Onomàstica de l'Espluga Calba [Fitxer informàtic]
/ Rosa M. Anglès i Nicolàs ; [dirigida per: José Enrique Gargallov Gil, Emili Boix]
Anglès i Nicolás, Rosa M.[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Gargallo Gil, José Enrique; Boix, Emili. Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia, 2019
1 recurs en línia (1106 p.)
La toponímia s'estudià primer a Alemanya i França (1863 - principis del segle XX). Més endavant s'hi dedicaren publicacions periòdiques: Zeitschrift für Ortsnamenforschungen (Munic, 1925), Revue de dialectologie et toponymie (Bèlgica, 1926) i Revue des études anciennes (França, 1932); i el 1934 es va crear una càtedra a la Universitat de Munic. El 1938 un centenar d'universitats de 21 països assistiren al I Congrés de Toponímia i Antroponímia (París). Des del 1950 el Comitè Internacional de Ciències Onomàstiques (ICOS: http://www.icosweb.net) edita Onoma. Bulletin d'Information et de bibliografie du Comité International des Sciences Onomastiques S'han celebrat congressos internacionals en universitats europees, com ara la de Barcelona (2011).Balari va publicar un estudi etimològic dels noms de cims de muntanyes (1877) i Orígenes históricos de Cataluña (1897), analitzant documents de l'època comtal (s. IX-XII). Simultàniament altres estudiosos del país abordaven la matèria: Sanpere i Miquel, Segura i Gomis. El segle passat hi van treballar: Alcover, Moll, Griera, Montoliu, Carreras i Candi, Miret i Sans, Badia i Margarit, Moreu-Rey, Casacuberta i Coromines. El darrer va col·laborar amb Fabra a partir de 1930 com a tècnic de l'Oficina de Toponímia i Onomàstica (IEC), creada el 1921. El 1989, després de més de cinquanta anys de treball, va començar a publicar l'Onomasticon Cataloniae, i continuà, a l'exili, el projecte de la Secció Filològica, que havia perillat amb la Guerra Civil. Al País Valencià, hi han treballat Sanchis Guarner, Rosselló i Verger, Casanova, Epalza...; a les Illes, Mascaró, Miralles, Aguiló i Ribes, i a la Catalunya Nord, Costa, Guiter, Portet i Peytaví. El present treball s'emmarca en el conjunt de recerques centrades en un municipi que en recullen i preserven l'onomàstica, patrimoni cultural del país, en perill de desaparició, per abandonament de l'agricultura i la migració cap a grans nuclis urbans. Entre els molts publicats en les darreres dècades, hem consultat els de localitats properes a la que és objecte d'estudi: les Borges Blanques, Vallbona de les Monges, Ulldemolins, l'Albi, Fulleda, el Vilosell, Juneda, la Pobla de Cérvoles o Vallclara. Les publicacions d'Amigó, principal expert en inventaris monogràfics d'abast local, ens han servit de model metodològic. També hem tingut en compte altres monografies descriptives dels trets lingüístics de parlars de la mateixa zona de transició dialectal (el Cogul, el Vilosell), articles sobre toponímia del Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica (BISO) i l'estudi de Turull (2007) sobre les terres de ponent (les Garrigues, el Segrià, la Segarra, l'Urgell, la Noguera i el Pla d'Urgell). El nostre recull és el primer d'aquestes característiques sobre l'Espluga Calba. A través de l'onomàstica es constata la presència de trets dialectals propis de la zona i de fenòmens lingüístics fossilitzats en els noms, estudiats gràcies a la gramàtica històrica; també es contribueix al coneixement de l'antroponímia d'altres èpoques, a través de la documentació antiga. A més, hem aplegat informació de caràcter històric vinculada a alguns noms estudiats, fet que hi afegeix un cert caràcter enciclopèdic.La llista de noms conté informació obtinguda d'entrevistes orals i citacions de fonts documentals, a part de material facilitat per altres col·laboradors.
