Botiflers de convicció i botiflers de conveniència / Josep M. Torras i Ribé
Torras i Ribé, Josep Maria


Barcelona : Rafael Dalmau, Editor, 2024
160 p. ; 20 cm (Bofarull, 39) 
ISBN 9788423208982

Si hi ha hagut en la història de Catalunya una paraula maleïda i grapejada per tothom, i utilitzada com a arma llancívola contra els adversaris, ha estat sens dubte la denominació de "botifler". En termes historiogràfics el problema rau en què no és fàcil identificar amb precisió aquesta categoria de personatges, i la seva peripècia personal en el transcurs del conflicte successori. (Editorial).

Joannes Dei gratia Rex Aragonum ... Per Nuncios civitatis Gerundae in Curijs Generalibus, quas in presentiarum celebramus in villa Montisonis existentes nobis expositum extitit reverenter ...



Gerundae : [s.n.], [1736 o post.]
[2] f. ; 29 cm
Data més moderna al text: 1736.

El Brazo militar de Cataluña durante el primer gobierno de Felipe V (1700-1705) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 15 (2014) , p. 73-107
Notes a peu de pàgina. Bibiliografia.

Al desembre de 1703 el Braç Militar es negava a obeir l'ordre de modificació del testament de Carles II. Argumentava per a això l'Estament Militar "Només era una junta establerta de noblesa en Corts, sense tenir comunicat tal poder". Crida l'atenció el concepte tan simple que el Braç té de si mateix, més si es tenen en compte que uns anys més tard, el Comte de Robres considerava que "cap més que aquest cos és comprès en l'extirpació de les lleis pàtries, decretades pel senyor Felip V". Com és possible aquestes impressions tan oposades? L'objectiu d'aquest article és analitzar l'actuació del Braç Militar de Catalunya durant els anys de la Guerra de Successió i posar de manifest el paper decisiu que va tenir aquesta institució en la defensa del marc constitucional català.

Els Catalans de Felip V / text d'Arnau Cònsul ; amb l'assessorament de David Ferré
Cònsul Porredon, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 259 (octubre 2023), p. 30-39 : il. (Segle XX) 

Miquel Serralta (la Bisbal, 1642-1721) : els "botiflers" al servei de Felip V / Jordi Frigola i Arpa
Frigola i Arpa, Jordi


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 46 (setembre 2014), p. 47-52 : il. (El personatge) 

Les Reformes borbòniques del segle XVIII : a Palafrugell fem història [Enregistrament de vídeo] / Jordi Turro i Anguila



Palafrugell : [s.n.], 2014
1 disc òptic (DVD) : so, col. (Pal)

Documental sobre la xerrada " Les reformes borbòniques del segle XVIII " fet Palafrugell per l'Assemblea de Catalunya.

Olot sota sobirania francesa: entre el juliol de 1719 i el gener de 1720 / Miquel Puig i Reixach
Puig i Reixach, Miquel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 147-188 (Recerques) 

Un cop acabada a Catalunya la Guerra de Successió (1714) el nou rei Felip V es veié immers en una nova guerra contra França, Holanda, Àustria i Anglaterra (Quàdruple Aliança) països disconformes amb les pretensions del nou monarca espanyol sobre Sicília i Sardenya. Aquest conflicte (1718-1720) comportà l'ocupació, per part de l'exèrcit francès de Lluís XV, de les comarques muntanyenques situades al costat meridional dels Pirineus, entre el golf de Biscaia (País Basc) i el golf de Roses (Catalunya). Les autoritats locals catalanes es posaren del costat francès amb l'esperança de recuperar els furs i les llibertats perdudes el 1714. Entreel juliol del 1719 i el gener del 1720, el "semestre francès" propicià, amb l'ajuda de tropes irregulars catalanes, un esperat canvi temporal de sobirania. Però amb la retirada final de l'exèrcit francès la sobirania retornà a Felip V amb la consegüent repressió dels qui havien lluitat al costat del bàndol francès. Aquest estudi tracta, específicament, del cas d'Olot i la seva comarca, la Garrotxa.

Tarragona borbònica : (1713-1811) / Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


Tarragona : Silva Editorial, 2022
123 p. ; 23 cm
ISBN 9788412475692

Les Consequències de la derrota de 1714 / Valentí Gual i Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXVI (2014) , p. 15-24

El Govern de la vila de Valls al segle XVIII : el nou ordre borbònic / [Ricard Ibarra Ollé]
Ibarra i Ollé, Ricard


En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 336-344

La Guerra de Successió: origen dels Mossos d'Esquadra / [Joan Papell Tardiu]
Papell i Tardiu, Joan


En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 72-82

Els Mossos d'Esquadra, història i evolució d'una institució tricentenària [Fitxer informàtic] / A cura de Judit Vidal Bonavila i Jaume Camps Girona



Tarragona : Publicacions de la URV2022
1 recurs electrònic (289 p.) (Estudis sobre conflictes socials, 11) 
Disponible també en versió impressa.
ISBN 9788484249276

Les dotze aportacions que presenta aquest volum recullen les anàlisis de les vicissituds del cos policial dels Mossos d'Esquadra i els seus membres del segle XVIII ençà. Un recull dels moments més rellevants de la nostra historia: la seva constitució arran del conflicte de la Quàdruple Aliança, la importància de la nissaga Veciana al capdavant dels Mossos d'Esquadra, el paper que van jugar en conflictes bèl·lics com la Guerra del Francès o les guerres carlines, el paper durant la II República i la Guerra Civil Espanyola, o la transició democràtica i el naixement de la policia autonòmica.

Els Mossos d'Esquadra, història i evolució d'una institució tricentenària / A cura de Judit Vidal Bonavila i Jaume Camps Girona



Tarragona : Publicacions de la URV2022
292 p. ; 21 cm (Estudis sobre conflictes socials, 11) 
Disponible també en versió electrònica.
ISBN 9788484249276

Les dotze aportacions que presenta aquest volum recullen les anàlisis de les vicissituds del cos policial dels Mossos d'Esquadra i els seus membres del segle XVIII ençà. Un recull dels moments més rellevants de la nostra historia: la seva constitució arran del conflicte de la Quàdruple Aliança, la importància de la nissaga Veciana al capdavant dels Mossos d'Esquadra, el paper que van jugar en conflictes bèl·lics com la Guerra del Francès o les guerres carlines, el paper durant la II República i la Guerra Civil Espanyola, o la transició democràtica i el naixement de la policia autonòmica.

1719 : la Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra [Fitxer informàtic] / David Hidalgo Cela ; [dirigida per: Josep Sánchez Cervelló]
Hidalgo i Cela, David


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Sánchez Cervelló, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs en línia (1073 p.)
Bibliografia.

L'origen de l'actual Cos de Mossos d'Esquadra ha estat objecte d'anàlisis, estudi i debat des de la segona meitat del segle XIX fins als nostres dies. Una gènesi que s'ha vist enfosquida a causa de diverses circumstàncies històriques que, mitjançant la present tesi, pretenem donar llum. L'estudi sobre aquesta matèria ha versat tradicionalment sobre la seva controvertida data de fundació, sobre la família Veciana, i sobre el nombre d'esquadres que es van projectar, inicialment, en la proposta presentada per la Reial Audiència a instàncies del capità general de Catalunya l'any 1719. Aquests tres pilars han fonamentat els treballs realitzats fins a la data; uns estudis que concloïen amb la instauració de les esquadres al Principat de Catalunya, però sense analitzar aspectes tan rellevants com el paper que aquesta força va jugar al llarg del conflicte bèl·lic que la va engendrar: la Guerra de la Quàdruple Aliança. Aquesta tesi, 1719: La Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra, demostra científicament i documentalment, que l'origen del Cos de Mossos d'Esquadra l'hem de cercar el 21 d'abril de 1719, i que el seu promotor fou el marquès de Castel-Rodrigo, capità general de Catalunya, en el marc d'una guerra. No obstant això, al marge de desmitificar dates i personatges històrics que enterboleixen el veritable origen d'aquesta institució, la present tesi doctoral analitza en profunditat el seu procés de creació, la seva organització, la jerarquia i el seu desplegament territorial, aprofundint, per primera vegada, en l'activitat policial i militar duta a terme per les esquadres durant la guerra. Una investigació que ens ha permès elaborar el perfil de l'esquadrista de 1719, fonamentant-nos en l'extracte social i en el pensament polític dels membres que nodrien les files d'aquesta força policial. Així doncs, la present tesi doctoral pretén establir definitivament els orígens d'una institució policial genuïnament catalana que, gairebé ininterrompudament, ha vigilat i protegit Catalunya durant els últims 300 anys.

1719 : la Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra [Fitxer informàtic] / David Hidalgo Cela
Hidalgo i Cela, David


Tarragona : Publicacions URV, 2021
1 recurs en línia (397 p.) (Estudis sobre conflictes socials, 9) 
Versió revisada de la tesi de l'autor. També disponible la versió impressa. Bibliografia.
ISBN 9788484249153

Aquest és un llibre imprescindible per conèixer un dels episodis més notables de la història de la Catalunya setcentista. Un llibre que constitueix un estudi complet de la gènesi d'una institució bàsica per comprendre la trajectòria de la instauració borbònica a Catalunya al llarg del primer terç del segle XVIII. Però també per establir de forma fefaent la vinculació de les Escuadras de Paisanos Armados amb el principal cos policial específicament català, el Cos de Mossos d'Esquadra, fundat amb el nom primitiu per una Reial ordre de Felip V i no per la voluntat d'un grup de partidaris dels Borbons. D'aquesta forma, l'obra és una aportació fonamental a la història de les forces d'ordre públic de l'Espanya i de la Catalunya de l'Antic Règim. (Editorial).

1719 : la Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra / David Hidalgo Cela
Hidalgo i Cela, David


Tarragona : Publicacions URV, 2021
397 p. ; 21 cm (Estudis sobre conflictes socials, 9) 
Versió revisada de la tesi de l'autor. També disponible la versió en línia. Bibliografia.
ISBN 9788484249153

Aquest és un llibre imprescindible per conèixer un dels episodis més notables de la història de la Catalunya setcentista. Un llibre que constitueix un estudi complet de la gènesi d'una institució bàsica per comprendre la trajectòria de la instauració borbònica a Catalunya al llarg del primer terç del segle XVIII. Però també per establir de forma fefaent la vinculació de les Escuadras de Paisanos Armados amb el principal cos policial específicament català, el Cos de Mossos d'Esquadra, fundat amb el nom primitiu per una Reial ordre de Felip V i no per la voluntat d'un grup de partidaris dels Borbons. D'aquesta forma, l'obra és una aportació fonamental a la història de les forces d'ordre públic de l'Espanya i de la Catalunya de l'Antic Règim. (Editorial).

Noves llums sobre la guerra de Successió / Xavier Torres
Torres i Sans, Xavier


En: Revista de Girona. Girona. Any 41, núm. 170 (1995) , p. 101-102 (Bibliografia) 
Ressenya de:
. Els Catalans i Felip V : de la conspiració a la revolta, 1700-1705 / Joaquim Albareda i Salvadó. Barceloa : Vicens Vives, 1993

Els Gremis manresans i el suplement del servei de bagatges (1738-1741). Pressió militar, resistència i litigi a la Catalunya borbònica / David Ferré Gispets
Ferré i Gispets, David


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2021) , p. 327-360
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

A finals de la dècada de 1730, el Principat de Catalunya encara es trobava en ple procés d'adaptació a la Nova Planta. Les notables tensions derivades tant del pes de la militarització estructural del nou sistema administratiu com de la corrupció generalitzada en el món local acabaren cristal·litzant en nombrosos plets i resistències en l'àmbit local. L'objectiu d'aquest article és saber com i per què s'esdevingueren aquest tipus de resistències, com es vertebraren i quin va ser el seu desenllaç final. Per aconseguir-ho, prendrem com a principal objecte d'anàlisi el plet entre les autoritats locals de Manresa i els gremis de la ciutat al voltant del cobrament d'un impost local per finançar els retorns del servei de bagatges. Mitjançant la consulta de documentació oficial de la Reial Audiència de Catalunya i de l'administració municipal i corregimental, així com de l'àmbit notarial i gremial, procurarem definir una imatge el més completa possible d'aquestes dinàmiques de protesta i litigi a la Catalunya de mitjans del Set-cents.

Por quanto don Bernardino Taverner y Dardena levanta vna compañia de infanteria para las Reales Guardias de Su Magestad ...



Barcelona : [s.n.], [1719?]
[1] f. ; 32 * 22 cm
Text datat a Barcelona el 19 de maig de 1719. Tít. obtingut de les 1res línies de text.

S. XVIII. Relació de les quantitats abonades cada mes en concepte de contribució per les poblacions de Torredembarra, Sant Pere de Ribes, Bellveí [del Penedès], el Vendrell i Sant Vicenç [de Calders], Sitges, la Granada, Sant Martí Sarroca, Banyeres [del Banyeres [del Penedès], Pontons, Moja, Sant Cugat Sesgarrigues, Santa Fe [del Penedès], Sant Pere Molante, Altafulla i la Nou [de Gaià], Rodonyà i Montferri, Querol i Esblada, Llorenç del Penedès i Lleger, Mediona, Calafell, Clarà, Sant Pere de Riudebitlles, Santa Maria [de Mediona], Pierola, Masarbonès, Vallbona, la Pobla de Montornès, les Ordes i Aiguamúrcia, Roda [de Berà], el Montmell, Miralles, Piera, Masllorenç, Santa Margarida [i els Monjos], Olèrdola i Viladellops, Canyelles, les Cabanyes, Esparreguera, Sant Quintí de Mediona, Terrassola [i Lavit], Oleseta, Olivella i Jafre [de Garraf], la Bisbal [del Penedès], Cabrera [d'Anoia] i Freixa, Vespella [de Gaià], Ardenya, Montagut (Montehut), Selma, Marmellar, Vilardida, Albinyana, Santa Oliva, Cubelles, Cunit, Castellet, Sant Jaume dels Domenys, el Pla [del Penedès], Pacs, Lavit, Monistrol [d'Anoia] i Collbató [Fitxer informàtic]



[17??]
1 recurs electrònic