Un Skyphos de terra sigillata itálica de Monterols / Joan Francesc Clariana i Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 393-398
 (Jaciments de l'ager Tarraconensis i cultura material) 
Bibliografia. Inclou annex: Identificació d'una peça de terra sigillata hispànica del taller de Mas d'en Corts a Torre Llauder (Mataró).

Estudi d'una peça de terra sigillata itàlica trobada al jaciment de Monterols (Reus) que per la seva singularitat mereix un estudi detallat. Es tracta d'un skyphos Dragendorff i Watzinger (1948), forma VII, especialment ben conservat, amb una decoració en què s'han identificat vuit punxons, atribuïble al taller dels Annii, datable entre el 15 aC i el 15 dC.

Evolució constructiva i material arqueológic de la casa núm. 3 del poblat ibéric de Darró (Vilanova i la Celtrú), segles II-I aC / Alberto López Mullor
López i Mullor, Albert


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 367-391
 (Jaciments de l'ager Tarraconensis i cultura material) 
Bibliografia.

La casa número 3 era un edifici d'ús mixt. D'una banda, es feia servir com a taller, amb instal·lacions per a l'obtenció de ferro a través de la cocció de l'argila local dins d'uns forns situats a la planta baixa, i d'altra banda s'utilitzava com a habitatge familiar, amb algunes cambres al nivell del carrer i les altres al pis alt. Aquesta construcció estava situada dins un barri artesanal del poblat ibèric, que s'estenia als peus del turó de Sant Gervasi, al cim i els vessants del qual se'n trobava el nucli original, establert cap al segon quart del segle v aC. El barri dels ferrers va començar a funcionar al segle iv aC, però va ser remodelat profundament cap als primers decennis del segle ii aC. És llavors quan s'hi va bastir de bell nou la casa 3, la qual va tenir una activitat remarcable i va ser objecte de fins a nou reformes entre circa 195 i 80/70 aC, segons que va palesar l'excavació duta a terme.

El Castellum de Puigpelat: un punt estratégic de control territorial a l'entorn de la Tarraco republicana / Moisés Díaz García
Díaz García, Moisés


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 355-365
 (Jaciments de l'ager Tarraconensis i cultura material) 
Bibliografia.

L'excavació extensiva portada a terme entre els anys 2006 i 2007 als terrenys on s'havia de construir el nou col·legi Joan Plana de Puigpelat permeté documentar-hi un petit assentament militar romà d'època tardorepublicana. Es tracta del primer castellum conegut a l'entorn de Tarraco i un dels pocs de Catalunya. Hem de situar el seu origen a l'entorn de l'any 200 aC, si bé les evidències arquitectòniques conservades pertanyien a una remodelació datada durant la Guerra Sertoriana. Finalment, poc abans del canvi d'era, aquest castellum fou desmantellat i abandonat.

El Jaciment del Barranc de Sales (la Selva del Camp, Baix Camp) / Marta Bru Virgili
Bru Virgili, Marta


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 339-254
 (Jaciments de l'ager Tarraconensis i cultura material) 
Bibliografia.

Els resultats arqueològics obtinguts del jaciment del Barranc de Sales (la Selva del Camp, Tarragonès) determinen una ocupació de l'espai des de l'època tardorepublicana fins a entrada l'època visigòtica. Si bé inicialment la funcionalitat de l'espai estava relacionada amb l'explotació agrària de la zona, és a partir de l'època altimperial quan s'hi instal·la una figlina i perd, d'aquesta manera, el caràcter agrícola inicial. Aquesta activitat manufacturera es manté fins que, a partir del final del segle iii dC, s'inicia el progressiu abandonament de les estructures de la terrisseria, fet que contrasta amb la proliferació, en l'espai adjacent al centre de producció ceràmic, d'una necròpolis d'inhumació. Finalment, l'activitat funerària de l'espai perdura fins a l'època visigòtica, quan l'àrea recupera el seu caràcter agrari inicial.

La Bòbila romana del Vila-sec (Alcover, Alt Camp) / Josep Francesc Roig Pérez
Roig Pérez, Josep Francesc


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 303-337
 (Jaciments de l'ager Tarraconensis i cultura material) 
Bibliografia.

La intervenció arqueològica al jaciment del Vila-sec (Alcover) ha evidenciat un conjunt d'estructures relacionades amb una figlina o bòbila romana per a la fabricació de peces ceràmiques. La intervenció ha permès identificar un total de dotze forns de cocció (de diferents tipus), sis basses de decantació, una pastera, canalitzacions de tegulae i un parell d'àmbits destinats al tractament, modelatge i assecatge de les peces ceràmiques. El material ceràmic exhumat ens ha permès saber que a la bòbila del Vila-sec s'hi fabricava vaixella de taula, de cuina, de parets fines, material constructiu, dolia, imitacions de terra sigillata, probablement llànties i, sobretot, les àmfores tipus Dressel 2-4 i Dressel 2-4 tardanes. La cronologia del conjunt s'inicia probablement en època d'August-Tiberi, mentre que l'abandó el datem molt al final del segle II dC o l'inici del segle III dC.

Darreres aportacions en l'estudi de la vil·la romana de la Llosa (Cámbrils, Bah Camp): l'edifici septentrional / Montserrat García Noguera, Josep Francesc Roig Pérez, Immaculada Teixell Navarro
García Noguera, Montserrat


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 281-294
 (Jaciments de l'ager Tarraconensis i cultura material) 
Bibliografia.

El 2007, un cop es va haver portat a terme l'obertura al públic de les restes localitzades en la part meridional del jaciment, els treballs arqueològics es varen traslladar més cap al nord. Concretament a una zona on diferents cales arqueològiques realitzades l'any 1992 varen evidenciar noves restes d'època romana. Els resultats obtinguts gràcies a les intervencions arqueològiques portades a terme entre els anys 2004 i 2009 han donat com a resultat la documentació d'un edifici interpretat com una construcció destinada a l'allotjament dels treballadors de la vil·la. L'edifici va estar en funcionament des del darrer terç del segle II dC fins a aproximadament mitjan segle III dC, moment en què va ser destruït per un incendi. Malgrat l'amortització d'aquest edifici, la zona no va quedar completament abandonada, sinó que els diferents treballs arqueològics han permès documentar, en llocs molt concrets, nous processos de reocupació datats dins el segle IV dC.

El Balneum de la vil·la romana de la Llosa (Cambrils): una nova interpretació / Jordi López Vilar, Josep M. Puche i Fontanilles
López i Vilar, Jordi


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 295-302
 (Jaciments de l'ager Tarraconensis i cultura material) 

En aquest breu article presentem una reinterpretació del balneum de la vil·la romana de la Llosa (Cambrils, Tarragona). Fins aquest moment, aquest sector de l'edifici ha estat un tema mal resolt a causa del seu pobre estat de conservació. Fem una nova proposta basada en diversos paral·lels arquitectònics.