Édouard Harlé, enginyer, alpinista, paleontòleg i prehistoriador d'un costat a l'altre del Pirirneus / Narcís Soler Masferrer, Joaquim Soler Subils
Soler i Masferrer, Narcís


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2010-11, núm. 7 (novembre 2012), p. 309-328 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Édouard Harlé (Tolosa de Llenguadoc, 1850 - Bordeus, 1922) fou un enginyer de camins, ponts i ferrocarrils que professionalment desenvolupà la major part de la seva activitat als Pirineus, on es conserven moltes obres seves. També s'afeccionà a la paleontologia, cosa que el relacionà amb els pioners de la prehistòria, una ciència que en la seva època feia a França els primers passos. En el camp de la paleontologia del quaternari es va convertir en una autoritat i fou sol·licitat per a estudiar les restes dels animals de molts jaciments prehistòrics. Coneixia bé la llengua castellana i manifestà sempre un gran interès per la prehistòria de la península Ibèrica. Encara que avui dia és conegut sobretot per un desafortunat informe que va fer sobre les pintures d'Altamira, a Catalunya l'hem de considerar l'iniciador de la prehistòria paleolítica al costat del seu bon amic Pere Alsius i Torrent, farmacèutic de Banyoles. Harlé va ésser el primer que va fer una excavació científica a la Bora Gran d'en Carreres, de Serinyà (el Pla de l'Estany). Va manifestar sempre un gran interès per l'excursionisme, interès que després van heretar els seus fills, i durant molts anys va ésser soci i delegat a Bordeus de l'Associació d'Excursions Catalana. Es va posar en contacte per primera vegada amb aquesta entitat per organitzar una excursió per la Noguera Pallaresa. En la nostra comunicació parlarem d'aquesta excursió i també dels tortuosos camins pirinencs a través dels quals va tenir notícia del fet que Pere Alsius creia haver descobert ossos de ren a la Bora Gran, un tema que per a ell tenia un interès molt particular, i que va fer que s'hi posés en contacte.