Archeologie de la haute et moyenne vallée du Vidourle, de l'âge du Fer á l'an mille / Maxime Scrinzi
Scrinzi, Maxime


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 269-277
 (El poblament) 
Bibliografia.

De la source à la mer, sur plus de 80 kilomètres, la vallée du Vidourle traverse les différents aspects du géo-système bas-languedocien. Cévennes, collines calcaires, garrigue et Camargue s'y juxtaposent en un paysage diversifié. Cet "amphithéâtre naturel" constitue donc un terrain d'étude privilégié pour l'étude spatio-temporelle du peuplement de l'Âge du Fer au haut Moyen-Âge. Cette étude s'appuie sur de nombreux travaux archéologiques (fouilles, prospections, ...) ayant permis de constituer une importante base de données. L'association de ces recherches permettrait de comprendre le comportement de l'homme vis-à-vis d'un fleuve à travers ses déplacements et sa façon d'aménager le territoire, mais également d'apporter des éléments de réponse sur le rôle du cours d'eau dans cet aménagement.

Romanisation et développement Approche comparée des territoires de la partie occidentale du Conventus Bracarensis (Tarraconaise) et de la Civitas Arvernorum (Aquitaine). Une perspective de longue durée (IIe s. av.J.-C. IIe s. ap. J.-C.) / Frédéric Trément, Helena Carvalho
Trément, Frédéric


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 247-267
 (El poblament) 
Bibliografia.

Bien que situés dans deux provinces différentes et fort éloignés l'un de l'autre, les territoires de Bracara Augusta (province de Tarraconaise) et des Arvernes (Aquitaine) présentent de nombreuses similitudes qui justifient une étude comparée des modalités de leur "romanisation", rendue possible par l'intensité des investigations archéologiques dont ils ont fait l'objet au cours des quinze dernières années. Parmi ces similitudes, on soulignera leur caractère non méditerranéen, l'intrication d'espaces de plaines et de moyenne montagne, la densité élevée de leur occupation durant la Protohistoire récente et l'époque romaine, la présence, dans les deux cas, d'une importante ville romaine (portant le nom d'Auguste) ainsi que la chronologie, à peu près synchrone, de leur intégration dans l'Empire romain. L'objectif de cet article est d'analyser, de manière comparative et dans la longue durée (IIe s. av. J.-C. - IIe s. apr. J.-C.), le processus de "romanisation" de ces deux territoires en utilisant le concept de développement.

El Ager Cordubensís: aproximación al territorium de Colonia Patricia Corduba / María del Carmen Rodríguez Sánchez
Rodríguez Sánchez, María del Carmen


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 231-246
 (El poblament) 
Bibliografia.

El presente artículo tiene por objeto dar a conocer los límites administrativos del ager Cordubensis, así como la distribución de los asentamientos que lo integraron a lo largo del período romano. Para ello analizaremos, por un lado, las fuentes históricas, geográficas, epigráficas y arqueológicas que nos permiten aproximarnos a la definición de su frontera colonial, y, por otro, las características generales de los hábitats rurales, atendiendo a su ubicación, funcionalidad y evolución diacrónica en el contexto que estudiamos.

L'Estructuració del territori i evolució del poblament i de la xarxa viária de l'ager Iessonensis / Esther Rodrigo i Requena
Rodrigo i Requena, Esther


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 201-216
 (El poblament) 
Bibliografia.

Aquest treball és una aproximació a l'evolució del poblament rural i de la xarxa viària del territori de la ciutat romana de Iesso (Guissona, la Segarra) des d'època republicana fins al baix Imperi. Aquesta evolució ve marcada per la fundació d'una ciutat ex novo i la implantació d'un parcel·lari centuriat, amb la introducció de nous sistemes d'explotació del camp que representen un canvi substancial respecte del món ibèric.

Aportacions de la prospecció arqueològica a l'estudi diacrònic de les dinàmiques del poblament rural antic al Vallès Oriental (segles V aC-V dC) / Marta Flórez i Santasusana, Arnau Trullén, Arnau Garcia i Molsosa
Flórez i Santasusana, Marta


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 183-199
 (El poblament) 
Bibliografia.

Des de l'any 2005, el Vallès Oriental ha estat objecte d'un projecte de recerca en arqueologia del paisatge desenvolupat pel Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC). En el marc d'aquest projecte, s'ha desenvolupat un programa biennal (2008-2009) de prospecció arqueològica dirigit principalment a millorar quantitativament i qualitativament la informació arqueològica disponible. Els treballs de prospecció intensiva i extensiva ens han permès: a) verificar la informació bàsica dels jaciments ja inventariats (localització, extensió, tipologia, cronologia, etc.; b) ampliar i millorar les dades arqueològiques materials; c) identificar jaciments arqueològics inèdits. El present article se centra en la contribució de la prospecció arqueològica a l'estudi diacrònic de la dinàmica del poblament rural antic.

El Poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valenciá). Concomitàncies i diferències / Ramón Járrega Domínguez
Járrega i Domínguez, Ramon


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 167-182
 (El poblament) 
Bibliografia.

Les darreres recerques dutes a terme en el Projecte Ager Tarraconensis (PAT) han permès augmentar considerablement els coneixements existents sobre l'antiguitat tardana al territorium de Tarraco, tema que ja havíem estudiat parcialment en la nostra tesi doctoral (1992), que inclou també altres àrees del Camp de Tarragona no incloses al PAT. D'altra banda, en els darrers anys hem tingut també ocasió d'estudiar parcialment el poblament antic a la zona de les terres de l'Ebre i al nord del País Valencià, molt especialment a les comarques de l'Alt Palància i la Plana de Castelló. El conjunt d'aquests estudis ens permet plantejar una visió general sobre el poblament tardoantic en una zona determinada que correspon a la part costanera meridional de l'antiga provincia Tarraconensis, amb els límits i la denominació que rep a partir de la divisió de Dioclecià.L'estudi comparatiu del poblament tardoantic d'aquestes àrees permet contrastar, a més de punts en comú, també algunes diferències, tant en el diferent grau de prvivència dels hàbitats després de la crisi del segle iii com en l'aparició de nous tipus d'hàbitats (poblats en altura) que no apareixen en totes les àrees, sinó només en les més meridionals. S'aborda també la problemàtica de l'existència d'unes poques vil·les luxoses durant el segle iv (especialment la controvertida de Centcelles), en contrast amb altres hàbitats més modestos, així com el pas de la vil·la a un altre tipus de poblament dispers.

El Paisatge del suburbium de Gerunda / Josep Maria Nolla Brufau, Lluís Palahí Grimal
Nolla i Brufau, Josep M.


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 157-165
 (El poblament) 
Bibliografia.

La civitas constitueix l'element bàsic de l'organització administrativa romana. Aquesta no està formada solament pel nucli urbà (urbs), sinó que engloba tot un territori (ager) que administra i explota econòmicament. A aquestes dues zones s'hi ha d'afegir un tercer espai, situat a l'ager però en què es porten a terme activitats molt relacionades amb l'urbs: el suburbium. Aquest espai, de límits indefinits, és l'escollit habitualment per les elits urbanes per aixecar les seves residències, atès que permet per un costat aprofitar els avantatges de la vida al camp (espai, otium.) i per l'altre mantenir un contacte molt estret amb la vida de la ciutat on tenen els seus negocis i la seva activitat política. En el cas de Gerunda, que té un nucli urbà petit, i encara poc conegut avui, l'anàlisi del suburbium esdevé una peça clau per entendre l'evolució històrica de la civitas.

Paisatge i poblament a la conca minera del Priorat / Margarida Genera i Monells, Joan Carles Melgarejo i Draper
Genera i Monells, Margarida


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 141-155
 (El poblament) 
Bibliografia.

Ens proposem fer una aproximació al poblament de la conca minera del Priorat en època romana, basant-nos en la informació obtinguda a través de la recerca multidisciplinària, específicament, en els camps de la geologia i l'arqueologia. Es tracta d'un territori encara poc conegut des del punt de vista arqueològic, sobretot pel que fa al món clàssic, en contrast amb altres períodes cronològics. L'existència d'un gran potencial en georecursos en aquest sector de la Tarraconense va contribuir a la instal·lació de diferents grups humans gairebé de forma ininterrompuda des de les primeres fases de la prehistòria, amb què es va configurar un paisatge singular, en un medi predominantment miner, però a la vegada amb grans extensions de terrenys fèrtils, que al llarg de més de dos mil·lennis ha propiciat l'obtenció de productes agrícoles de gran qualitat com són el vi i l'oli, entre molts altres.Amb aquest objectiu, es defineix el marc geològic a partir de les diferents explotacions mineres de la zona i s'analitzen els possibles circuits seguits pel transport i la comercialització, així com els principals establiments d'època romana localitzats fins ara.

Les Árees funeràries de l'ager Tarraconensis (segles I-III dC) / Judit Ciurana i Prast
Ciurana i Prast, Judit


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 119-140
 (El poblament) 
Bibliografia.

Aquest treball és un estudi de cas sobre les pràctiques i els rituals funeraris a les necròpolis romanes de l'ager Tarraconensis durant l'època romana (segles i-iii dC). L'objectiu d'aquest article és identificar i analitzar els rituals celebrats in agro. En el territorium de Tarraco, les àrees funeràries eren una part important dels assentaments rurals. Unes foren ubicades a les fronteres dels fundi, d'altres al costat de la costa, arran de mar. Cada àrea funerària és un cas particular; per això és necessari estudiar la seva evolució de manera conjunta amb el paisatge rural circumdant. La dinàmica relacionada amb les relacions espacials entre enterraments, vies i assentaments rurals (villae o granges) es reflecteix molt clarament en els monumenta funeraris. A través d'aquestes construccions, els grans propietaris reforçaren el vincle entre la terra i la família. D'altra banda, també proposem una visió global dels rituals funeraris. S'han estudiat els objectes relacionats amb aquests i hem detectat pràctiques ituals com ara libacions i ofrenes d'aliments.

El Poblament en época antiga a l'Argilaga i els seus voltants (segles V aC-V dC) / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 105-117
 (El poblament) 
Bibliografia.

És l'estudi d'un territori situat a 12 quilòmetres de la ciutat de Tarragona, a l'interfluvi entre el riu Francolí i el riu Gaià, a partir dels diferents assentaments que el configuren. L'estudi dels assentaments ha permès recrear el poblament d'aquesta zona en quatre fases cronològiques (ibèrica, republicana, altimperial i baiximperial) i estudiar les relacions d'aquests assentaments entre si a partir de la teoria els polígons de Thiessen. A més a més, també ha estat possible estudiar la seva posició sobre el territori a partir de l'anàlisi geogràfica i geològica, la jerarquia que ocupaven a partir de la seva extensió, la seva ubicació a partir de la fertilitat del sòl i l'adopció del model romà d'establiment a partir de les restes constructives conservades. D'aquesta manera s'han obtingut dades que han permès conèixer millor el poblament d'aquesta zona entre els segles que van del V aC al VI dC.

El Poblament preromà en el marc de l'ager Tarraconensis: el cas de les valls fluvials del Francolí i del Gaià / Joan Canela Gràcia
Canela Gràcia, Joan


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 91-103
 (El poblament) 
Bibliografia.

L'objectiu d'aquest article és presentar una síntesi, un estat de la qüestió, sobre l'evolució del poblament en el curs dels rius Francolí i Gaià entre el bronze final (xii/vii) i l'ibèric ple (v-iii a. de la n. e.). Entre altres aspectes, es vol copsar quina va ser la trajectòria històrica de les societats del bronze final i quins van ser els motius que les van portar fins a l'aparició del protoestat ibèric. També ens permetrà conèixer millor el posterior desenvolupament del món romà i de quina manera aquest està vinculat amb la societat ibèrica.

El Jaciment de Can Tacó (Montmeló i Montornès del Vallés) i els inicis de la presència romana al territori laietà en època republicana / Esther Rodrigo i Requena, M. Gemma Garcia Llinares, Mònica Mercado, Josep Guitart i Duran



En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 217-229
 (El poblament) 
Bibliografia.

El jaciment de Can Tacó, situat en un punt estratègic del territori, marca el primer estadi de la implantació romana en la zona del nord-est peninsular. Les característiques que hem anat documentant ens fan pensar que es tracta d'un assentament de caràcter residencial i de representació oficial ocupat per un important membre de l'administració romana, probablement un membre de l'exèrcit romà, ja que el jaciment presenta una sèrie d'elements de defensa i control del territori.