Conseqüències de l'execució del coronel Bac de Roda. La memòria propera i l'exili familiar / Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Ausa. Vic. vol. XXVI, núm. 174 (2014) , p. 919-923 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'execució de Francesc Macià àlies Bac de Roda va tenir, en la dialèctica de la guerra, una motivació d'exemplaritat i de revenja per part del bàndol borbònic, però va generar també desitjos de venjança per part del bàndol austriacista, que van influir en les matances del període immediat i que van donar lloc a l'inici de la mitificació del personatge. Alhora, la seva mort va tenir un efecte demolidor en la família, que va haver d'exiliar-se i va veure segrestats els seus béns.

Què hauria passat si s'hagués consolidat la Nova Barcelona dels derrotats de Felip V? / Agustí Alcoberro (text), Quelot (il·lustració)
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 48 (octubre 2006), p. 14 (Història-ficció. Història moderna) 

La nova Barcelona : La ciutat dels exiliats del 1714 / Agustí Alcoberro (text)
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 67 (maig 2008), p. 44-49 : il. (Reportatge. Història moderna) 

L'any 1735, les tropes de Felip V van ocupar Sicília i Nàpols. Per a molts catalans que havien perdut la guerra de Successió començava llavors un segon exili a Viena. Percebuts per l'opinió pública com una despesa econòmica per a les arques de l'imperi, Carles VI va convertir-los en colons d'una regió delimitada pel Danubi que s'anomenà la Nova Barcelona.

L'exili de la Guerra de Successió / Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 20 (2009) , p. 101-114 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en anglès i català.

La derrota de Catalunya a la Guerra de Successió (1702-1715) va provocar l'exili d'entre vint-i-cinc mil i trenta mil persones. Aproximadament la meitat eren catalanes, i la resta s'havien refugiat al Principat provinents d'altres regnes hispànics. L'exili es desplaçà als territoris governats per l'emperador Carles VI (el Carles III dels catalans) i va ser especialment nombrós i actiu a Itàlia i a Viena. Entre els exiliats hi havia gent de totes les classes socials.Tanmateix, va ser especialment destacat el paper exercit per polítics, militars, eclesiàstics, juristes i intel·lectuals. L'exili disposà d'una institució de govern, el Consell d'Espanya, amb jurisdicció en tots els territoris italians annexats per Carles VI, i d'àmbits de sociabilitat propis, com l'Hospital d'Espanyols i el monestir de Montserrat, ambdós a Viena. El 1735 fundà la Nova Barcelona a l'actual Vojvodina (Sèrbia). Fins a la dècada de 1740 mantingué ben vius els trets d'identitat propis. Després, la mort sense descendència, el retorn o la dissolució en les societats d'acollida van anar desfent progressivament aquell col·lectiu humà.