Catalans en armes (1704-1723) : l'origen dels mossos d'esquadra [Fitxer informàtic]
/ Eusebi Mas Vilaseca ; [dirigida per: Antoni Espino López]
Mas i Vilaseca, Eusebi[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Espino López, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449049026
L'origen dels Mossos d'Esquadra, l'actual cos de policia de la Generalitat de Catalunya, es remunta a tres segles enrere, arran de l'organització de dos arreglaments de minyons filipistes al Principat, a les acaballes de la Guerra de Successió. El duc de Pòpuli i José Patiño van formar, el 1714, una partida de vint-i-cinc paisans armats a Igualada sota les ordres del sotsveguer Onofre Melcion i del capità Jacint Elies, perquè ajudessin l'exèrcit borbònic a sufocar la revolta de les quinzenades. Vint afectes naturals més, capitanejats pel veguer Jaume Llissach, en van constituir una altra a Manresa. Ambdós arreglaments es van dissoldre en finalitzar el conflicte bèl·lic, però van esdevenir la gènesi d'un nou model d'organització civil armada, que es va reproduir cinc anys després en la següent contesa, entre Felip V i la Quàdruple Aliança (Gran Bretanya, França, Províncies Unides i Àustria). El 1719, el marquès de Castel-Rodrigo va mobilitzar i rearmar altre cop els catalans, tal com l'hi havia proposat la Reial Audiència i aprovat el rei el 21 d'abril. Des de principis de juny fins a mitjan juliol, sis ministres i un fiscal comissionats van establir mig centenar i escaig d'esquadres de paisans armats al territori per mantenir la seguretat als corregiments no fronterers. Però tan bon punt els guerrillers catalans al servei de França en van desarmar sis, a l'estiu, els militars espanyols van suprimir-ne gairebé la meitat per evitar que els prenguessin les armes. Només cinc van complir amb les expectatives i es van conservar, entre les quals va destacar la de Valls. Restablerta la pau el 1720 (tractat de l'Haia), el capità general les va llicenciar totes perquè ja no calien. Fins aquell moment l'existència transitòria dels arreglaments de minyons, primer, i de les esquadres, després, va anar lligada a la sort de la guerra, però el 1721 el marquès de Castel-Rodrigo en va reorganitzar quatre de provisionals (Valls, Rodonyà, Riudoms i Cardona) perquè perseguissin els rebels que persistien en la sedició durant la postguerra. A partir de l'octubre se'n van crear dues de noves per pacificar el país, una al corregiment de Tarragona (Valls) i l'altra al de Vilafranca del Penedès (Piera); la seva trajectòria i continuïtat esdevingué permanent des d'aleshores i van exercir funcions de repressió política i policial. El 1722 Francisco Caetano en va formar dues més (Capellades i Manresa), a causa de l'augment de malfactors. El comte de Montemar en va unificar el comandament el 1723 per coordinar-les millor, i en va nomenar Pere Anton Veciana primer comandant.
