Pervivències de les antigues cosmovisions en les Històries Sagrades dels Pirineus / Josefina Roma
Roma i Riu, Josefina


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2012-13, núm. 8 (novembre 2014), p. 29-39
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Els Pirineus constitueixen, per una part, un espai de pas, obert als nous corrents de religiositat, i, alhora, un espai fidel per excel·lència a les tradicions que s'han adaptat a la seva identitat. No és un espai tancat i incomunicat, sinó que és pels seus camins que han passat i quedat tota una sèrie de personatges que han anat confegint una Història Sagrada pròpia, en la qual el paisatge s'ha humanitzat i sacralitzat, tot entrant a formar part de la identitat dels pobles pirinencs com un nucli central al qual altres onades posteriors s'han hagut d'adaptar o, si no ho han fet, han relliscat i desaparegut en la primera ocasió que les jerarquies eclesiàstiques han baixat la seva influència. Em referiré a un exemple molt concret, el de sant Úrbez, entre els grans evangelitzadors de Sobrarb i Ribagorça, com sant Beturian. Tots dos han deixat empremtes en les roques i han viscut en coves, han connectat amb l'espiritualitat de la gent ja en vida, de manera que han estat escoltats i s'han guardat les seves paraules com a tresors per a la posteritat. Després, el seu culte ha pres una via pròpia, adaptant la protecció del personatge sagrat a la cosmovisió local. Els rituals, com els pelegrinatges per a demanar aigua, segueixen un model molt antic, juntament amb la transformació del contacte amb l'aigua de l'element sagrat, en aquest cas, el cos sant, com a conjunció poderosa per atreure la pluja (...) .