Goigs de St. Llucià : màrtir, patró de la parròquia de Freixenet, bisbat de Solsona [Material especial] / text i melodia populars ; dibuix de Mn. Josep Morales ; text refós per Mn. Valentí Miserachs



[Igualada] : Amics dels Goigs del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, 1970
1 goig : il., música ; 35 cm
Text a tres columnes. Imatge de l'advocació ornada amb dues cistelles amb flors. Orla amb motius tipogràfics. Imprès a tres tintes: rosa, grisa i negra.

Documentació sobre el pagament de la contribució per part dels vilatans dels pobles integrants de la Vegueria de Cervera



Cervera : [s.n.], 1714
4 f. ; 32 * 22 cm
Els pobles que han comparegut són: Montfar, el Llor, Montlleó, Pomar, Amorós, la Guàrdia Lada, l'Aranyó, Freixenet [de Segarra], Montcortès [de Segarra], Sant Guim de la Plana, Sant Guim de la Rabassa, Calaf, la Sisquella, Ferran. Data del document: 29 novembre de 1714. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Inclou dues cartes dels regidors de la ciutat de Cervera a l'intendent Josep Patiño, datades el 29 de novembre de 1714, i un memorial adjunt: "Memorial ho llista en la qual se trobaran los pobles [que] compareixeran a fer relació de la manera [com] han fet la divisió entre dos singulars per pagar la contribució y los que no la han feta individuant los noms de los singulars per haber-los-o aixii avisat los Ill[ustr]es Pahers de la ciutat de Cer[ver]a per orde del Ill[ustr]e Sr. D. Joseph Patinyo intendent", datat d'octubre [de 1714].

Cartes adreçades a diversos proveïdors i comerciants d'Amèrica del Sud (Cartagena de Indias, La Havana), Europa (París, Amsterdam), de la Península (Cádiz, Madrid, Alacant, València) i de Catalunya (Vilanova, Reus, Tarragona).

Propiedad de la tierra y desigualdad social en el mundo rural catalán de mediados del siglo XIX / Ramón Garrabou, Jordi Planas, Enric Saguer, [et al.]



En: Historia agraria. Murcia, 63 (Agost 2014), p. 115-150 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

L'anàlisi de la distribució de la propietat de la terra ?i de les conseqüències socials d'aquesta? comporta dificultats heurístiques i metodològiques importants que solen limitar la possibilitat d'establir comparacions territorials suficientment sòlides i sistemàtiques. Aquesta anàlisi és difícilment assumible a partir d'aquelles estadístiques fiscals i cadastrals que presenten les dades agregades i, per això, ofereixen major cobertura territorial. Un acostament més realista i amb major potencial només és possible combinant prospeccions locals en diferents àmbits territorials, en els quals sigui possible la identificació nominal tant dels habitants com dels propietaris de terra usant simultàniament padrons de població i relacions cadastrals. Aquest article pretén desenvolupar un enfocament metodològic basat en l'anàlisi de casos locals amb l'objectiu d'analitzar comparativament el nivell de desigualtat social existent en la societat rural catalana de mitjan el segle XIX.