El Dominio territorial de la sede de Barcelona : 800-1010 [Fitxer informàtic] / Gaspar Feliu i Monfort ; [dirigida per: Emilio Sáez]
Feliu i Montfort, Gaspar


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Sáez, Emilio. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1971
1 recurs electrònic

La formació dels grans patrimonis eclesiàstics, a més del seu interès per conèixer l'organització eclesiàstica i d'una forma indirecta l'espiritualitat i les formes d'integració de l'Església en la societat, és un magnífic fil conductor per comprendre l'evolució del quefer econòmic i indirectament les variacions socials i institucionals en una zona i una època determinada. En el cas de Barcelona, l'estudi de la influència de la catedral de Barcelona és important a causa del paper que la seu va jugar en la repoblació i defensa de la Marca del Penedés i les conseqüències posteriors, especialment de tipus senyorial, d'aquesta actuació. No obstant això, el treball ofereix grans dificultats, per la qual cosa ens hem hagut de limitar (usant un llenguatge figurat) a esbrossar el terreny i a emplenar les rases per als fonaments, amb la confiança d'haver aconseguit una base suficient per a la construcció de l'edifici. El nostre estudi conclou en 1010, al moment que acaba de ser constituït el patrimoni de la Catedral diferenciat del de la seu, del que fins llavors havia format part. En el lapse dels dos segles estudiats, hem manejat més d'1.200 documents pertanyents al Comtat de Barcelona, però d'ells solament 179 es refereixen directament a la seu, encara que molts altres permeten identificar béns o personatges concrets, o serveixen per conèixer millor el funcionament de certes institucions. L'estudi s'inicia amb dos capítols d'ambientació, dedicats respectivament a l'època i a l'organització eclasiástica. Amb els dos capítols següents arribem al centre de la problemàtica que ens hem plantejat en el nostre estudi: quins van ser els orígens els domini de l'església de Barcelona? A través d'una anàlisi cronològica i d'un intent de síntesi geogràfica, hem intentat trobar (a través de les pobres restes que la documentació ens ha llegat), les línies mestres de l'actuació de la seu, la resposta donada a cada moment a les circumstàncies, necessitats i possibilitats internes i externes, resposta que en ocasions podia veure's modificada pel caràcter o les preferències dels homes que havien de prendre les decisions pertinents, especialment dels bisbes. Per això hem organitzat el nostre estudi pontificat després de pontificat, fent en cada cas una introducció amb la personalitat i l'obra del bisbe en qüestió. En definitiva, no ens interessa tant la catalogació de les finques com l'intent de captar el paper de la seu com a element econòmic dins de la societat i de l'economia de la seva època.