La confitura a la Catalunya moderna : pràctiques i significats entorn dels dolços (segles XVI-XVIII) [Fitxer informàtic]
/ Marta Manzanares Mileo : [dirigida per:] María Ángeles Pérez Samper
Manzanares Mileo, MartaBarcelona : Universitat de Barcelona, 2018
Dirigida per: Pérez Samper, María Ángeles. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Moderna, 2018
1 recurs electrònic (556 p.)
La present tesi té com a objectiu plantejar una primera aproximació a la producció i el consum de dolços a la Catalunya d'època moderna, fent èmfasi en la singularitat dels seus significats, valors i usos en els sistemes alimentaris moderns. Així mateix, es vol avaluar fins a quin punt factors socials i culturals determinaren les formes de producció i consum dels dolços moderns. Aquest plantejament aporta alhora noves dades sobre el Col·legi d'adroguers i confiters de Barcelona, caracteritzat pel caràcter dual de la professió d'adroguer i confiter. Aquesta tesi es divideix en dues parts. La primera part examina els aspectes de producció i distribució de confitures, posant especial atenció al gremi de confiters. En aquesta part s'analitza en què consistia l'art de confiteria, una activitat altament qualificada en la qual era fonamental el domini d'uns sabers especialitzats així com d'unes tècniques específiques. Així mateix, un anàlisi dels receptaris manuscrits confiters posa en relleu el rol cabdal d'aquests textos en els processos d'aprenentatge i execució de l'art confiter. D'altra banda, el present estudi se centra en la conflictivitat gremial al voltant de l'elaboració i la venta de dolços en el mercat barceloní. La reconstrucció dels litigis intergremials permet observar un mercat dinàmic i complex en el qual els confiters es disputaven el control del mercat del dolç enfront de flequers, xocolaters, revenedors i apotecaris. La segona part de la tesi examina la multiplicitat i la simultaneïtat dels usos i funcions dels dolços tenint en compte que aquests eren vistos com medicines i llaminadures al mateix temps. D'una banda, profunditza sobre com els dolços van ser considerats aliments de prestigi, superflus i extraordinaris i, de l'altra, s'analitza com el seu consum es va limitar a determinades pràctiques socials i culturals. La darrera part està dedicada a l'estudi de les col·lacions i els refrescs, unes reunions socials celebrades al voltant del consum de dolços, que esdevingueren una de les principals formes de sociabilitat a la Barcelona moderna.
