Les Relacions urbanes i interurbanes dels ceramistes de Barcelona : la confraria de Sant Hipòlit, 1531-1813 [Fitxer informàtic] / Isaac García-Oses ; [dirigida per: Jaume Dantí i Riu, Jaume Buxeda i Garrigós]
García-Oses, Isaac


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Dantí i Riu, Jaume; Buxeda i Garrigós, Jaume. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia, 2018
1 recurs en línia (519 p.)

La tesi té com a objectiu resseguir la ubicació dels tallers de producció ceràmica a la trama urbana barcelonina, l'aproximació a les relacions interpersonals dels ceramistes i la vivència e la religiositat al sí de la confraria de sant Hipòlit com a element de confluència i d'articulació de grup. A través de les fonts fiscals i amb alguns padrons militars dels segles XIV a XVIII, s'interpreta l'articulació de la corporació a la ciutat. Pel que fa l'explotació d'argiles de diferents àrees properes a Barcelona, es demostra l'existència de fins a tres punts d'extracció: la Creu Coberta (entre els ollers), Collblanc (entre els escudellers) i la muntanya de Montjuïc, indret recorrent per uns i altres, especialment en moments de conflictivitat bèl·lica o davant brots epidèmics. Les relacions interpersonals queden explicitades en la figura de l'aprenent i en el procés d'aprenentatge, aportant matisos que només s'han estudiat de manera sistemàtica per a alguns sectors productius del segle XVIII. Resseguint el ritual per a aconseguir el grau de mestre dins els diferents oficis ceràmics, es poden observar possibles canvis i permanències al llarg dels anys, però es confirma la hipòtesi que Barcelona va actuar com a centre d'atracció poblacional dins el territori català durant els darrers anys del segle XV i a principis del XVII, especialment mitjançant l'arribada de mà d'obra no qualificada i disposada a aprendre un ofici. A la vegada, es pot observar una certa tendència al tancament de les elits de les corporacions terrisseres durant el segon terç del segle XVII, a través de l'augment desproporcionat de les taxes que havien de fer front els candidats a mestres procedents de fora de Catalunya. Les cartes dotals són emprades per a realitzar una proposta de categorització social de l'artesanat barceloní, proporcionant informació sobre el paper de les dones en el transcurs de la vida artesana, actuant com a veritables baules entre les diferents generacions. Finalment, els canvis en els espais de sociabilitat entre els terrissers permeten confirmar que l'element religiós era aglutinador. Al voltant del Priorat de Santa Maria de Natzaret i del monestir de la Mercè va girar la vida social dels ceramistes, actuant com a espais d'interacció amb altres grups socials. En definitiva, aquesta investigació permet conèixer a més precisió qüestions com ara l'organització de la corporació dels ceramistes i la seva política institucional, la distribució urbana dels artesans i les estratègies familiars a través de les unions matrimonials que permeten la cohesió social al barri o més enllà de les muralles de la ciutat, al territori.