português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
191920 []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 1   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 1
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La República aïllada diplomàticament i militarment / Josep Sánchez Cervelló
Sanchez i Cervelló, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 3-22 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

La República perdé la guerra perquè els seus enemics eren molt poderosos. El Regne Unit, que encara es pensava que controlava el món, tenia una visió patològica d'Espanya i dels seus habitants. Per això preferiren la victòria de Franco, perquè aquest, com a mínim, garantia els interessos britànics al país. D'altra banda, França, després de la Gran Guerra volia pau i seguretat. Per això segellà una aliança amb la URSS, però sobretot l'interessava mantenir una relació privilegiada amb Londres. Perquè, si el conflicte espanyol desbordés les fronteres ibèriques, els britànics els ajudarien. Per això, tot i la bona relació entre Espanya i França, que estaven governats per dos Fronts Populars i amb governs d'esquerra, en la lògica de la geopolítica havien de ser ferms aliats. Però, sobretot la política internacional és un camp erm per a la raó i s'imposa la lògica del més fort. La intervenció militar a Espanya, sota l'arbitraria No intervenció deixà pràcticament desarmadala República. Tot i que aquesta tingué greus errors, com foren la destrucció dels temples catòlics i l'assassinat de capellans, el que serví d'excusa per demonitzar el Govern democràtic d'Espanya. Enmig d'aquest desemparament, Mussolini, Hitler, Salazar, Blum, Churchill i Franklin D. Roosevelt donaren suport efectiu als franquistes, que feren una extraordinària campanya de màrqueting, considerant que Espanya cauria en mans del comunisme. Al mateix temps, els serveis secrets britànics marejaven la perdiu cada cop que se'ls demanava que apostessin per la pau. Tampoc els francesos feren res per ajudar al Govern legítim d'Espanya. D'altre cantó, Franco imposà que el culte catòlic no es restablís a l'Espanya republicana, per continuar en la comèdia bufa que l'Església continuava estant represaliada, el que ja no era cert. En aquest viciat clima de rumors, traïcions i deslleialtats, es perdé la guerra, i malgrat que els anglesos es comprometeren que Franco no apliqués represàlies, no feren res quan aquestes es genralitzaren.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Política internacional ; Diplomàcia
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Món
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.182


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3