Cal Riera (Puig-reig, Berguedà), una colònia tèxtil en procés de despoblament / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 53-64
Notes. Resum en català i anglès.

La colònia tèxtil de Cal Riera (Puig-reig, Berguedà) neix a finals del segle XIX en el context d'industrialització i poblament de l'alta vall del Llobregat. De totes les colònies de Puig-reig, la de Cal Riera, anomenada també Colònia Manen, és una de les menys conegudes i reconegudes. La seva història està estretament vinculada a la de la masia que li dona nom, la Casa Gran de Cal Riera de Merola, els orígens de la qual es remunten als temps medievals; també a la de la família d'industrials Manent, després Manen, una de les moltes que van fer de Ca- talunya la fàbrica d'Espanya, i de la indústria tèxtil un motor de desenvolupament del país i del Berguedà. Fins als anys setanta del segle XX es va mantenir oberta la botiga i l'escola, però en tancar- se l'escola i haver-se de traslladar els nens i nenes a Puig-reig o a Navàs, moltes famílies van optar per abandonar els pisos de la colònia, molt envellits. El despoblament, accentuat per la davallada dels serveis i de les condicions de manteniment, precipità l'abandonament. Quan la fàbrica va tancar les portes l'any 1979 hi treballaven 370 persones, però a la colònia n'hi vivien moltes menys. La fàbrica fou adquirida per un industrial berguedà que reinicià l'activitat fabril amb una moderna filatura que es manté activa. Els habitatges dels carrers de Santa Isabel i de Sant Antoni M. Claret foren adjudicats en subhasta a un grup inversor que els va arranjar i els va vendre a la gent que hi vivia. La resta d'habitatges i edificis són propietat d'una empresa bar- celonina i es troben en un procés de degradació molt notable. Els esforços que l'Ajuntament de Puig-reig ha fet en els últims anys per revertir aquesta situació -urbanització de carrers i places, dotació de serveis bàsics de sanejament i servei d'aigües, enllumenat, serveis de recollida d'escombraries i centre cívic, entre les més notables- no semblen donar fruits. Dels 105 habitants del 2000 s'ha passat als 68 del 2020.