português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
AUSTRIES, CASA DELS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 2   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 2
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Quid de la cuestión : sobre sentencias de Visita y su ejecución : el caso de la Visita del General de Catalunya, 1599-1711 / Ricard Torra-Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 41, núm. 2 (2019) , p. 339-367
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Al llarg de les últimes dècades, l'estudi dels sistemes de fiscalització presents en l'espai polític de la Monarquia Hispànica dels Àustries ha gaudit d'una notable producció. En aquest sentit, Visites, Judicis de Residència i Perquisicions han estat estudiades profusament, la qual cosa ens ha portat a comprendre molt millor tant el seu funcionament, com les seves virtuts i punts febles. No obstant això, encara que una part gens menyspreable d'aquests estudis ha apuntat a l'aparent "inutilitat" d'aquests sistemes, cap ha emprès un estudi sistemàtic de les sentències per ells promulgades. L'objectiu d'aquest article és l'anàlisi de les sentències de la Visita del General de Catalunya i el seu mecanisme d'execució.


Matèries: Edat moderna ; Institucions polítiques ; Monarquia ; Sentències ; Diputació del General de Catalunya ; Cort General de Catalunya
Matèries: Austries, casa dels
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1599 - 1711
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7183874


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Autoridad real y mediación ministerial en la Cataluña moderna (siglos XVI y XVII) / Joan Lluís Palos i Peñarroya
Palos Peñarroya, Joan Lluís


En: Historia Social. Valencia, núm. 24 (1996) , p. 39-56 (Dossier : Cataluña y la Monarquía en la España Moderna

El funcionament del sistema imperial dissenyat pels Habsburg al començament del segle XVI, depenia bàsicament de la seva capacitat per integrar a les elits socials dels territoris de la perifèria. A Catalunya, la falta d'una aristocràcia poderosa va obligar a la corona a dipositar la seva confiança en els juristes que van ocupar els llocs clau de l'administració. Educats en una tradició legal independentista i intensament implicats en les lluites entre bàndols, aquests ministres reals van ser un obstacle més que un camí per a la transmissió de les ordres procedents de la cort.


Matèries: Edat moderna ; Administració reial ; Juristes ; Institucions polítiques ; Poder polític ; Elits locals
Matèries: Austries, Casa dels
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1501 - 1700]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=121252
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3