La Constitució de Cadis de 1812 i el republicanisme : les perspectives divergents de Pi i Margall i Labra / Josep Pich Mitjana
Pich i Mitjana, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 111-137 : il. (Arran de Cadis : Dossier) 
Referències bibliogràfiques. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

El propòsit d'aquest article és explicar el complex punt de vista dels republicans espanyols sobre la Constitució de Cadis de 1812, especialment, a partir dels treballs de Francesc Pi i Margall i Rafael María de Labra. El primer va ser el principal líder dels federals pensava que les Corts i la Constitució de Cadis van ser molt importants en la revolució espanyola, tot i ser crític amb el model de vertebració de l'Estat de la Pepa i preferir les propostes dels pocs diputats que enyoraven l'austracisme. En canvi, el segon va ser un remarcable líder dels partidaris d'abolir l'esclavitud i de l'autonomia per les colònies espanyoles a les Antilles, però amb gran simpaties per les Corts, els legisladors i la Constitució gaditana, amb un discurs acrític i marcadament nacionalista. En canvi, la major part de les tendències republicanes catalanes consideraven que Catalunya no devia res ni a les Corts gaditanes, ni a les Constitució de 1812.

La reforma constitucional durante el Gobierno Largo de O'Donnell / Carmen García García
García García, Carmen


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 79-94 (Arran de Cadis : Dossier) 
Referències bibliogràfiques. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Després de repassar les concepcions que sobre la Constitució de 1812 tenien les diferents opcions polítiques representades al Parlament Llarg, l'article se centra en analitzar com va plantejar el Govern unionista l'anomenada "qüestió constituent". Si la màxima del Gabinet va ser no reobrir el debat sobre la Llei fonamental per tal d'aconseguir l'estabilitat política que li diposita en el poder, la no derogació de la reaccionària reforma de 1857 va acabar provocant justament l'efecte que es volia evitar: divisions i desercions a les files unionistes. La inacció del Govern respecte a les reformes promeses no només s'explica per la por a desencadenar dissidències en el si de l'agrupació unionista, sinó també pel precari equilibri de poder entre la Corona i el cap del Gabinet, que va dificultar que O'Donnell fos capaç de realitzar una política autònoma.

La Constitución de 1812 en Barcelona, 1833-43 / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 79-94 (Arran de Cadis : Dossier) 
Referències bibliogràfiques. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Entre 1833 i 1837 una part del liberalisme barceloní va defensar la Constitució de 1812 com una alternativa a l'Estatut Reial, tot i que creia que havia de ser reformada-en sentit avançat, alguns, en sentit moderat, altres. Però el 1837 va quedar clar que seria reformada en sentit restrictiu. Llavors, els defensors de la sobirania nacional van passar a defensar-la en sentit estricte, sense reformes, com ho van fer els diaris Sancho Governador i El Popular. En 1842, el nou republicanisme d'Abdó Terradas, en canvi, va rebutjar la Constitució de 1812 per monàrquica, encara que va integrar en el seu projecte polític elements gaditans, com el seu projecte de reforma de la hisenda.

La imatgeria constitucional en el procés de la revolució liberal (1808-1840) / Laura Corrales
Corrales Burjalés, Laura


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 47-77 : il. (Arran de Cadis : Dossier) 
Referències bibliogràfiques. Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article té com a objecte cabdal glossar els temes i motius iconogràfics principals amb els quals s'ha representat la Constitució dotzenista des de l'òptica del liberalisme en pintures i estampes, arran de la seva aprovació, el 19 de març de 1812. En aquest recorregut, es posarà especial atenció en algunes de les produccions sorgides en territori peninsular i insular, sobretot en aquelles que van circular o es van editar a Catalunya durant el Trienni Liberal (1820-1823), quan les condicions polítiques van permetre la propagació de l'ideari constitucional i liberal en els mercats artístic i editorial. També es tindran en compte les produccions que apareixeran en el moment de la reinstauració de part del codi dotzenista, l'agost de 1836, i de l'elaboració d'un nou text, el març de 1837, l'esperança del qual es veurà frustrada amb l'acabament de la Primera Guerra Carlina (1833-1840).

En torno al Trienio constitucional (1820-1823) / Antoni Moliner Prada
Moliner i Prada, Antoni


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 29-45 (Arran de Cadis : Dossier) 
Referències bibliogràfiques. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

A partir del concepte de nació i de representació política elaborat a les Corts de Cadis s'estudia la pràctica constitucional durant el Trienni Liberal (1820-1823). El camí emprès va ser complex, amb moltes dificultats, tot i els mitjans utilitzats per difondre la nova cultura política liberal. La garantia de la Constitució va derivar en la regulació del dret de petició pel govern moderat de Feliu-Bardají (febrer 1822), molt restrictiu enfront de la pràctica del liberalisme exaltat. Ni el Consell d'Estat ni el Tribunal Suprem van ser renovats en la seva totalitat. El futur del liberalisme va quedar en mans de funcionari poc proclius. Però tot i els desencontres i inestabilitat política, el Trienni no va ser un fracàs. La difusió de la cultura política liberal va impedir la plena restauració de la monarquia absoluta de l'Antic Règim en 1823.

El proceso electoral en España y en Cataluña según la Constitución de 1812 / Quintí Casals Bergúes
Casals Bergés, Quintí


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 5-28 (Arran de Cadis : Dossier) 
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

En aquest treball s'analitza la normativa electoral i la seva aplicació inclosa en l'articulat de la Constitució de 1812. Per això en primer lloc s'estudia l'esperit del projecte electoral constitucional. Posteriorment s'analitza la seva aplicació en els comicis per elegir les Corts Ordinàries de 1813 en les dues realitats que contempla: els territoris de la metròpoli i els d'ultramar. Analitzada la normativa electoral, establim el Parlament teòric resultant i la seva aplicació real. Finalment, fem una anàlisi prosopogràfica dels diputats elegits a Espanya i Catalunya, establim la morfologia del parlamentari tipus i el comparem amb els resultats de les dues realitats electorals apuntades.

Usos y lecturas de la Constitución de Cádiz / Antoni Moliner Prada
Moliner i Prada, Antoni


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 1-3 (Arran de Cadis : Dossier) 
Resums en català, castellà i anglès.

Introducción al Dossier "A raíz de Cadiz".