Esdevenint comunistes de partit : els comunistes-sindicalistes i els orígens del PCE a Catalunya, 1922-1924 / Arturo Zoffmann Rodríguez
Zoffmann Rodríguez, Arturo


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 7-32 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

La Revolució russa tingué inicialment un fort ressò al moviment obrer ibèric i en particular entre els anarquistes de la CNT catalana. Resulta paradoxal doncs que el comunisme nasqués a començaments dels anys 20 a Espanya com un moviment fràgil i minoritari. Aquesta feblesa era especialment palesa a Catalunya. Aquí, tanmateix, sorgí als anys 1921-24 un petit corrent de partidaris del bolxevisme al si de la CNT, que desenvoluparen una política sui generis, vinculada a altres grups anàlegs a altres països, i orientada a atreure la militància anarcosindicalista per refundar el comunisme espanyol des de Barcelona, romanent independents del PCE. En un context de depressió per a l'obrerisme a Catalunya i arreu d'Espanya, l'estratègia dels anomenats comunistes-sindicalistes fracassà i, aïllats i afeblits, acabaren integrant-se al PCE a contracor a finals de 1924. Mantingueren però un esperit independent que en gran mesura ajuda a explicar la integració de la majoria d'aquests militants a les files del comunisme heterodox i catalanista del Bloc Obrer i Camperol el 1931. Aquest article rastreja la història d'aquests pioners del comunisme a Catalunya als anys 1921-24 utilitzant fonts noves dels arxius soviètics, que permeten reconstruir els orígens del grup i entendre la seva evolució posterior.