segueixi la seva dinàmica natural i es converteixi, en un moment de recessió d'espais lacustres, en un important refugi d'espècies associades a les zones humides.

Projecte de construcció del centre de tractament de residus municipals a Solius (Santa Cristina d'Aro i Llagostera) [Fitxer informàtic] / Maria Corominas Ramot ; [dirigit per: Daniel Rodríguez Aranda, Albert Palà Serrano]
Corominas Ramot, Maria


2017
Dirigida per: Rodríguez Aranda, Daniel; Palà Serrano, Albert. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, 2017
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

El Complex de tractament de residus municipals de Solius actualment consisteix en les instal·lacions d'un dipòsit controlat de residus i d'una planta de compostatge. El projecte es basa en realitzar una planta MBT (tractament mecànic biològic) de la fracció RESTA dels residus municipals, que consisteix en la realització d'un pretractament mecànic, un tractament biològic de la fracció orgànica i una selecció del materials valoritzables del residus (paper-cartró, envasos plàstics, ferro i alumini).

La Gestión de los residuos domésticos en los antiguos vertederos de la comarca de la Ribera d'Ebre (Cataluña) / Òscar Saladié Borraz
Saladié Borraz, Òscar


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 56 (2011) , p. 177-197
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Amb anterioritat a l'existència dels abocadors controlats i les plantes de incieración els residus domèstics eren transportats fins a uns terrenys més o menys pròxims als nuclis de població on quedaven a la intempèrie podent en alguns casos ser cremats, amb les implicacions ambientals que aquest tipus de gestió comporta. En l'elecció dels terrenys de l'abocador tampoc s'havia tingut en compte cap aspecte de caràcter ambiental. A la comarca catalana de La Ribera d'Ebre aquests abocadors van estar en funcionament fins a la segona meitat dels anys 90 del segle XX quan van ser clausurats en paral·lel a la construcció d'un abocador controlat comarcal. Aquests antics abocadors, una vegada localitzats, s'han analitzat tenint en compte les seves característiques, les de l'entorn on es trobaven i la proximitat i accessibilitat al nucli de població des d'on eren transportats els residus. També es fa referència al procés de clausura i segellament dels abocadors i a la situació actual dels terrenys que els van albergar.

Abocadors : 1988



Tarragona : Biblioteca Pública de Tarragona, 1989
1 vol. ; 32 cm
Recull de notícies i articles de premsa d'àmbit local, comarcal i nacional.

Inclou: Notícies generals; Municipi de Tarragona (Contaminació del Francolí, abocador del "Llorito", Riu Clar, Bonavista). Comarques de Tarragona: Alt Camp (Aigües residuals de Picamoixons, Bassa de fongs al polígon de Valls, etc.); Baix Camp i Priorat (rieres de Riudoms, Contaminació de la Riera d'Alforja, abocador de Riudecols, contaminació del Riu Montsant); Tarragonès (Abocadors de Vila-seca i Salou, dipòsit i depuradora de Roda); Altres (Montblanc, Banyeres, Flix, Ulldecona).

Residus industrials i urbans : 1990



Tarragona : Biblioteca Pública de Tarragona, 1991
1 vol. ; 32 cm
Recull de notícies i articles de premsa d'àmbit local, comarcal i nacional.

Inclou: Notícies generals; Alt Camp; Baix Camp ; Priorat; Ribera d'Ebre (Tivissa, etc.); Tarragonès (Incineradora de Riu-Clar).