Manual de Siurana (1229-1239) / [Ignasi J. Baiges i Jardí (Ed.)]



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
407 p. ; 24 cm (Acta notariorum Cataloniae, 29) 
Bibliografia. Índex. Text en català i llatí.
ISBN 9788413032344

A Catalunya detectem la presència de notaris i de documentació notarial pròpiament dita des de mitjan segle XII, si deixem a part els rogataris que feien les funcions de notaris en els segles anteriors a la recepció del dret romà i dels usos sorgits entorn de l'Escola de Glossadors de Bolonya. La presència d'aquest material ha facilitat l'elaboració d'estudis sobre l'activitat de diverses notaries catalanes del segle XIII (Alcover, Terrassa i Vic, entre altres) i presentar l'edició de les notes, les imbreviaturae, que van redactar els seus detentors en aquesta època primerenca de la implantació del notariat a Catalunya. Si des del segle IX, la presencia majoritària d'escrivans vinculats a l'Església (levites, preveres, ardiaques, monjos, etc.) contrasta amb l'escassa activitat de laics fent les funcions de rogataris (generalment identificats com a laicus o per la seva professió, com és el cas d'algun iudex o magister), a partir de la segona meitat del segle XII aquests escrivans començaran a adaptar-se a la nova realitat, tot iniciant la seva transformació vers el notari públic, un professional investit de la fe pública per part de qui tenia la potestat de conferir-la. De la mateixa manera, l'escriptura, la carta altmedieval, amb un discurs documental vehiculat per la Llei Gòtica, esdevé l'instrumentum publicum, amb l'adaptació del seu formulari als nous corrents jurídics i a les noves figures contractuals que exigia la realitat econòmica i social del moment. Un dels canvis més significatius en l'activitat dels notaris catalans és la presència molt primerenca -a partir de la década dels anys vint del segle XIII- dels primers llibres de notes: Un d'aquests primers llibres és el més antic de la notaria de Siurana, l'únic que es conserva d'aquesta centúria. (Editorial).