La Draga, excavacions del bienni 2018-19 (Banyoles, Pla de l'Estany) / Rafel Rosillo, Jordi Revelles, Oriol López, Rut Geli, Antoni Palomo, Raquel Piqué, Xavier Terradas, Igor Bgdanovic, Núria Morera, Vasiliki Andreaki, Maria Saña, Àngel Bosch, Ramon Buxó, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús



En: 258383 Quinzenes jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Girona : Documenta Universitaria : Generalitat de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, 2020. p. 51-54 : il

Bibliografia.

Les Activitats de fusteria / Oriol López
López-Bultó, Oriol


En: 176653 La Revolució neolítica : la Draga, el poblat dels prodigis. Banyoles ; [Barcelona] : Ajuntament de Banyoles : Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2017. p. 65-68

Les Construccions de fusta / Oriol López
López-Bultó, Oriol


En: 176653 La Revolució neolítica : la Draga, el poblat dels prodigis. Banyoles ; [Barcelona] : Ajuntament de Banyoles : Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2017. p. 55-56

Models of Neolithisation of Northeastern Iberian / Raquel Piqué Huerta, Antoni Palomo Pérez, Xavier Terradas, [et al.]



En: Open Archaeology. Vol. 7, Núm. 1 (2021) , p. 671-689
The archaeological excavation at La Draga and Coves del Fem was funded by the Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya) CLT009/18/00026 and CLT009/18/.

The goal of this article is to discuss the significance of the archaeological evidence from the sites of La Draga (Banyoles, Spain) and Coves del Fem (Ulldemolins, Spain), in the context of the neolithisation of Northeastern Iberia. The 14C dates have been analysed using Bayesian statistics. The stratigraphy of Coves del Fem covers the transition between the last hunter-gatherers of the region and the first farmers. The chronological sequence covers approximately 1,300 years, from 6065-5990 cal BC to 4700-4550 cal BC. The site of La Draga was occupied by the first farmers circa 5300-5230 cal BC when a wooden platform was constructed and first used. Subsequent repairs of the wooden piles have been dated as well. Another use of the wooden platform is documented around 5200-5085 cal BC, although until now new construction evidence has not been documented. La Draga site was reoccupied later, when several travertine structures dated in two moments between the years 5100-4900 cal BC and 4950-4700 cal BC were constructed and used. The radiocarbon dates of Coves del Fem and La Draga support the existence of two different models of neolithisation in Northeastern Iberia. In the southern part of the territory, Coves del Fem suggests that the Holocene hunter-gatherer populations remained in the area until the arrival of the first farmers, in a model similar to the one observed at the Ebro basin. On the contrary, the site of La Draga supports the hypothesis of the first farmers colonising a previously unoccupied territory.

Absolute chronology at the waterlogedd site of La Draga (Lake Banyoles, NE Iberia) : bayesian chronological models integrating tree-ring measurement, radiocarbon dates and micro-stratigraphical data / Vasiliki Andreaki, Juan A. Barceló, Ferran Antolín, [et al.]



En: Radiocarbon. Vol. 64, Núm. 5 (2022) , p. 907-948

Sixty-two 14C dates are analyzed in combination with a recently established local floating tree-ring sequence for the Early Neolithic site of La Draga (Banyoles, northeast Iberian Peninsula). Archaeological data, radiometric and dendrochronological dates, as well as sedimentary and micro-stratigraphical information are used to build a Bayesian chronological model, using the ChronoModel 2.0 and OxCal 4.4 computer programs, and IntCal 2020 calibration curve. The dendrochronological sequence is analyzed, and partially fixed to the calendrical scale using a wiggle-matching approach. Depositional events and the general stratigraphic sequence are expressed in expanded Harris Matrix diagrams and ordered in a temporal sequence using Allen Algebra. Post-depositional processes affecting the stratigraphic sequence are related both to the phreatic water level and the contemporaneous lakeshore. The most probable chronological model suggests two main Neolithic occupations, that can be divided into no less than three different "phases," including the construction, use and repair of the foundational wooden platforms, as well as evidence for later constructions after the reorganization of the ground surface using travertine slabs. The chronological model is discussed considering both the modern debate on the Climatic oscillations during the period 8000-4800 cal BC, and the origins of the Early Neolithic in the western Mediterranean region.

Prácticas forestales y de arboricultura en los yacimientos de Iesso (s. II ac -VI dc) y Vilauba (s. I ac -VII dc) [Fitxer informàtic] / Eva M. López Castillo ; [dirigit per: Raquel Piqué Huerta, Oriol López-Bultó]
López Castillo, Eva M.


2022
Dirigida per: Piqué Huerta, Raquel; López-Bultó, Oriol. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Prehistòria, 2022
1 recurs electrònic

La gestión de los bosques, como conjunto de estrategias, se documentan a través de fuentes escritas e iconografía a partir de autores clásicos. Estas prácticas podrían haber afectado a diferentes especies y haver tenido diferentes propósitos, como mejorar la producción de frutos, procurar forraje u obtener madera con forma y tamaño específicos. Sin embargo, las evidencias directas de estas prácticas son escasas o difíciles de identificar en los restos arqueológicos. El análisis del diámetro y el número de anillos de los restos de madera se ha aplicado recientemente para identificar las prácticas de gestión forestal, con resultados prometedores para casos prehistóricos. Este trabajo tiene como objetivo presentar los resultados de la aplicación de este método a los materiales bien conservados de madera de pozos romanos y tardoantiguos del noreste ibérico, con el fin de determinar las prácticas de manejo y poda del arbolado. Los yacimientos arqueológicos romanos de Iesso (Guissona, Lleida, España), de los siglos I-II aC - VI dC y Vilauba (Camós, Girona, España), de los siglos I aC - VII dC, respectivamente, han proporcionado una cantidad importante de restos de ramas de diferentes taxones que permiten tal enfoque, además de la amplia variedad de estudios arqueobotánicos desarrollados en estos yacimientos, tanto de madera orgánica como carbonizada y de restos carpológicos, hechos que permiten la contextualización de los resultados con respecto a otras evidencias del cultivo o manejo de plantas.

Processos d'obtenció, transformació i ús de la fusta en l'assentament neolític antic de la Draga (5320-4800 cal BC) / Josep Oriol López Bultó ; [dirigida per: Raquel Piqué i Huerta]
López-Bultó, Oriol


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
1 recurs electrònic

La Draga (5320-4800 cal BC) és un assentament neolític antic situat a la vora de l'Estany de Banyoles. Les condicions de conservació excepcionals han permès la conservació de la matèria orgànica, com ara la fusta, una de les matèries primeres més emprades durant la prehistòria. Els materials lignis de la Draga s'han classificat en diferents categories partint de l'esquema de producció: fustes informes (procés d'obtenció), restes de talla (procés d'obtenció i transformació) i fustes arquitectòniques i eines (procés d'obtenció, transformació i ús). Per abordar l'estudi d'aquests processos, ha estat necessari implementar diferents anàlisis: dendrològica, morfomètrica, experimental, traceològica i espacial. Per l'anàlisi traceològica s'ha desenvolupat una metodologia específica basada en la creació de models 3D adquirits amb un escàner que ha permès la caracterització detallada de les traces tecnològiques i funcionals. Aquest tipus d'anàlisis encara no estan plenament desenvolupades en la investigació actual, pel què també ha calgut contrastar les seves possibilitats amb la fusta arqueològica. Aquesta tesi demostra que la fusta és una matèria que soluciona gran varietat de necessitats tant relacionades amb el condicionament dels espais d'hàbitat i de treball com amb les diverses activitats productives que requereixen eines elaborades totalment o parcial en fusta. La gran diversitat d'accions implicades amb les activitats econòmiques documentades, expliquen la diversitat d'eines recuperades, demostrant així la versatilitat de la matèria primera llenyosa. Ramaderia, cacera, agricultura, transformació de fibres vegetals per a les manufactures tèxtils, de corderia i cistelleria o la tecnologia de la fusta requereixen eines especialitzades i en la seva producció es procura obtenir les formes i dimensions adequades, i utilitzar primeres matèries amb les propietats precises.