português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
DANSES POPULARS [] OR MUSICA POPULAR [] AND ALT EMPORDA []
Referències trobades:
71   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 4
anar a la pàgina            


1 / 71
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Joan Roca / David Pujol, text ; Joan Juanola, fotografia
Pujol i Fabrelles, David


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 21 (primavera-estiu 2019), p. 14-19 : il. (Conversa



Matèries: Entrevistes ; Músics ; Lutiers ; Instruments musicals ; Música popular
Matèries: Roca, Joan (1944-....)
Àmbit:Ventalló ; Figueres
Cronologia:1944 - 2019
Autors add.:Juanola, Joan (Il·l.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 71
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Salvador Dabau i Caussa / Lluís Brugués i Agustí, Albina Varés i de Batlle
Brugués i Agustí, Lluís


Girona : Ajuntament de Girona, 2018
256 p. : il. ; 22 cm
Apèndix.
ISBN 9788484962632

Salvador Dabau Caussa (1909-2002) va ser mestre d'escola, músic i compositor. Va combinar tots els gèneres musicals: ballet, sarsuela, cinema, ballables, música religiosa, música per a piano, comèdia musical o cançons infantils, però va destacar sobretot per les composcions de sardanes i havaneres. El llibre conté un apèndix ade 220 sardanes i havaneres inventariades i s'il·lustra amb fotografies del fons de la família Dabau, la col·lecció Albina Varés, la col·lecció Lluís Brugués i el fons del CRDI de l'Ajuntament de Girona.



Matèries: Biografia ; Músics ; Música popular
Matèries: Dabau i Caussa, Salvador (1909-2002)
Àmbit:Vilajuïga ; Girona
Cronologia:1909 - 2002
Autors add.:Varés de Batlle, Albina
Autors add.:Ajuntament de Girona
Localització: B. Carles Rahola (Girona); B. Popular (Palafrugell); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 71
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Missions de recerca / per Joan Tomàs-Lluís M. Millet, [et al.] ; a cura de Josep Massot i Muntaner



Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010
285 p. ; 28 cm (Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 20) 
Conté: Missió de recerca de cançons a l'Alt Empordà - Missió de recerca de cançons al Rosselló - Missió de recerca de cançons per terres tarragonines - Missió voluntària a Setcases, Manyanet i Anglès i Vall d'Aran.
ISBN 9788498833379



Matèries: Música popular ; Cançons populars ; Tradicions populars ; Folkloristes
Matèries:Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Àmbit:Catalunya ; Alt Empordà ; Tarragona, província ; Setcases ; Anglès ; Val d'Aran ; Manyanet - Sarroca de Bellera
Cronologia:[0000 - 1928]
Autors add.:Massot i Muntaner, Josep (Ed.) ; Tomàs i Parés, Joan ; Millet i Loras, Lluís M. ; Fouché, Pierre ; Fouché, Marcel ; Gols i Soler, Joan ; Gols i Soler, Xavier ; Jaquetti i Isant, Palmira
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 71
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Rosa vermella, rosa galant : parles, cançons i cantarelles [Enregistrament sonor] / recull i direcció: Artur Blasco i Giné



Barcelona : AudioVisuals de Sarrià, DL 1989
6 discos sonors : 33 1/3 r.p.m., digital estèreo ; 30 cm + 1 llibret
En capsa. Notes, lletra de les cançons en català i música impresa al llibret. Conté: 1. Si n'eren mare i filla ; Els goigs de la Bresca ; Cançons de colla ; El Ninou ; Caramelles ; Adéu, Maria Galana ; La Zumzeta ; La Margarideta ; La flor del pèsol ; La Mariana de Setcases ; La vella de Mallorca ; La minyona d'Igualada ; La cabrera ; Una noia sarauista ; Jo en tinc un oncle a L'Havana -- 2. Ditjosa primavera ; Les cobles del Peirot ; El pobre Banya ; Los calçotets de les dones ; Motius de pobles ; Les noies de Prats de Molló ; Els quintos ; El sorteig dels quintos ; Som soldats ; Un jove que s'embarcava ; La prometença ; Cantem una americana ; Locució ; Ella com és matinera ; Si n'hi ha tres ninetes ; Sant Isidro ; Àngel de la guarda ; Les cobles del Ram ; Els funerals del porc ; La punta l'agulla d'aquella modista ; La nit de Sant Joan ; A la plana de l'Empordà ; L'Isidro ; En Pere Gallarí ; Les noies d'Olot. Conté: 5. Et pastú ; A la plaça de can Moi ; Roseret de roses blanques ; La desgràcia d'un pobre home ; La meniera ; Matinera n'es ; Cançó d'un caçador ; Cantarella de Nadal. Per Nadal farem gran festa ; Déu-vos-guard Josep ; Els dos pastorets. Quan el rei Herodes. Els Tres Reis de l'Orient ; Feina en faig , de pastoreta. A on va la pastoreta ; El bou i la mula ; La clavilla del violí ; Gustinet si vas a Ribes ; Les noies de Cambrils ; Perpinyà n'és bona vila ; La nina de Molló ; La cançó de les mentides ; L'espístola de les mentides ; Tan petiteta. ABC ; Anem a doctrina -- 6. La violació ; La festa major de Taús ; La sargantana de dues cues ; A l'hora del meu pare ; La minyona de l'Empordà ; Pel voltant de teva casa. La Pepeta està casada. Salvadora Pujol. N'hi havia tres o quatre joves ; La dama de Tolosa ; Els dotze lladres ; La sardana del ferrer ; Parla de Llessuí. Cançó de jornaler ; La mestressa i el cabrer ; A una casa de pagès tenen un mosso ; Lo Tonet i la Pepeta ; D'una gentil minyona ; "Bébe-l'hi" tu, "bébe-l'hi" jo ; Anirem a Montserrat ; Una pastora galana ; Quan vas pe's fires ; En Barraquet és mort. Conté: 3. Cançó dels segadors ; Cantarelles de segadors ; Cobles de segadors ; La Pepeteta ; Els tres garberets ; Locució ; L'arrel de la primera planta ; Les tres pometes ; Com tothom ja ho diu ; El Cabrer ; Lo rossinyol ; Les tres ninetes ; Una noia filla d'Horta. El Pepet i la Pepeta. Les tres minyones d'alinyà ; Les noies de Perpinyà ; Els dos dallaires ; La filla del Carmesí -- 4. Un dia pujant d'Urgell ; Pobreta Catalunya ; Si voleu criar algun porc ; El curandero. La visita del ministre ; Pels carrers de Freixenet ; Cul brut, mal brut, Mariüt ; El Geroni ; La noia de borrassà ; Rossinyol, bon rossinyol ; Cobles de Durro ; Cançó de ronda ; Jota ribagorçana ; Allà a sol eixent ; Un galant i una galana ; L'Emília i el Mariano ; Una pastora galana ; La noia de can Xelin ; El rector de Collbotó ; La Ballarusca ; Els xotis de la ratera ; Les monges i els capellans ; Que mentides diuen la gent! ; La pell de cabra.



Matèries: Música popular ; Cançons populars
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[1989]
Autors add.:Blasco Giné, Artur (Dir.)
Localització: B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 71
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Això no és una biografia de Pep Ventura : l'Empordà romàntic, revolucionari i espectacular / Anna Costal i Fornells ; edició de textos: Roser Bech Padrosa
Costal i Fornells, Anna


Figueres : Editorial Gavarres, 2018
187 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788494527944



Matèries: Biografia ; Músics ; Música popular ; Sardana
Matèries: Ventura i Casas, Josep Maria (1817-1875) ; Ventura, Pep
Àmbit:Figueres
Cronologia:1817 - 1875
Autors add.:Bech Padrosa, Roser (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 71
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Músics empordanesos i sardanes a la Barcelona de final del segle XIX. El cas del desconegut Jaume Brunet, de Roses / Jaume Nonell Juncosa
Nonell Juncosa, Jaume


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 48 (2017) , p. 251-270 : il. (Art i música
Notes a peu de pàgina.

L'article vol reivindicar la figura de Jaume Brunet, conegut per Jaumet de Roses, instrumentista de tenora i clarinet, i un destacat protagonista a les places, sales de concert i envelats de l'Empordà i Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX.


Matèries: Músics ; Sardana ; Cobles ; Orquestres ; Música popular
Matèries: Brunet, família ; Brunet i Berta, Jaume (1858-1928) ; Jaumet de Roses
Àmbit:Roses ; Alt Empordà ; Barcelona
Cronologia:[1858 - 1928]
Accés: http://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/335783
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 71
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Pep Ventura : la música romàntica a Figueres [Enregistrament sonor] / Anna Costal (Ed.)



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, 2017
1 disc sonor (CD) + 1 llibret ; 13 * 14 cm (Fonoteca de música tradicional catalana. Temes monogràfics, 2) 
Enregistrat per la Cobla de Cambra de Catalunya.
ISBN 9788439396529

Nova publicació de la col·lecció Fonoteca de Música Tradicional Catalana que s'emmarca en els actes, accions i publicacions que s'han dut a terme en motiu de la commemoració del bicentenari del naixement del músic i compositor Josep Maria Ventura i Casas, conegut com a Pep Ventura. En aquest CD es fa palesa la gran creativitat i qualitat musical de Pep Ventura ja que vincula la sardana amb l'òpera, la música orquestral, la cançó popular... No és només un mostrari de música romàntica, sinó que també és una bona representació del Pep Ventura músic, no només de cobla.



Matèries: Música popular ; Sardana ; Documents sonors ; Cobles ; Músics ; Homenatge ; Música ; Romanticisme
Matèries: Ventura i Casas, Josep Maria (1817-1875) ; Ventura, Pep
Àmbit:Catalunya ; Figueres
Cronologia:[1817 - 2017]
Autors add.:Costal i Fornells, Anna (Ed.)
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 71
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Les Sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874) [Fitxer informàtic] / Anna Costal i Fornells ; directors: Jaume Ayats i Abeyà i Francesc Cortès i Mir
Costal i Fornells, Anna


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Ayats i Abellà, Jaume; Cortès i Mir, Francesc. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia, 2014
1 recurs electrònic (523 p.)
ISBN 9788449045301

Al segle XIX neix un nou concepte de música popular, estretament relacionat amb el final de l'Antic Règim i amb l'obertura d'Europa i dels territoris colonials a diverses possibilitats econòmiques, polítiques, socials i culturals. Aquesta tesi estudia la importància que va tenir la música popular a Catalunya en l'època de construcció de les bases del nacionalisme ideològic, especialment entre la restauració dels Jocs Florals i el final de la Primera República a través d'un estudi de cas: les sardanes de Pep Ventura (1817-1875). La irrupció de la societat de l'espectacle va ser una veritable revolució, especialment a les grans metròpolis com París, Londres, Viena o Nova York. Però també es va produir en viles i ciutats més petites que, com Figueres, van tenir capacitat per urbanitzar espais a l'aire lliure, impulsar el mecenatge de les arts i de les ciències, construir un teatre públic i organitzar un teixit associatiu sòlid. Una conseqüència immediata d'aquest procés va ser l'increment de la demanda musical en l'àmbit públic i privat, que va consolidar l'ofici d'una generació d'intèrprets i de compositors nascuts en les primeres dècades del Vuit-cents. Pep Ventura -igual com Philippe Musard o Johann Strauss- va haver d'enfrontar-se a un món musical nou que, d'una banda, li permetia viure amb els avantatges de llibertat i d'autonomia de l'artista romàntic però que, de l'altra, l'obligava a dependre de l'aplaudiment d'un públic que cada vegada n'esperava més de l'intèrpret i de la seva capacitat de sorprendre. Les sardanes llargues de mitjan segle XIX contenen les característiques d'aquesta nova relació, trencant amb l'estructura musical i coreogràfica més previsible i monòtona de les sardanes d'Antic Règim: el músic-compositor guanya un espai per al lluïment, amb la inclusió d'una melodia significativa que els balladors poden identificar -cançons populars, temes d'òpera o sarsuela, himnes- alhora que, just després, el líder de la plaça pren la responsabilitat de finalitzar correctament el ball amb l'aplicació del nou sistema de comptar i repartir. A la dècada de 1860, a més de gaudir d'una gran rellevància social, les sardanes van incorporar elements de reivindicació ideològica, gràcies a la força visual, corporal i sonora que exercien en espais públics a l'aire lliure. A l'Empordà, durant el Sexenni Revolucionari, van esdevenir un manifest actiu de les tesis del republicanisme federal, incorporant cançons revolucionàries i provocant més d'un aldarull al crit de "Visca la República!". A Barcelona, Josep Anselm Clavé va ser el primer en interessar-se pel cant coral, els castells i les sardanes, tres expressions populars imaginades com un conjunt simbòlic de l'ideari republicà federal. Tanmateix, el catalanisme conservador, especialment a l'inici de la dècada de 1870, també va observar el potencial de les sardanes com a símbol, atribuint al ball i als instruments de plaça unes connotacions d'antiguitat que xocaven frontalment amb les sardanes bèl·liques de la Tercera Carlinada; o, encara més, amb les sardanes a ritme d'havanera del mateix Ventura, que podien vincular-se fàcilment amb l'inici, a Cuba, de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) -l'avantsala de la independència definitiva de la província d'ultramar. A final de segle XIX, per tant, el catalanisme conservador va haver d'absorbir i neutralitzar els emblemes dels republicans i transformar-los en símbols nacionals. No fer-ho hagués estat un error estratègic, el perill que en algun moment del Nou-cents el ball de les sardanes revifés l'esperit revolucionari. Per aquest motiu, el procés de construcció del mite de Pep Ventura va haver d'incloure, necessàriament, una depuració de títols, com La Sonanbula, Quiéreme niña hermosa o El diablo en el poder.


Matèries: Tesis doctorals ; Música popular ; Sardana ; Danses populars ; Músics ; Biografia ; Catalanisme cultural
Matèries: Ventura i Casas, Josep Maria (1817-1875) ; Ventura, Pep
Àmbit:Catalunya ; Figueres
Cronologia:1859 - 1874
Autors add.:Ayats i Abeyà, Jaume (Dir.) ; Cortès i Mir, Francesc (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/handle/10803/283433
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 71
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Una Gran pista de ball / Xavier Castillón, Sebastià Roig, Ramon Moreno, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 291 (juliol-agost 2015), p. 56-95 : il. (Dossier


Matèries: Sales de ball ; Discoteques ; Dansa ; Danses populars ; Balls de saló ; Lleure
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[2015]
Autors add.:Castillón, Xavier ; Roig, Sebastià ; Moreno, Ramon
Accés: http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/296057/384777 [Introducció del dossier]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 71
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
El Món del pa / Roser Bech, David Pujol
Bech Padrosa, Roser


Girona : Diputació de Girona : Obra Social "la Caixa", 2017
96 p. : il. col. ; 20 cm (Quaderns de la Revista de Girona, 187. Guies) 
Bibliografia.
ISBN 9788415808527



Matèries: Blat ; Molins fariners ; Forners ; Beneficència ; Tradicions populars ; Religiositat popular ; Música popular ; Refranyer ; Literatura popular ; Indústria farinera ; Museus especialitzats ; Gremis ; Receptes culinàries
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[0000 - 2017]
Autors add.:Pujol Fabrelles, David
Autors add.:Diputació de Girona ; Fundació La Caixa. Obra Social
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat de Girona; B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Comarcal (Blanes); Biblioteca Municipal de Breda; Biblioteca Pública (Cassà de la Selva); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Fages de Climent (Figueres); B. Antònia Adroher (Girona); B. Just M. Casero (Girona); B. Modest Salse i Camarasa (Hostalric); B. Municipal de Lloret de Mar; B. Municipal de Maçanet de la Selva; B. Marià Vayreda (Olot); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Municipal Josep Picola (Sant Joan de les Abadesses); B. Joan Rigau i Sala (Vidreres)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 71
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
"Nyacres" : el nom que continua les memòries / Anaís Falcó
Falcó Ibàñez, Anaís


En: Caramella : revista de música i cultura popular. Reus, núm. 34 (gener-juny 2016), p. 64-65 : il. (Cultura popular
Bibliografia.



Matèries: Tradicions populars ; Danses populars
Àmbit:Sant Pere Pescador ; Castelló d'Empúries
Cronologia:[1956 - 2007]
Localització: UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 71
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Entrevista a Artur Blasco / M. Carme Jiménez, directora de l'IRMU
Jiménez, M. Carme


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 32 (desembre 2016), p. 11-12 : il (L'entrevista


Matèries: Biòlegs ; Musicologia ; Folkloristes ; Tradicions populars ; Música popular ; Instruments musicals ; Cançons populars
Matèries: Blasco Giné, Artur (1933-....)
Àmbit:Barcelona ; Pirineu
Cronologia:1965 - 2016
Accés: http://www.ccepc.org/gestor/plugin/dlfile_150 [Exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 71
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
La Mirada d'Artur Blasco / Jordi Pasques Canut
Pasques i Canut, Jordi


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 32 (desembre 2016), p. 13 : il (L'entrevista


Matèries: Biòlegs ; Musicologia ; Folkloristes ; Tradicions populars ; Música popular ; Instruments musicals ; Cançons populars
Matèries: Blasco Giné, Artur (1933-....)
Àmbit:Barcelona ; Pirineu
Cronologia:1965 - 2016
Accés: http://www.ccepc.org/gestor/plugin/dlfile_150 [Exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 71
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bastons de Sant Miquel de Fluvià / Núria Vinyoles
Vinyoles i Insa, Núria


En: 166387 Aportacions a la dansa catalana 2014. Homenatge a M. Rosa Alonso. Barcelona : Esbart Català de Dansaires, 2016. p. 131-144



Matèries: Danses populars ; Ball de bastons ; Tradicions populars
Àmbit:Sant Miquel de Fluvià
Cronologia:2014
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 71
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Fiestas y bailes del Ampurdán en el siglo XVIII / por Miguel Golobardes Vila
Golobardes Vila, Miquel


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 2 (1947) , p. 261-264


Matèries: Tradicions populars ; Festes populars ; Danses populars
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53356/64556
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 71
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Tradiciones, santuarios y tipismo de las comarcas gerundenses / [resenya de:] C.B.V.
Bolós i Vayreda, Carles de


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 1 (1946) , p. 314-316 (Notas bibliográficas
Ressenya de:
- Pla i Cargol, Joaquim. Tradiciones, santuarios y tipismo de las comarcas gerundenses / Joaquín Pla Cargol. Gerona : Dalmau Carles Pla, 1946


Matèries: Ressenyes ; Tradicions populars ; Esglésies ; Santuaris ; Llegendes ; Festes populars ; Danses populars ; Oficis
Àmbit:Girona, província
Cronologia:0000 - 1946
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53339/63893
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 71
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Les Músiques i canços dels avis / Josep Garcia, text ; Josep Curto, fotografia
Garcia, Josep


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 17 (primavera-estiu 2016), p. 88-89 : il. (Patrimoni. Música popular) 

El banyolí Albert Massip ha impulsat un web -musciadelsavis.cat- en què ja ha recollit 1.000 canços i músiques de tradició oral, a partir del record i la veu dels mateixos intèrprets.


Matèries: Música popular ; Cançons populars ; Història oral ; Webs ; Fonoteques ; Patrimoni cultural ; Projectes
Matèries: Massip i Pinatella, Albert (1976-....)
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[2012 - 2016]
Autors add.:Curto, Josep (Il·l.)
Accés: http://goo.gl/XwzmWN [Exemplar complet (accés restringit)]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Ramon Vidal (Besalú); B. Marià Vayreda (Olot); B. Lambert Mata (Ripoll)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 71
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
El Cançoner popular a Espolla



[Espolla] : Associació Cultural La Fraternal Espollenca, DL 2009
46 p. : il. ; 22 cm + 1 Disc sonor
En espiral. A la contracoberta: Aquesta és una tria del material recollit per Joan Amades i Joan Tomàs a Espolla l'any 1928, en el març de la missió portada a terme a l'Alt Empordà per a la realització de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Amb motiu de la 7a Trobada de Cantadors, el gener de 2009, es va presentar al públic aquest material, de la mà de diferents músics i cantadors".
ISBN 9788461365890



Matèries: Cançons populars ; Música popular
Àmbit:Espolla
Cronologia:[1928]
Autors add.:Amades i Gelats, Joan ; Tomàs Parés, Joan
Autors add.:Associació Cultural la Fraternal Espollenca
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública d'Anglès (Anglès); B. Rafael Vilà Barnils (Arbúcies); B. Marquès d'Olivart (Les Borges Blanques); B. Ramon Vidal (Besalú); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Municipal Pere Carner (Calonge); B. Municipal de Sant Antoni de Calonge (Calonge); Biblioteca Pública (Cassà de la Selva); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Ramon Grabolosa i Puigrodon (Castellfollit de la Roca); B. Víctor Català (L'Escala); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Ernest Lluch (Girona); B. Just M. Casero (Girona); B. Salvador Allende (Girona); B. Carles Bosch de la Trinxeria (La Jonquera); B. Julià Cutillé (Llagostera); B. Pere Calders (Llançà); B. Municipal de Lloret de Mar; B. Municipal de Maçanet de la Selva; B. Lluís Barceló i Bou (Palamós); B. Jaume Vicens Vives (Roses); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Miquel Martí i Pol (Sant Gregori); B. Joan Vinyoli (Santa Coloma de Farners); Biblioteca Emília Xargay (Sarrià de Ter); B. Jaume Marquès i Casanovas (Sils); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí); B. Joan Rigau i Sala (Vidreres)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 71
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
L'Albera a vista de músic / Antoni Mas
Mas, Antoni


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 14 (tardor-hivern 2015), p. 38-39 : il. (Dossier. Els músics


Matèries: Música popular ; Músics
Àmbit:Albera, serra de l'
Cronologia:[1900 - 2015]
Accés: http://goo.gl/zJiWuI [Exemplar complet (accés restringit)]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 71
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Bookmark and Share
Músics sense solfa / Pere Roura
Roura, Pere


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 14 (tardor-hivern 2015), p. 40-43 : il. (Dossier. Els músics


Matèries: Música popular ; Músics
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[1900 - 2015]
Accés: http://goo.gl/zJiWuI [Exemplar complet (accés restringit)]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 4
anar a la pàgina            

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3