La Vida musical a Reus a l'època dels Mateu (1854-1973) [Fitxer informàtic]
/ ester Pascual Anguera ; [dirigida per:] Xosé Aviñoa
Pascual Anguera, EsterBarcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (670 p.)
Aquesta tesi explica i analitza la vida musical a la ciutat de Reus en el període comprès entre 1854 i 1973, època en què els compositors Estanislau Mateu Mas i Estanislau Mateu Valls van viure i van realitzar la seva activitat professional. Amb aquesta finalitat s'estudien els diversos tipus de música que eren més populars a la ciutat en aquell període: l'evolució de l'òpera i la sarsuela a la ciutat, com i qui interpretava la música en els cafès, l'aparició i desenvolupament de la música coral a Reus així com l'aparició d'entitats i espais dedicats al cultiu i difusió de la música com els Jardins d'Euterpe, la Banda Municipal o l'Associació de Concerts; entitats que van suposar un augment considerable de l'afició i cultura musical entre els reusencs, i que els va permetre gaudir de la presència de primeres figures musicals de l'època, a més de conèixer les novetats musicals del repertori europeu. S'exposa també a través de la seva biografia, les aportacions que van fer a la vida musical i cultural els mestres Estanislau Mateu Mas (1854-1911) i Estanislau Mateu Valls (1877-1973), sent el primer el que va difondre la música de Wagner a la ciutat, a més d'organitzar concerts amb una determinada periodicitat, la qual cosa fou l' origen de la futura Associació de concerts de Reus. El mestre Estanislau Mateu Mas, a més, va aconseguir augmentar la qualitat interpretativa del Cor del Centre de Lectura convertint-lo en Orfeó. La competició de l'orfeó amb una altra coral reusenc, l'Eco Republicà, va provocar que les dues s'esforcessin per tenir una excel·lent qualitat musical, arribant a guanyar prestigiosos concursos internacionals. El mestre era, a més, un excel·lent intèrpret de piano i es va dedicar a la docència i a la composició, sent populars en l'època els ballables que componia, dels quals les partitures per a piano van gaudir de certa popularitat. El seu fill, Estanislau Mateu Valls, va desenvolupar en un principi la seva carrera musical a Barcelona, estant en contacte amb les grans figures culturals de l'època i fundant l'Orfeó de Sants, coral mixta que va collir grans èxits sota la seva direcció. A la mort del seu pare, el va rellevar en la direcció del Orfeó Reusenc, convertint-la en cor mixt i entitat independent i recuperant la bona qualitat interpretativa del cor. Com a compositor es va centrar en l'harmonització de cançons populars catalanes així com en la composició de música religiosa. Finalment el treball conclou amb una anàlisi de la biblioteca musical personal de tots dos mestres conservada íntegrament al local del Orfeó Reusenc. Es va realitzar un registre de cadascuna de les partitures i documents conservats amb les seves principals característiques, i a partir d'aquí es va crear una base de dades que permet conèixer amb exactitud el contingut i localització de cada un dels documents que la integren. A través de l'anàlisi del material conservat i de les dades històriques recopilades podem saber quina música escoltaven els reusencs i qui la interpretava, sent aquesta una aportació clau per a la història musical catalana, ja que Reus era en aquest moment la segona ciutat més important de Catalunya.
