Entre la utopía y la supervivencia : el desarrollo y la diversidad de las cooperativas de producción y trabajo en la Catalunya urbana e industrial (1864-1936) [Fitxer informàtic] / Miguel Garau Rolandi ; [dirigida per: Susana Tavera García]
Garau Rolandi, Miguel


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Tavera i García, Susanna. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2016
1 recurs electrònic (539 p.)

Aquesta tesi pretén avançar en el coneixement del cooperativisme de producció i treball en la Catalunya urbana i industrial, entre 1864 i 1936, aportant una visió panoràmica i global sobre el desenvolupament d'aquesta tipologia cooperativa a Catalunya. En un primer apartat es realitza un estat de la qüestió que certifica l'escassa atenció rebuda per aquest fenomen des de la historiografia. A continuació, atenent al seu desenvolupament cronològic, s'han distingit tres grans períodes. El primer d'això, que hem denominat el "mite cooperatiu", correspon a la II meitat del segle XIX. En aquest moment apareixen les primeres cooperatives de producció i treball a Catalunya, l'impuls del qual obeeix als plantejaments teòrics de socialistes premarxistas com Fourier, Owen, Buchez o Proudhon, els qui veien en la cooperativa, particularment en la de producció, una via d'emancipació social dels treballadors. El Congrés Obrer de Barcelona de 1870 serà la fita que marcarà el declivi de l'opció cooperativa com a forma predilecta d'organització obrera, en favor de les societats de resistència al capital (sindicats). El segon període analitzat, que hem titulat "La marginació" (1898-1930), correspon a un lapse ampli de temps en el qual el cooperativisme de producció i treball quedarà majoritàriament arraconat del discurs i la pràctica obrera. A partir d'una anàlisi exhaustiva de la documentació disponible s'ha rescatat la història d'algunes de les cooperatives de producció constituïdes en aquest període, tant de les de caràcter autònom (finançades per treballadors independents amb el seu esforç personal) com de les engegades mitjançant el finançament col·lectiu de les cooperatives de consum o de les entitats sindicals. Així mateix s'han analitzat les dificultats, tant intrínseques com a extrínseques, que van motivar l'escàs desenvolupament de les cooperatives de producció i treball durant aquest període. En el tercer i últim període, titulat "L'eclosió" (1931-1936), s'ha atès al desenvolupament efectiu de les cooperatives de producció i treball durant la II República. S'han analitzat els canvis polítics, socials, econòmics i legislatius que van facilitar el seu auge en comparació de les dècades precedents; s'ha atès a la seva estructuració organitzativa, mitjançant la creació de la Subfederación de Cooperatives de Producció i Treball (1932-1933) i, posteriorment, de la Federació de Cooperatives de Producció i Treball de Catalunya, creada al desembre de 1935. Així mateix s'ha analitzat l'engegada de 3 fàbriques cooperatives sota la tutela de les pròpies cooperatives de consum en aquest període: una fàbrica de sabons, una altra de gasoses i productes carbònics i una última de xocolates, que s'afegirien a la preexistent fàbrica de pastes per a sopa. A través d'una exhaustiva anàlisi de la documentació generada per la pròpia Federació de Cooperatives de Producció i Treball, així com de la premsa cooperativa i sindical, s'ha analitzat l'evolució i problemàtiques de les cooperatives de producció i treball engegades en aquest període. S'ha atès a la seva implantació per rams i oficis; a les seves relacions amb la resta del moviment obrer i amb els òrgans de govern municipal i autonòmic, i s'ha realitzat una valoració numèrica del fenomen del cooperativisme de producció i treball en el seu conjunt. En definitiva, a la llum d'aquesta recerca s'ha pogut concloure que es van constituir més d'un centenar de cooperatives de producció i treball durant la II República a Catalunya, que van tenir una implantació molt desigual, atès que es van concentrar majoritàriament en la producció de vidre i en els oficis relacionats amb el sector de la construcció. Aquestes cooperatives van proliferar emparades per l'instint de supervivència col·lectiu desenvolupat pels treballadors d'ofici, la lluita del qual se centrava a evitar la seva extinció i mantenir-se en peus enfront de la crisi econòmica, la desocupació i l'ostracisme al que els condemnaven les modernes formes d'organització del treball industrial.