Monsenyor Molines, ministre de Felip V a Roma i conflicte de fidelitats (1709-1717) / Maximiliano Barrio Gozalo
Barrio Gozalo, Maximiliano


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 36 (2017) , p. 105-132
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

Aquest article tracta de la figura i actuació de Molines com a ministre de Felip V a Roma durant la Guerra de Successió. Després d'unes paraules sobre la seva carrera eclesiàstica i la colú laboració amb l'ambaixador Uceda, s'analitzen tres punts de la seva actuació: les dificultats que va posar el papa a la seva missió; la defensa del palau i del districte de l'ambaixada, i el seu cessament en el ministeri i trista fi.

De mercès reials a exilis polítics / per Domènec Miquel i Serra
Miquel i Serra, Domènec


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 205-214

Gran Bretaña y la cuestión catalana : la negociación hispanobritánica durante el final de la guerra de Sucesión española / Manuel Alejandro Castellano García
Castellano García, Manuel Alejandro


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 42, núm. 2 (2020) , p. 329-363
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Política internacional a la Guerra de Successió / M. del Carme Bigorra i Trill
Bigorra i Trill, Maria Carme


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Cinquena època, núm. 9 (juny 1988), p. 5 : il. (De col·laboració) 

La Búsqueda de la hegemonía marítima y comercial : la participación de Inglaterra en la guerra de sucesión española según la obra de Francisco de Castellví "Narraciones históricas" (1700-1715) / Agustín Jiménez Moreno
Jiménez Moreno, Agustín


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 25 (2007) , p. 149-178
Exemplar dedicat a: "El conflicto sucesorio (1700-1715)". Notes. Resums en català i anglès.

Aquest article analitza la participació d'Anglaterra en la Guerra de Successió Espanyola a través de l'obra de Francisco de Castellví, escriptor català partidari de l'arxiduc Carlos. A través d'ella tenim coneixement de les motivacions que van portar a la Corona anglesa a involucrar-se en el conflicte successori espanyol, entre les quals destaca el seu desig d'introduir-se en els àmbits mercantils de la Monarquia Hispànica, el qual podia veure's frustrat pels plans hegemònics de Luis XIV.

Patria i llibertat : la Guerra de Successió a Catalunya, 1704-1714 / [ressenya de:] Josep Fàbregas Roig
Fàbregas Roig, Josep


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 70 (2015) , p. 203-207 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Espino López, Antonio. Pàtria i llibertat : la Guerra de Successió a Catalunya, 1704-1714 / Antoni Espino López. Catarroja ; Barcelona : Afers, 2013 (Recerca i pensament, 72)

La Guerra de Successió i l'orde de Malta a Catalunya : política, finances i llinatges : 1700-1715 / Francesc Amorós i Gonell
Amorós i Gonell, Francesc


Barcelona : Fundació Noguera, 2014
581 p., [4] f. de làm. : il. ; 24 cm (Estudis, 69) 
Bibliografia.
ISBN 9788499755168

Dins d'un marc complex i envitricollat, el gran mestre de Malta, el valencià Ramon de Perellós, desplega la peculiar diplomàcia de l'orde, amb una atenció especial als ambaixadors residents a París i Barcelona. Perellós, filoborbònic de cor i de cap, intenta maniobrar amb prou agudesa per evitar la ruptura total amb la casa d'Habsburg. Així, el Comú Tresor de Malta es continua nodrint de les rendes enviades des de les receptories de Marsella i Barcelona, però també des de la de Gènova, ubicada en un estat neutral i procliu, doncs, a l'espionatge i a les transaccions econòmiques més o menys opaques. La recerca de Francesc Amorós s'ha fonamentat en els Arxius de l'Orde de Malta a la National Library de La Valletta i al Fons del Gran Priorat de Catalunya de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. L'encreuament dels dos fons permet a Francesc Amorós construir un relat ampli i coherent d'aquell període.

Once de Septiembre de 1714. El asalto de Barcelona / por Xavier Rubio ; Mapa de Carlos De La Rocha.
Rubio i Campillo, Xavier


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 10 (2014) , p. 40-48 : il.
Número dedicat a "1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española".

La primavera de 1714 es presentava prometedora per a les Dues Corones borbòniques. La situació internacional vivia un moment de calma, en la qual Luis XIV tenia les mans lliures per ajudar al seu nét en la guerra contra els catalans. Barcelona havia de ser sotmesa ràpidament ja que el període de pau internacional, com tots els de l'època, no duraria massa. Especialment rellevant era la situació de la Corona britànica, ja que si els Whigs accedien de nou al govern optarien per reobrir el conflicte amb França. Si això ocorria, Barcelona, sostinguda per la flota anglesa de Menorca, podia tornar a convertir-se en un perillós cap de pont al cor dels dominis borbònics.

Los últimos austracistas. El ejército de Cataluña / por Xavier Hernàndez (Universitat de Barcelona) y Francesc Riart ; Dibujos de Pablo Outeiral
Hernández i Cardona, Francesc Xavier


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 10 (2014) , p. 14-19 : il.
Número dedicat a "1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española".

El territori català està situat en una regió geogràfica d'alt interès estratègic, a cavall entre la península ibèrica i la resta del continent europeu. Per aquest motiu els catalans van crear una organització militar que els permetia defensar-se en aquest context de continuada conflictivitat.

Gran Bretaña y Cataluña (1705-1714) / por Christopher Storrs (University of Dundee)
Storrs, Christopher


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 10 (2014) , p. 10-13 : il.
Número dedicat a "1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española".

La "Revolució Gloriosa" de 1688, en la qual Jaume II d'Anglaterra (i VII d'Escòcia) va ser destronat i reemplaçat per la seva filla, María II, i el seu marit, Guillem d'Orange, o Guillem III, va modificar substancialment la situació geoestratègica d'Anglaterra (Gran Bretanya després de la unió d'aquesta amb Escòcia el 1707) a Europa. Aquest fet va tenir profundes conseqüències per a Catalunya.

La guerra de los Borbones / por Lucien Bély (Université Paris-Sorbonne)
Bély, Lucien


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 6-11 : il.
Número dedicat a "La Guerra de Sucesión Española".

El 1700, el rei Carles II d'Espanya designava en el seu testament com a successor al duc d'Anjou, nét de Luis XIV, que es convertia en el rei Felip V. El govern espanyol sens dubte esperava que França, la major potència militar del moment, li permetés conservar el seu immens imperi en la seva integritat. A ulls de la resta d'europeus, la suma d'aquestes dues potències, que havien dominat Europa per torns, es convertiria en hegemònica i temible.

Reus, ciutat austriacista, durant la guerra de Successió (1702 - 1715) / Alfredo Redondo Penas
Redondo Penas, Alfredo


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 9, II època, núm. 25 (maig 2014), p. 39-62 : il. (Articles) 
Número especial dedicat a la guerra de Successió i al Tricentenari. Notes. Inclou apèndix amb la relació dels soldats de les 8 companyies creades a Reus durant l'any 1707. Resums en català, castellà, anglès, francès i italià.

La guerra de Successió a la corona espanyola consta de dues fases. En els primers anys triomfà la revolució austriacista i l'arxiduc Carles va poder coronar-se. En la segona fase, les tropes borbòniques es van imposar i la retirada dels aliats pel tractat d'Utrecht va accelerar l'ocupació definitiva del país. Reus, una de les ciutats més grans, va tenir una trajectòria al llarg de la guerra molt similar a la de la majoria de poblacions catalanes. El 1712 va rebre el títol de ciutat imperial, en base als serveis prestats a la causa de Carles III.

SOS 1714 : Les 5 causes de la derrota / Jordi Creus (text) ; Joaquim Albareda (assessorament) ; Ramon Azón (fotografia), Dani Codina (fotografia)
Creus, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 1 (novembre 2002), p. 38-45 : il. (Reportatge. Història moderna) 
Inclou annex: Viatge als escenaris del conflicte.

Sabem que vam perdre, però no sabem per què. Sàpiens viatja a un episodi crucial de la nostra història per conèixer les causes de la gran desfeta.

Què hauria passat si el 1714 els britànics haguessin trencat el setge de Barcelona? / Agustí Alcoberro (text)
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 25 (novembre 2004) (Història-ficció. Història moderna) 

Quan el mal ve d'Almansa : Els efectes de la batalla que va marcar la guerra / Jordi Mata (text) ; Josep Maria Torras (assessorament), Francesc Xavier Hernández (assessorament), Antoni Muñoz (assessorament), [et al.]
Mata i Viadiu, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 60 (octubre 2007), p. 30-37 : il. (1714. Europa en guerra) 
Número especial 1714: Les causes de la derrota catalana.

Pocs mesos després que Carles III hagués d'abandonar Madrid a causa del poc suport que tenia, la plana d'Almansa, a Albacete, va ser l'escenari d'un dels enfrontaments més decisius de la guerra de Successió. La victòria filipista va permetre als seus exèrcits les ràpides ocupacions dels territoris de València i Aragó.

Una veritable guerra mundial : Un conflicte més enllà dels límits de la Península Ibèrica / Agustí Alcoberro (text)
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 60 (octubre 2007), p. 22-23 : il. (1714) 
Número especial 1714: Les causes de la derrota catalana.

La mort sense descendència del rei Carles II va esdevenir la base d'un dels episodis bèl·lics més importants que ha patit el continent europeu. La guerra de Successió, lluny de ser una contesa encotillada dins dels límits peninsulars, va ser, a la primeria del segle XVIII, un dels primers conflictes globals.

Resistència i caiguda de Barcelona : Els acords de pau van deixar Catalunya a la deriva / Arnau Cònsul (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Cònsul Porredón, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 108 (setembre 2011), p. 38-44 : il. (Especial guerra de Successió. Història moderna) 
Número especial 1714.

L'any 1713, amb el tractat d'Utrecht signat per Anglaterra, França, Espanya i Àustria, Catalunya va quedar sola davant la força militar dels Borbons. Els ciutadans només van tenir dues sortides possibles: la rendició o la resistència. Malgrat la feblesa militar, els catalans van optar per la segona opció.

L'aposta catalana : del coqueteig amb Felip V al suport massiu a Carles d'Àustria / Maria Coll (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 108 (setembre 2011), p. 24-27 : il. (Especial guerra de Successió. Història moderna) 
Número especial 1714.

La guerra de Successió va dividir les principals potències europees entre partidaris de Felip V de Borbó i de Carles III d'Àustria. En un primer moment els catalans van haver d'acceptar el francès, però ben aviat van adonar-se que si volien conservar els seus drets havien de lluitar al costat d'holandesos, anglesos i austríacs, i apostar pel candidat Habsburg.

El primer conflicte global : El vessant internacional de la guerra de Successió espanyola / Agustí Alcoberro (text)
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 108 (setembre 2011), p. 20-23 : il. (Especial guerra de Successió. Història moderna) 
Número especial 1714.

La guerra de Successió, un dels conflictes bèl·lics més importants que ha viscut el continent europeu, no es pot analitzar com una contesa encotillada dins els límits de la península Ibèrica, sinó com un dels primers conflictes veritablement globals. Va afectar la majoria de les monarquies europees i, de retruc, les seves respectives colònies i les factories d'arreu del món.

La primera guerra mundial : A la plana de Vic es va gestar el pacte que va fer que els aliats s'unissin a la causa austracista
Cònsul Porredón, Arnau


En: Descobrir Catalunya. Barcelona. núm. 196 (juny - setembre 2014), p. 16-29 : il. (Dossier central. Reportatges) 
Número especial Catalunya 1714. Els escenaris claus de la guerra de Successió.

Abans de l''Avi' Macià, president de la Generalitat de Catalunya, va haver-hi un altre Francesc Macià. El del segle XVIII era conegut amb el sobrenom de 'Bac de Roda', i va ser un dels artífexs del pacte dels Vigatans, que va permetre l'entrada de les potències aliades al conflicte pel tron hispànic. La guerra de Successió es convertia així en una guerra mundial. La primera. Bac de Roda ens ho explica en aquesta crònica imaginària.