Topònims i poder feudal / Ricard Oliva Frago
Oliva Frago, Ricard


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2006-07, núm. 5 (octubre 2008), p. 87-95 : il.
Bibliografia. Resum i paraules clau en anglès i català.

L'antiga toponímia pot transmetre lectures de l'antiga organització del territori, fins i tot la possible fundació de pobles, vius fins no fa gaire, en aquesta zona de la Terreta. La hipòtesi és que en l'origen de l'assentament i en la fundació dels pobles assenyalats hi pot haver el mateix procés de control feudal del territori, a partir dels castells d'Orrit i Areny. El bateig dels llocs importants, sigui per ocupació o per utilitat, pot obeir a interessos d'aquests temps de fundació. L'autor parla, bàsicament, de tres pobles, ara despoblats: Miralles, Escarlà i Espills. Els tres termes semblen propis del llenguatge castellar-feudal.

El Conjunt monumental de Miralles i les seves pintures italianitzants / Montserrat Pagès i Paretas
Pagès i Paretas, Montserrat


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona. Any 1, núm. 1 (1993) , p. 253-262 : il.
Bibliografia. Notes. Resum en català, castellà i anglès.

El castell gòtic de Miralles fou reformat cap el 1414, quan s'hi instal·là el convent agustí de la "Domus Dei" o Casa de Déu de Miralles, fundat pel mercader barceloní Bertran Nicolau. La capella del Convent conserva les pintures dels dos trams de llevant, d'estil gòtic internacional -d'un gran italianisme-, en un mural que porta l'anagrama del fundador i en el que es troben representades escenes del Gènesis, Sant Cristòfol, els sants metges Cosme i Damià i els arcàngels Miquel i Rafael. També es conserven escenes de Sant Joan Baptista, de l'arbre de Jesé, de Sant Pau i un altre apòstol, i dels evangelistes Joan i Mateu.