El Magatzem tarragoní : sala de màquines o polvorí? / Laura Sancho Torné
Sancho Torné, Laura


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 70 (setembre-octubre 2002), p. 10-11 : il. (Meidiambient) 

Història de la investigació de l'edat del bronze al Baix Camp / Sílvia Boquer i Pubill
Boquer i Pubill, Sílvia


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 13 (1991) , p. 37-54 : il.
Aquest article forma part de la Tesi de Llicenciatura: L'Edat del Bronze al Baix Camp: assentaments i medi geogràfic, llegida el mes d'octubre de 1991 a la Universitat de Barcelona, amb un tribunal constituït pels doctors M. Àngels Petit, M. Angeles del Rincón i José Luis Maya, director del treball.

Per què no hi ha aigua a l'embassament de Riudecanyes? / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 32-39 (El Floc verd) 

Com és de greu la situació de l'embassament de Riudecanyes? El sistema de pantans de Siurana-Riudecanyes pateix el pitjor episodi de sequera des que es construí el pantà de Siurana l'any 1973. A finals de juny de l'any 2023, el pantà de Riudecanyes es troba al 6,19 per cent de la seva capacitat, i conté 0,329 hm3 dels 5,322 hm3 màxims. En una situació similar es troba l'embassament de Siurana, al 6,4 per cent de la seva capacitat amb un continent de 0,782 hm3 dels 12,218 hm3 màxims. En l'assemblea ordinària de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, celebrada el 4 de maig de 2023, es va informar que no s'iniciaria el reg la temporada 2023 per manca d'aigua -l'any 2022 la temporada de reg va començar el 20 de juny i va durar deu setmanes, una hora per dret. Aquest fet pot comportar la pèrdua de 4.000 hectàrees d'avellaners que depenen de l'aigua del pantà de Riudecanyes. Això podria suposar pràcticament el final del cultiu de l'avellaner al nostre territori, ja que l'any 2021 es va tenir registre de solament 5.765 hectàrees d'aquest cultiu en regadiu a la província de Tarragona. Així mateix, s'espera perdre la collita d'oliva d'aquelles explotacions que no tinguin alternatives de reg i l'assecament de nombrosos pous.

Pau Serramià, l'escultor que dibuixava còmic / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 6-11 : il. (Crestall) 
Notes.

Fa anys que en un racó d'aquest riu, a tocar de la Cava (abans, ara Deltebre), vora la desembocadura l'aigua regolfa, sedimenta les seves darreres aportacions i crea una remor de veus que no només entenen granotes, anguiles i esplugabous, sinó també l'orella fina dels que s'hi saben atansar amb cura i humanitat. Una de les persones que més i millor han sabut entendre aquest petit país, és el Paco Morales (1949-2023). No se sap quan se li despertà aquest amor pels pensaments i l'acció de l'Ebre: n'hi ha que diuen que és de naixement, d'altres, que era una part de riu alçat en carn mortal i, consequùentment, una forma més de creació de lo riu. Sigui com sigui, a les darreries dels anys seixanta del segle passat, al capdavall del carrer del Trinquet, Paco Morales va crear un espai on convocar, exposar i donar veu humana a les remors i vida de qualsevol corrent.

Allò de la sostenibilitat... / Manuel Gazo, Mercedes López
Gazo Pérez, Manel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 28-31 : il. (Lo Floc verd) 

Una bona definició de sostenibilitat seria aquell conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l'acció humana. L'adjectiu sostenible es pot aplicar a tot allò que es pot mantenir indefinidament, especialment sense afectar l'equilibri ecològic. Ara ja sabem què vol dir el substantiu i què vol dir l'adjectiu; probablement si tenim entre 16 i 21 anys haurem desconnectat entre la segona i la tercera frase. Però és justament a aquest col·lectiu, el dels joves d'entre 16 i 21 anys a qui hem pretès fer arribar el concepte de sostenibilitat a través dels Programes de Formació i Inserció (PFI). Els PFI són cursos que el Departament d'Educació ofereix als joves d'aquesta franja d'edat que no han obtingut el graduat en ESO.

El Pols del Cerap



En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 32-39 : il.

L'Oli d'oliva verge extra / Arnau Bes Pastor
Bes Pastor, Arnau


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 46-47 : il. (Agroecologia) 

L'oli d'oliva és realment "or líquid"? Tots hem sentit afirmar-ho moltes vegades ja que tant Riudoms com municipis del nostre voltant en són grans productors i atès que forma part dels aliments típics de la famosa dieta mediterrània. Però... realment sabem quina és la seva composició nutricional detallada per poder afirmar amb coneixement de causa que vertaderament sí que és "or líquid"? O bé ho diem per dir alguna cosa o per creença popular? Així, doncs, en el present article us proposo descobrir amb profunditat i raonament científic les propietats nutricionals de l'oli d'oliva verge extra (OOVE). Certament, l'OOVE té propietats que el fan un aliment molt interessant i beneficiós.

L'Obra musical de Mn. Joan Grifoll / Carles Martí Martí
Martí Martí, Carles


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 242 (octubre-desembre 2022), p. 50 (Ressenya) 
Ressenya de:
. Mn. Joan Grifoll Guasch (1933-2003). La passió per la música : Silva Editorial, 2019

El llibre, Mn. Joan Grifoll Guasch (1933-2003). La passió per la música (Silva Editorial, 2019), recull escrits i imatges de persones properes al prevere amb la intenció de fer conèixer millor l'home, l'obra i el context social, a més de l'inventari tècnic del fons arxivístic, que aplega -entre d'altres- 218 obres musicals com són composicions litúrgiques, sardanes, harmonització de cançons tradicionals catalanes i poesies per a infants i cors.

Antoni de Gimbernat, cirurgià i anatomista / Eugeni Pera Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 242 (octubre-desembre 2022), p. 51-52 (Ressenya) 
Ressenya de:
. Antoni de Gimbernat i Arboç (1734-1816) / Pere Mestres Ventura. Tarragona : Arola, 2022

La vida i obra d'Antoni de Gimbernat i Arboç (Cambrils, 1734 - Madrid, 1816), com la del seu col·lega i amic Pere Virgili (Vilallonga del Camp, 1699 - Madrid, 1776), a la comarca compta amb bons estudis i bibliografia de base feta, sobretot, en l'escaiença d'aniversaris, celebracions i simposis. Pel cap baix, això vol dir que els personatges, investigadors eminents i influents a la Catalunya i Europa de la Il·lustració, són reconeguts i valorats a la seva terra i que se'n guarda memòria.

L'Explotació minera al Baix Priorat (Tarragona) en època romana : notes a propòsit del plumbum nigrum oleastrense / Núria Rafel, Xosé Lois Armada Pita
Rafel i Fontanals, Núria


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 28 (2010) , p. 247-261
Bibliografia.

El Comtat de Prades i la baronia d'Entença en els temps medievals / Ezequiel Gort i Juanpere
Gort i Juanpere, Ezequiel


Barcelona : Rafael Dalmau, 2023
639 p. : il. ; 25 cm
Bibliografia.
ISBN 9788423208920

Jaume II creà, el 1324, el comtat de Prades i la baronia d'Entença, i en féu primer comte i baró el seu fill menor, l'infant Ramon Berenguer. En foren els continuadors els comtes Pere i Joan, la comtessa Joana i el comte Joan Ramon Folc. Eren unes senyories que tenien com a precedent llunyà els territoris andalusins anteriors a la conquesta cristiana, situats entre el castell de Siurana i el riu Ebre i que s'estenien per les actuals comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Priorat i la Ribera d'Ebre. El comtat i la baronia es desenvoluparen en plenitud durant els segles XIV i XV, època que tracta la present obra. Totes dues senyories evolucionaren sota el guiatge d'uns comtes i barons descendents directes del Casal de Barcelona, fins que passaren a formar part del ducat de Cardona l'any 1491. Per primera vegada es presenta una història global del comtat de Prades i la baronia d'Entença, de la seva gent i dels seus comtes, una aportació que permet aprofundir en el coneixement d'una bona part de la Catalunya Nova en els temps medievals i que contribueix a l'equilibri territorial en el coneixement de la història del país. (Editorial).

S. XVIII. Relació de les poblacions de la vegueria de Cervera baixa que abonaven el cadastre sota els noms de: Sedó; Sant Gallard; Bellmunt [d'Urgell]; Santa Maria [del Camí]; Bordell; Civit i Pavia; Prades; Calonge; Montlleó; Sant Antolí i Vilanova; la Rabassa; Santa Coloma de Queralt; terme de Biosca; Alta-riba; la Curullada; Sant Guim de la Plana; Muller; Vergós Guerrejat i l'Astor; i Montfalcó el Gros [Fitxer informàtic]



[17??]
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Els Antics camins radials de Valls / Miquel Trenchs i Mestre
Trenchs i Mestre, Miquel


En: Cultura. Valls. Segona època. Any LI, Núm. 370 (març 1978), p. 13-19

Els Bombardeigs al Baix Camp i el Priorat durant la Batalla de l'Ebre / Ezequiel Gort i Juanpere, Salvador Palomar i Abadia
Gort i Juanpere, Ezequiel


En: 142089 La Batalla del Ebro : perspectivas y balance : actas del Congreso Internacional de Historia la Batalla del Ebro, 70 años después. Móra d'Ebre, 24-27 de julio 2008. Vol. II. Tarragona : Arola, 2011. p. 29-48

Guia turística i de serveis Espai d'interès natural Serra de Llaberia / [textos: Jaume Boldú Frutos, Consorci Serra Llaberia]
Boldú Frutos, Jaume


[Tivissa] : [Consorci Serra de Llaberia], [2012]
89, [6] p. : il., map. ; 21 cm

Descobreix la Serra de Llaberia amb la Dra i en Xet



[Tivissa] : Consorci Serra de Llaberia, [201?]
9 p. : il. col.. ; 30 cm

G.R. 7 : topo-guia, fascicle 5 : Tivissa - coll de la Teixeta (en català), coll de la Teixeta - Tivissa (en castellano) : Catalunya, Ribera d'Ebre - Baix Camp - Priorat (41.500 km)



Barcelona : Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, 1978
47 p. : il., map. ; 22 cm
Mapa plegat a la coberta posterior.

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Priorat, de la Ribera d'Ebre i del Baix Camp: des de Marçà a Mora la Nova, Tivissa i a Llaberia / Josep Maria Mata Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Terra endins : revista de geologia, núm. 361 (Octubre 2013), p. 1-14

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribera d'Ebre i del Baix Camp: des de Móra la Nova a Tivissa, al Coll Roig i a Llaberia / Josep Maria Mata Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Xaragall : revista de ciències de la Catalunya central, núm. 504 (Novembre 2012), p. 1-14

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribera d'Ebre i del Baix Camp: des de Móra la Nova a Tivissa i a Llaberia / Josep Maria Mata Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Xaragall : revista de ciències de la Catalunya central, núm. 453 (Octubre 2012), p. 1-11