português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
TESIS DOCTORALS [] OR TREBALLS DE RECERCA/TESINES [] AND GUERRA DE SUCCESSIO []
Referències trobades:
19   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 19   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Identitat i vocabulari polítics a Catalunya durant la guerra de successió [Fitxer informàtic] / Cristian Palomo Reina ; [dirigida per: Ignasi Fernández Terricabras, Antoni Simon i Tarrés]
Palomo Reina, Cristian


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Fernández Terricabras, Ignasi; Simon i Tarrés, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (652 p.)

L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és realitzar un estudi de la identitat col·lectiva dels catalans a les èpoques medieval i moderna. Per aconseguir-ho, el nostre estudi es divideix en tres capítols: en primer lloc, examinem què foren políticament les tres grans comunitats del període baixmedieval i modern que englobaven el poble català: Catalunya, la Corona d'Aragó i la Monarquia d'Espanya. En segon lloc, efectuem un estudi històric de les diferents característiques que resultaven més rellevants per a la definició i diferenciació dels catalans, entre finals del segle XII i inicis del segle XVIII, en relació amb la resta de col·lectius humans, atenent a l'adscripció i identificació del col·lectiu amb el seu territori, la seva religió, la llengua, la legislació per la qual es regien, la relació amb el seu príncep sobirà, així com amb la resta d'institucions generals del Principat de Catalunya i dels Comtats de Rosselló i Cerdanya, sense negligir pas la relació envers els súbdits dels altres regnes del seu monarca i els pobles i poders aliens al domini d'aquest. En tercer lloc, ja centrant-nos en el període del canvi dinàstic i la guerra successòria (1700-1714), duem a terme una anàlisi quantitativa, semàntica i comparativa dels conceptes "Catalunya", "Espanya", "principat", "monarquia", "pàtria" i "nació", a partir del buidatge dels dietaris de la Diputació del General i del Consell de Cent. D'aquesta manera, investiguem uns conceptes intrínsecs al fet identitari català del període, en unes fonts que ens permeten copsar una idea aproximada d'allò que significava aquest vocabulari per a la classe rectora de Catalunya.


Matèries: Tesis doctorals ; Vocabularis ; Guerra de Successió ; Política ; Identitat nacional ; Institucions polítiques ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1700 - 1714
Autors add.:Fernández Terricabras, Ignasi (Dir.) ; Simon i Tarrés, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666657
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Conmemorar Catalunya : 1714 y la cuestión catalana [Fitxer informàtic] / Manuel Ramírez Ortiz ; [dirigida per: Joan B. Culla]
Ramírez Ortiz, Manuel


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Culla i Clarà, Joan B.. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (544 p.)
ISBN 9788449078682

Considerem que és el resultat de l'evolució de la qüestió catalana i de la ideologia nacionalista que li acompanya. Per tant, és objectiu central d'aquesta tesi culminar la Commemoració del Tricentenari de 1714 celebrada a Catalunya en 2014, posant l'accent en la relectura dels fets més significatius de la identitat del poble català des de 1624 fins avui. Així, doncs, redescobrir el passat mitjançant el record d'uns fets que fan referència a el "maltractament" rebut per Catalunya de mans de l'Espanya de llavors. Els pilars sobre els quals s'assenta aquesta recerca són els següents: A) Breu esment als orígens de la qüestió catalana (XVII-XVIII) i aprofundiment en el XX i XXI B) Commemoració del Tricentenario de 1714: Actes celebrats a Catalunya durant 2014.


Matèries: Tesis doctorals ; Commemoració de fets històrics ; Onze de setembre 1714 ; Guerra de Successió ; Catalanisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1714 - 2014
Autors add.:Culla i Clarà, Joan B. (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/463096
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Informació i persuasió : en els orígens de la premsa catalana (c. 1500-1720) [Fitxer informàtic] / Ricard Exposito Amagat ; [dirigida per: Xavier Torres i Sans]
Expósito i Amagat, Ricard


Girona : Universitat de Girona, 2017
Dirigida per: Torres i Sans, Xavier. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2014
1 recurs electrònic

L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar la informació pública a la Catalunya moderna: la seva producció, la circulació i el seu consum des de la darreria de l'edat mitjana fins al desenllaç de la Guerra de Successió i els anys del conflicte de la Quàdruple Aliança. Per això, una vegada examinats els diferents gèneres informatius (impresos, manuscrits i orals), hem escollit un estudi de cas: la premsa manufacturada al Principat, tant per al benefici dels seus "editors" (estampers i llibreters) com per voluntat (o necessitat) de les autoritats. Avisos, cartes, noves i relacions, així com la premsa periòdica (relacions tipus gaseta i gasetes), es difonien arreu del territori i a l'exterior. Aquesta premsa (que hem situat en el context coetani europeu) era llegida i escoltada llegir per uns públics àvids de notícies, a la ciutat i al camp. Paral·lelament, també hem revisat els nivells d'alfabetització i hem tractat la formació d'una primitiva "esfera pública". Tot això ens ha permès referir-nos a una "era de la informació" molt abans de la present "era de la (sobre)informació".


Matèries: Tesis doctorals ; Edat moderna ; Guerra de Successió ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Premsa ; Indústria editorial i impremta ; Llibreters ; Impressors ; Alfabetització ; Lectura
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1500 - 1720
Autors add.:Torres i Sans, Xavier (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/403989
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Catalans en armes (1704-1723) : l'origen dels mossos d'esquadra [Fitxer informàtic] / Eusebi Mas Vilaseca ; [dirigida per: Antoni Espino López]
Mas i Vilaseca, Eusebi


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Espino López, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449049026

L'origen dels Mossos d'Esquadra, l'actual cos de policia de la Generalitat de Catalunya, es remunta a tres segles enrere, arran de l'organització de dos arreglaments de minyons filipistes al Principat, a les acaballes de la Guerra de Successió. El duc de Pòpuli i José Patiño van formar, el 1714, una partida de vint-i-cinc paisans armats a Igualada sota les ordres del sotsveguer Onofre Melcion i del capità Jacint Elies, perquè ajudessin l'exèrcit borbònic a sufocar la revolta de les quinzenades. Vint afectes naturals més, capitanejats pel veguer Jaume Llissach, en van constituir una altra a Manresa. Ambdós arreglaments es van dissoldre en finalitzar el conflicte bèl·lic, però van esdevenir la gènesi d'un nou model d'organització civil armada, que es va reproduir cinc anys després en la següent contesa, entre Felip V i la Quàdruple Aliança (Gran Bretanya, França, Províncies Unides i Àustria). El 1719, el marquès de Castel-Rodrigo va mobilitzar i rearmar altre cop els catalans, tal com l'hi havia proposat la Reial Audiència i aprovat el rei el 21 d'abril. Des de principis de juny fins a mitjan juliol, sis ministres i un fiscal comissionats van establir mig centenar i escaig d'esquadres de paisans armats al territori per mantenir la seguretat als corregiments no fronterers. Però tan bon punt els guerrillers catalans al servei de França en van desarmar sis, a l'estiu, els militars espanyols van suprimir-ne gairebé la meitat per evitar que els prenguessin les armes. Només cinc van complir amb les expectatives i es van conservar, entre les quals va destacar la de Valls. Restablerta la pau el 1720 (tractat de l'Haia), el capità general les va llicenciar totes perquè ja no calien. Fins aquell moment l'existència transitòria dels arreglaments de minyons, primer, i de les esquadres, després, va anar lligada a la sort de la guerra, però el 1721 el marquès de Castel-Rodrigo en va reorganitzar quatre de provisionals (Valls, Rodonyà, Riudoms i Cardona) perquè perseguissin els rebels que persistien en la sedició durant la postguerra. A partir de l'octubre se'n van crear dues de noves per pacificar el país, una al corregiment de Tarragona (Valls) i l'altra al de Vilafranca del Penedès (Piera); la seva trajectòria i continuïtat esdevingué permanent des d'aleshores i van exercir funcions de repressió política i policial. El 1722 Francisco Caetano en va formar dues més (Capellades i Manresa), a causa de l'augment de malfactors. El comte de Montemar en va unificar el comandament el 1723 per coordinar-les millor, i en va nomenar Pere Anton Veciana primer comandant.


Matèries: Tesis doctorals ; Mossos d'esquadra ; Edat moderna ; Ordre públic ; Guerra de Successió ; Felip V d'Espanya ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Repressió política ; Polícia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1704 - 1723
Autors add.:Espino López, Antonio (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/285077
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Els Inicis de la guerra de successió a Catalunya : 1700-1705 [Microforma] / Joaquim Albareda i Salvadó ; [dirigida per Josep Fontana i Lázaro]
Albareda i Salvadó, Joaquim


Bellaterra : Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1993
Dirigida per: Fontana i Lázaro, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1990
2 microfitxes : 48x, negatiu; 11 x 15 cm + 1 fullet (8 p. ; 18 cm) (Tesis doctorals de la Universitat Autònoma de Barcelona
Bibliografia. Inclou apèndix amb llistats d'austracistes i filipistes destacats.



Matèries: Tesis doctorals ; Guerra de Successió ; Grups socials ; Felip V d'Espanya ; Revolta dels barretines ; Església ; Societat ; Botiflers ; Austriacistes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1700 - 1705
Autors add.:Fontana i Làzaro, Josep (Dir.)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
La Conferència dels Comuns i el Braç Militar: dues institucions decisives en el tombant del s. XVII [Fitxer informàtic] / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


Barcelona : Universitat Pompeu Fabra, DL 2008
Dirigida per: Albareda i Salvadó, Joaquim. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, 2008
1 recurs electrònic
Bibliografia.

Durant el període que va des de la mort de Carles II (1700) fins a la fi de la Guerra de Successió (1714), els tres comuns (Consell de Cent, Diputació del Catalunya i Braç Militar), assoliren un paper fonamental en la defensa de les Constitucions davant les transgressions dels monarques. La seva actuació, però, va estar dirigida per una institució de recent creació: la Conferència dels Comuns. La present tesi doctoral estudia aquesta institució, que va esdevenir decisiva en el tombant del segle XVII i ajuda a entendre per què els catalans es decantaren a favor de Carles III, l'arxiduc, durant el conflicte successori. Però la Conferència dels Tres Comuns va ser rellevant també per la seva significació dins el context de les institucions representatives: va afavorir l'actuació mancomunada dels comuns a la vegada que va facilitar l'accés dels nous sectors mercantils en la presa de decisions polítiques.


Matèries: Institucions polítiques ; Tesis doctorals ; Guerra de Successió ; Vida política ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Felip V d'Espanya ; Poder polític ; Oligarquia ; Elits locals ; Braç militar ; Noblesa ; Diputació del General de Catalunya ; Consell de Cent ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1690 - 1714]
Accés: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1219108-162543/
Localització: Universitat Pompeu Fabra; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Guerra i quotidianitat militar a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714) / Adrià Cases Ibáñez ; Antonio López Espino (dir.)
Cases Ibáñez, Adrià


Dirigida per: Espino López, Antonio. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. d'Història Moderna i Contemporània, 2013
Bibliografia.

Guerra i quotidianitat militar a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714) és un estudi que persegueix dos objectius principals. Primerament, reconstruir les etapes evolutives del conflicte que va sobrevenir al front català com a conseqüència de la disputa successòria espanyola. Fins a l'actualitat, la historiografia no comptava amb treballs d'aquestes característiques. Les prioritats per abordar els primers decennis del segle XVIII s'han focalitzat en altres aspectes: el teixit socioeconòmic del territori, la conjuntura política i els diversos posicionaments entre les institucions catalanes, la repressió que va existir a partir de la Junta de Braços (juliol de 1713), l'exili, la implementació del nou ordenament borbònic, entre altres. El segon objectiu passa per caracteritzar la societat militar que participa a la guerra de Successió (i els elements que hi interactuen) per conèixer els seus condicionants vitals en ple front de lluita (quotidianitat militar). Per abordar el primer aspecte, l'estudi segueix un fil cronològic que transcorre des de la mort de Carles II (novembre de 1700) fins la caiguda de Barcelona i les illes d'Eivissa i Mallorca (1714-1715). En aquesta part es descriuen els principals fets politicomilitars mitjançant el contrast de documentació arxivística primària de grans arxius estatals (Madrid, Londres, Lisboa) i altres estudis i cròniques ja publicats. Això permet aportar dades noves sobre els setges de Barcelona de 1705, 1706 i 1713-14, el setge de Lleida de 1707, el setge de Cardona de 1711, així com d'altres moments rellevants. Seguint encara amb aquesta metodologia de treball, el segon bloc de la tesi doctoral es vertebra mitjançant un eix temàtic. Aquesta part aborda el perfil sociològic dels combatents, tant dels homes que practicaven la guerra regular (exèrcits convencionals), com dels que ho feien a través de la mobilització auxiliar (miquelets, voluntaris, sometents i coroneles). A continuació es dóna resposta a la manera com els militars duien a terme la guerra al front català, estudiant el tipus de manutenció alimentària i monetària rebudes, així com l'equipament i la sanitat existent. Finalment, s'acoten les repercussions d'exercir a la milícia, doncs la documentació mostra traces d'un modus vivendi miserable com a conseqüència de les insuficiències logístiques militars (malaltia, deserció, empresonament, mort). Els resultats obtinguts mostren com més enllà de les resolucions derivades dels tractats de pau de 1713-1714, existeix un conflicte que afecta molt severament el territori català i la seva població civil, així com els combatents que participen a la disputa. Com en altres moments de la història, la guerra s'inicia amb alts graus de politització i interessos socioeconòmics; a la fi, acaba esdevenint una qüestió de pura supervivència que afecta a totes les esferes de la societat. Aquest dinàmica es deriva del tipus de conflicte practicat a l'Antic Règim, on predomina una guerra basada en el desgast tant econòmic com humà.


Matèries: Tesis doctorals ; Guerra de Successió ; Onze de setembre 1714 ; Operacions militars ; Setges ; Economia ; Condicions de vida ; Societat ; Política ; Exèrcit ; Militars ; Equipament militar ; Abastament d'aliments ; Organització militar
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1705 - 1714
Autors add.:Espino López, Antonio (Dir.)
Accés: https://www.educacion.es/teseo/mostrarRef.do?ref=1004673
http://hdl.handle.net/10803/121642
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
L'Església catalana sota la monarquia dels Borbons. La catedral de Girona en el segle XVIII / Montserrat Jiménez i Sureda
Jiménez i Sureda, Montserrat


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 9 (1999) , p. 159-166 (Tesis doctorals
Notes.


Matèries: Església ; Edat moderna ; Monarquia ; Organització de l'Església ; Guerra de Successió ; Catedrals ; Arquitectura religiosa ; Clergues
Matèries: Borbó, Casa de
Matèries:Catedral de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1701 - 1800
Accés: http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/149194/201088
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Els Britànics i "el cas dels catalans" / Autor: José Luis Batres Arnanz ; director: Professor Joaquim Albareda Salvadó
Batres Arnanz, José Luis


Dirigida per: Albareda Salvadó, Joaquim. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, 2008
86 f. ; 30 cm
Treball de recerca. Mecanografiat (Xerocòpia).



Matèries: Guerra de Successió ; Opinió pública ; Relacions internacionals ; Conflictes internacionals
Àmbit:Catalunya ; Gran Bretanya
Cronologia:1702 - 1714
Autors add.:Albareda i Salvadó, Joaquim (Dir.)
Localització: Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
La Conferència dels Comuns i el Braç Militar: dues institucions decisives en el tombant del s. XVII / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


Dirigida per: Albareda i Salvadó, Joaquim. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, 2008
2 vol. ; 30 cm
Mecanografiat (Xerocòpia). Bibliografia.

Durant el període que va des de la mort de Carles II (1700) fins a la fi de la Guerra de Successió (1714), els tres comuns (Consell de Cent, Diputació del Catalunya i Braç Militar), assoliren un paper fonamental en la defensa de les Constitucions davant les transgressions dels monarques. La seva actuació, però, va estar dirigida per una institució de recent creació: la Conferència dels Comuns. La present tesi doctoral estudia aquesta institució, que va esdevenir decisiva en el tombant del segle XVII i ajuda a entendre per què els catalans es decantaren a favor de Carles III, l'arxiduc, durant el conflicte successori. Però la Conferència dels Tres Comuns va ser rellevant també per la seva significació dins el context de les institucions representatives: va afavorir l'actuació mancomunada dels comuns a la vegada que va facilitar l'accés dels nous sectors mercantils en la presa de decisions polítiques.


Matèries: Institucions polítiques ; Tesis doctorals ; Guerra de Successió ; Vida política ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Felip V d'Espanya ; Poder polític ; Oligarquia ; Elits locals ; Braç militar ; Noblesa ; Diputació del General de Catalunya ; Consell de Cent ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1690 - 1714]
Accés: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1219108-162543/
Localització: Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Els Britanics i "el cas dels catalans" / Autor: José Luis Batres Arnanz ; director: Professor Joaquim Albareda Salvadó
Batres Arnanz, José Luis


Dirigida per: Albareda i Salvadó. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, 2008
86 f. ; 30 cm
Treball de recerca. Mecanografiat (Xerocòpia).



Matèries: Guerra de Successió ; Opinió pública ; Vida política ; Relacions internacionals ; Conflictes internacionals
Àmbit:Catalunya ; Gran Bretanya
Cronologia:1702 - 1714
Localització: Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Actituds dels caputxins de Catalunya en l'adveniment borbònic, 1700 - 1735 / Valentí Serra Fornell; dirigida per Joan Bada i Elias
Serra i Fornell, Valentí


Dirigida per: Bada i Elias, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Moderna, 1993
222 f. : il.
Tesi de llicenciatura. Bibliografia. Notes.



Matèries: Ordes religiosos ; Clergues ; Edat moderna ; Creences religioses ; Guerra de Successió ; Pensament polític
Matèries:Caputxins
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1700 - 1735
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Els Caputxins de Catalunya, de l'adveniment borbònic a la invasió napoleònica: vida quotidiana i institucional, actituds, mentalitat, cultura, 1700 - 1814 [Microforma] / Valentí Serra Fornell; dirigida per Joan Bada i Elias
Serra i Fornell, Valentí


Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1996
Dirigida per: Bada i Elias, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Moderna, 1996
2 microfitxes 430 fotog., 48x : map. ; 11 * 15 cm + 1 fullet (Tesis doctorals microfitxades, 2777. Universitat de Barcelona : 1996) 
Bibliografia. Notes. Inclou apèndix documental i gràfic.
ISBN 84-475-1276-2



Matèries: Ordes religiosos ; Clergues ; Edat moderna ; Tesis doctorals ; Vida quotidiana ; Creences religioses ; Guerra de Successió ; Guerra del Francès ; Vida cultural ; Pensament polític
Matèries:Caputxins
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1700 - 1814
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Els Caputxins de Catalunya, de l'adveniment borbònic a la invasió napoleònica: vida quotidiana i institucional, actituds, mentalitat, cultura, 1700 - 1814 / Valentí Serra Fornell; dirigida per Joan Bada i Elias
Serra i Fornell, Valentí


Dirigida per: Bada i Elias, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Moderna, 1995
2 v. IV, CXXIII, 555, 415 p., 50 f. de làm. : gràf., map.
Bibliografia. Notes. Inclou apèndix documental i gràfic.



Matèries: Ordes religiosos ; Clergues ; Edat moderna ; Tesis doctorals ; Vida quotidiana ; Creences religioses ; Guerra de Successió ; Guerra del Francès ; Vida cultural ; Pensament polític
Matèries:Caputxins
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1700 - 1814
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Argenteria i comerç a Barcelona en època de la Guerra de Successió: a partir dels llibres de notes de Francesc Roig i Vives / Meritxell Minguet i Valenzuela
Minguet i Valenzuela, Meritxell


Dirigida per: Carbonell i Buades, Marià. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2003
3 vol. ; 31 cm
Document llistat. Bibliografia.



Matèries: Orfebreria ; Guerra de Successió ; Crònica ; Comerç ; Comerciants ; Fonts documentals ; Orfebres
Matèries: Roig i Vives, Francesc
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1702 - 1714
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Pensament polític i opinió a la Catalunya Moderna: 1652 - 1759 / Rosa Maria Alabrús Iglesias
Alabrús i Iglesias, Rosa Maria


Dirigida per: Simón i Tarrés, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1995
Document llistat. Bibliografia. A la portada: Departament d'Història Moderna i Contemporània.



Matèries: Tesis doctorals ; Pensament polític ; Edat moderna ; Vida política ; Opinió pública ; Felip V d'Espanya ; Guerra de Successió
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1652 - 1759
Localització: UAB: Dipòsit de B. d'Humanitats


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Els Inicis de la Guerra de Successió a Catalunya : 1700 - 1705 / Joaquim Albareda i Salvadó
Albareda i Salvadó, Joaquim


Dirigida per: Fontana i Lázaro, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1990
2 vol. (347 p. + 326 p.) ; 30 cm
Text mecanoscrit. Bibliografia. Inclou apèndix amb llistats d'austracistes i filipistes destacats. A la portada: Departament d'Història.



Matèries: Tesis doctorals ; Guerra de Successió ; Grups socials ; Revolta dels barretines ; Església ; Societat ; Botiflers ; Austriacistes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1700 - 1705
Localització: UAB: Dipòsit de B. d'Humanitats; Biblioteca Episcopal de Vic


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
La Guerra de Sucesión en Gerona: 1700 - 1715 / Josefina Galvez Lario
Gálvez Lario, Josefina


Dirigida per: Serra Puig, Eva. Universitat Autònoma de Barcelona, 1974
121 f. ; 29 cm
Referències bibliogràfiques. Inclou apèndix documental.



Matèries: Guerra de Successió ; Setges ; Felip V d'Espanya
Matèries: Felip V d'Espanya (1683-1746)
Àmbit:Girona
Cronologia:1700 - 1715
Localització: UAB: Dipòsit de B. d'Humanitats


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Riquesa urbana i estructura social a la Girona de 1716 / Joan Boadas i Raset
Boadas i Raset, Joan


Dirigida per: Nadal Farreras, Joaquim. Universitat Autònoma de Barcelona, 1983
2 vol. : gràf., maf. ; 31 cm
Inclou apèndix.



Matèries: Guerra de Successió ; Urbanisme ; Propietat ; Propietat urbana ; Grups socials ; Preus ; Salaris ; Agricultura ; Horta ; Conreus ; Ramaderia ; Família ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:1716
Localització: UAB: Dipòsit de B. d'Humanitats


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3