La Premsa a Banyoles / Jordi Galofré
Galofré i Illamola-Simal, Jordi


Banyoles ; Girona : Ajuntament de Banyoles : Diputació de Girona, 2015
255 p. : il. ; 21 cm (Quaderns de Banyoles, 17) 
ISBN 9788487257339

La premsa a Banyoles tracta de 84 capçaleres. La pionera va ser El Bañolense (subtitulat Semanario defensor de los intereses morales y materiales de la población), que va dirigir el considerat primer periodista del municipi, Pau Rodríguez Caixàs. Com la gran majoria de periòdics banyolins de l'època, aquell setmanari va tenir un vida efímera i estava escrit preferentment en castellà. Les primeres tres dècades del segle XX van ser molt prolífiques en capçaleres: n'hi va haver trenta, normalment molt marcades des del punt de vista ideològic (la majoria eren de tendència conservadora i catòlica). La dictadura de Primo de Rivera propiciaria el tancament de la majoria. Galofré fa notar que no és fins al 1913 que s'enriqueixen els articles informatius amb fotografies. Fins aleshores, n'hi havia només de tant en tant als anuncis. La revista pionera va ser Juventud, que va publicar dues fotos de sòcies honoràries del Foment de Cultura i Sport en els dos primers números, el desembre del 1912 i el gener del 1913. "Possiblement els costos van ser excessius, perquè en la resta d'exemplars del periòdic no tornen a aparèixer fotografies", afirma l'historiador. Durant la República el nombre de periòdics augmenta fins a onze, tots amb un marcat accent polític que queda palès en noms com El Socialista i El Lluitador. (El Punt).