Artistes asconencs del segle XX / Biel Pubill Soler ; Josep M. Raduà Serra
Pubill i Soler, Biel


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 327-342 : il. (Articles sobre Ascó) 

Ningú no pot negar que la cultura és el fet diferencial. Els trets culturals són el resultat de segles de convivència, de creació, i de recreació d'hàbits col·lectius que donen coherència a les relacions entre els membres de la comunitat i els doten d'un imaginari col·lectiu, conegut i respectat per tots i que té com a principal virtut cohesionar el grup. Aquets trets cuturals són reusltat, alhora, de múltiples factors com poden ser la llengua, les festes, els ritus i símbols acceptats en el temps, les arts... A continuació, es dóna un cop d'ull a laguns dels artistes asconencs més destacats del segle passat, concretament els que van sobresortir en la creació pictòrica i/o escultòrica. Amb l'ànim de fer una pinzellada general d'aquests artistes, l'article no es limita a citar els nascuts a la població d'Ascó, sinó que també es fa referència a aquells que hi van estar vinculats ja fos per ser descendents d'asconencs o per tenir-hi vincles familiars.

Literatura de la mà dels Premis Vila d'Ascó / Biel Pubill Soler ; Josep M. Raduà Serra
Pubill i Soler, Biel


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 311-324 : il. (Articles sobre Ascó) 

Des dels anys vuitanta del segle XX i fins ara el poble d'Ascó s'ha anat dotant d'un ampli ventall de guardons culturals que van des de la literatura fins la fotografia passant per la pintura o el periodisme. Ha estat una forma de donar projecció a la cultura des d'un poble petit però que ha disposat de recursos econòmics i humans per convertir el fet cultural en una de les seves cartes de presentació a l'exterior. Tot va començar amb els primis de narrativa i fotografia, als quals s'hi van afegir un certàmen de poesia que pren el nom de Joan Perucho (2006), el Premi de Pintura Sant Antoni (2008) i el Premi de Periodisme Carmel Biarnés (2009). En aquest article es proposa un repàs a la trajectòria d'aquests guardnos -pero cenyint-se als de caire literari-, a partir de la relació de les obres que han resultat guanyadores i que han consolidat aquests Premis Vila d'Ascó com un referent del nostre territori.

Contes a la vora del foc (IV) : Ascó / Núria Grau Poyo ; Àngels Pérez Tarragó ; Aina Pubill Ambrós
Grau Poyo, Núria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 299-307 (Articles sobre Ascó) 
Bibliografia.

Aquest article és un recull de contes tradicionals d'Ascó, en el qual es presenta la transcripció de cadascun dels documents etnopoètics recollits i la seua corresponent anàlisi narratològica. Els resultats d'aquesta investigació són, en aquest cas, un total de cinc contes recollits, que hem pogut catalogar segons el sistema internacional de tipus ATU (Uther 2004): 1. "La Rabosa i el rabosot"; 2. "Lo llop i els set cabridets"; 3. "El Patufet": 4. "Pulgarcito"; i 5. "La guixa".

La Festa de Sant Antoni d'Ascó, patrimoni festiu de Catalunya / Biel Pubill Soler ; Josep M. Raduà Serra
Pubill i Soler, Biel


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 283-296 : il. (Articles sobre Ascó) 
Bibliografia i notes.

L'any 2010 la festa de Sant Antoni d'Ascó va rebre el reconeixement com a festa patrimonial d'interès nacional per part del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Així s'assolia una fita que s'havia perseguit en els darrers anys quan es va veure la possibilitat d'aconseguir l'esmentada declaració per una celebració que ha sabut mantenir inalterable al llarg del temps un corpus festiu consolidat, a la vegada que ha servit per impulsar la difusió i promoció de la festa arreu del país. Abans d'aquesta catalogació, Sant Antoni d'Ascó ja havia estat reconeguda pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre com la primera festa d'interès etnològic de la nostra comarca (2005). Amb aquest article es vol fer una pinzellada al procés que va acabar desembocant en aquest reconeixement que serveix, sens dubte, per posar en valor el patrimoni festiu de casa nostra.

Dimonis i dracs de la Ribera d'Ebre (II) : El ball de diables d'Ascó / Joan Farnós Pallarès
Farnós Pallarès, Joan


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 271-280 : il. (Articles sobre Ascó) 
Bibliografia i notes.

L'objectiu d'aquesta breu exposició es la de fer una mica més coneguda, si pot ser, la tradició de les colles de diables o dimonis i altres bèsties de foc en el panorama riberenc, a fi que la seva coneixènça i l'aprofondiment en les seves arrels ens facin adonar de la rellevància d'aquest fet cultural singular en la tradició catalana que és remunta al s.XII.

La setmana santa asconenca. Repàs a la festa, de com es vivia i de què en perdura / M. Lourdes Ambrós Ortiz ; Josep M. Raduà Serra
Ambrós i Ortiz, M. Lourdes


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 257-268 : il. (Articles sobre Ascó) 
Bibliografia.

... aquest article es dedica (...) a deixar constància d'una manera de viure la Setmana Santa a Ascó, igual com ocorria o ocorre, de forma molt similar a d'altres indrets del nostre territori (...). Aquesta és una commemoració que avui potser no es viu amb aquella intensitat o recolliment que han transmès la gent més gran, però que a grans trets manté uns rituals que s'intenten recollir (...).

La producció aiguardentera a Ascó / Teresa Castelló Bou ; Anna Figueras Torruella
Castelló i Bou, M. Teresa


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 243-254 : il. (Articles sobre Ascó) 

Des del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre es va impulsar el treball de recerca sobre "Aiguardents, licors i altres destil·lats" que es va emmarcar dins dels programes d'anàlisi i recerca de l'Inventari del Patrimoni Etnològic impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (...). En aquest article es fa una referència particular a la recerca duta a terme a la població d'Ascó, i se'n descriuen algunes de les elaboracions casolanes de licors i algunes receptes recollides en aquesta població.

Mano a mano. Els trinquets a la Ribera d'Ebre i el paradigma d'Ascó / Biel Pubill Soler
Pubill i Soler, Biel


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 219-239 : il. (Articles sobre Ascó) 
Bibliografia i notes.

Aquest article tracta [del carrer del Trinquet] i s'intenta donar un seguit de pistes que ajudin no sols a contextualitzar-lo sinó també a reinterpretar la importància d'un joc, el del trinquet, que durant segles fou conegut i considerat com a principal distracció i que, en poc temps, pràcticament ha desaparegut del nostre paissatge lúdic. A banda de rescatar de l'oblit aquest espai de joc, es repassa breument, a partir de les fonts documentals i iconogràfiques, l'origen dels jocs de pilota i s'intenta fer una primera distribució de trinquets o frontons coneguts a la Ribera d'Ebre.

Vídeo Ascó Televisió : una finestra oberta al poble / Josep M. Raduà Serra
Raduà i Serra, Josep M.


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 209-216 : il. (Articles sobre Ascó) 

L'article vol il·lustrar els més de vint-i-cinc anys de televisió local apuntant les motivacions que van dur a la seva creació, repassant els primers anys d'empenta i il·lusió fins a consolidar l'ens i il·lustrant aquest període amb dades i informació diversa refereida a la evolució de la programació i als canvis i millores que s'hi han anat duent a terme fins a aconseguir que avui VAT sigui el mitjà d'informació local de referència per als asconencs.

Lo llaüt, sirgant amb la vela de la cultura desplegada / Biel Pubill Soler
Pubill i Soler, Biel


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 195-206 : il. (Articles sobre Ascó) 

.. En aquest article es descriu el naixement de l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó a les darreries dels anys noranta del segle XX. S'assenyalen les motivacions que van conduir a la seva fundació, es repassa el dens programa d'activitats que du a terme i s'apunten algunes de les principals fites que ha dut a bon port en aquest període, tot remarcant la varietat de productes culturals que ha sabut generar.

Els antics abocadors municipals de residus de la comarca de la Ribera d'Ebre (I) / Òscar Saladié
Saladié Borraz, Òscar


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 161-192 : il. (Articles sobre Ascó) 
Notes.

L'objectiu principal d'aquest estudi és localitzar i inventariar els antics abocadors municipals de residus existents a la Ribera d'Ebre abans de la construcció l'any 1994 del dipòsit controlat comarcal de Tivissa, així com analitzar des d'un punt de vista ambiental la seva localització. Atesa la magnitut d'aquest estudi els resultats s'han dividit en dos articles. En aquest primer (...) es mostra la metodologia emprada (...( les fonts (...) es dóna informació sobre l'evolució de la quantitat de tones de residus municipals (...) En un altre apartat es troben les dades sobre els antics abocadors de residius de diversos municipais de la Ribera d'Ebre (...).

L'associacionisme, el bategar d'Ascó / Biel Pubill Soler ; Josep M. Raduà Serra
Pubill i Soler, Biel


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 147-158 : il. (Articles sobre Ascó) 
Notes.

.. viure en comunitat dóna lloc al fet que els seus membres es vegin abocats a interactuar de diverses maneres. L'associacionisme és una d'aquestes i la que interessa destacar en aquest article, en el que es repassa el naixement i l'evolució de les entitats asconenques des de principis de segle XX fins a avui.

Carmel Biarnés, el primer estudiós dels moriscos a Catalunya / Jordi Ferrús Batiste
Ferrús i Batiste, Jordi


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 109-144 : il. (Articles sobre Ascó) 
Bibliografia i notes.

Aquest article s'ha d'enmarcar dins d'un seguit d'actes que es van celebrar al poble d'Ascó els anys 2009 i 2010 en commemoració del IV Centenari de l'Expulsió dels Moriscos (1609/10 - 2009/10). Especialment la Ia Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés i el Congrés Internacional IV Centenari de l'Expulsió dels Moriscs, celebrat a Barcelona, Ascó i Miravet dels dies 15-18 d'abril de 2010, amb la presència de les majors autoritats mundials en la matèria, entre molts altres, Bernard Vincent o Louis Cardailla. Aquest treball tracta especialment la producció científica de Carmel en el camp de l'estudi dels musulmans i moriscos de la comarca de la Ribera d'Ebre i de Catalunya, i les relacions personals que van permetre a Carmel fer-se un lloc entre els erudits en aquesta matèria. El treball ha estat possible gràcies a la consulta de l'arxiu privat de Carmel Biarnés.

Pere M. Sans i altres naturals de la diòcesi de Tortosa, dominics a l'extrem orient (s. XVI-XIX) / Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 95-105 : il. (Articles sobre Ascó) 
Notes.

En aquest article es presenta una breu ressenya dels religiosos dominics originaris del nostre bisbat de Tortosa, que, des del segle XVII fins entrat el XX han servit com a missioners en les terres de l'Extrem Orient adscrites a la província de l'orde de Predicadors, coneguda com del Santíssim Rosari. Una província bastíssima que comprèn l'est asiàtic des de Corea fins a l'actual Vietnam, amb Taiwan, la Xina, el Japó i les illes Filipines; totes amb comunitats catòliques que han sobreviscut fins avui en dia, amb la capitalitat històrica de Manila i avui la de Taipei (Taiwan, l'antiga Formosa). Uns religiosos que, tot mantenint el record de la seva terra i la seva família, s'integraven en les seves noves comunitats, praticaven els seus costums (no religiosos), coneixien els seus idiomes, portaven els seus vestits. Tots ells hi van deixar la seva empremta, i també formen part de la nostra història col·lectiva.

La repressió eclesiàstica sobre els jocs d'atzar amb apostes : el cas de Francesc Perelló, habitant d'Ascó (anys 1622 i 1630) / Joan-Hilari Muñoz Sebastiá
Muñoz i Sebastià, Joan Hilari


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 89-92 : il. (Articles sobre Ascó) 
Notes.

En aquest article es presenten i analitzen dos processos contra Francesc Perelló, per promoure a Ascó les apostes a jocs d'atzar, un de 1622 i l'altre vuit anys posterior. L'encausat era natural de Flix, però resident a Ascó, possiblement a rel del procés de repoblació d'aquesta vila després de l'expulsió dels moriscos de l'any 1610. Els documents es troben localitzats en els fons de l'Arxiu Històric Diocesà de Tortosa.

Els habitants d'Ascó de l'any 1817 / Ventura Castellvell Díez
Castellvell i Díez, Ventura


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 63-86 : il., gràf. (Articles sobre Ascó) 
Bibliografia i notes. Inclou apèndix amb la transcripció del padró.

En aquest article s'analitza el padró de la parròquia d'Ascó redactat el 1817 per odre del bisbe de Tortosa i que es conserva a l'Arxiu Històric Diocesà de Tortosa. Va ser elaborat per rector d'Ascó, Vicent Vandellòs, que va dividir el padró en dues llistes d'habitants majors de 7 anys. A la primera relació hi consten 1288 individus, agrupats per famílies encapçalades pel cap de la casa, del qual s'indica l'estat civil i el parentiu amb la resta de membres del domicili. La segona llista, amb 254 individus, relaciona les famílies d'Ascó considerades pel rector com a "miserables", ja que, tot i que la major part tenien casa al poble, vivien fora gairebé tot l'any, vagant, captant o treballant quan trobaven un jornal; en aquest cas, a més del nom i estat civil del cap de família, s'indica la seva salut i l'edat. En aquest article s'analitza, a partir de les dades d'aquest padró, quins eren els noms i cognoms més comuns a l'època.

Ascó / Montserrat Anguera Terré ; Vicent Casado Burillo
Anguera Terré, Montserrat


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 22 (2011) , p. 39-62 : il. (Articles sobre Ascó) 
Bibliografia i fonts.