Apunts sobre la gènesi d'una nova legitimitat democràtica durant el franquisme / Jordi Amat
Amat, Jordi


En: Via. Valors, idees, actituds : revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Barcelona, núm. 19 (setembre 2012), p. 69-80
Resums en català i anglès.

Amb el traspàs de l'exministre franquista i pare de la Constitució Manuel Fraga, les valoracions sobre la seva persona i la seva trajectòria política han estat dispars, quan no oposades. Com assenyala Jordi Amat, aquest fet s'explicaria per la inexistència d'un relat consensuat sobre el franquisme i la transició. Però es pot considerar Fraga un dels artífexs de la democratització de la societat espanyola? Per respondre aquesta pregunta latent, Amat va més enllà i s'endinsa en els orígens de la legitimitat democràtica durant el franquisme. En aquest sentit, l'autor posa en relleu el mèrit dels antifranquistes, sovint poc reconegut, a l'hora de despertar la consciència democràtica del país -destruïda i proscrita durant anys- gràcies al capital moral i intel·lectual que amb el pas del temps van anar acumulant. En altres paraules, l'antifranquisme intern, sorgit de dins de l'Estat i molt especialment a Catalunya, va ser capaç, primer, de construir un discurs a favor de la llibertat i la democràcia que després acabaria penetrant en el conjunt de la societat. D'aquí que, per ser justos i equànimes, Amat accepti que Fraga va tenir un paper clau en la institucionalització de l'Espanya constitucional, però no que se'l consideri un dels patriarques de la nostra democràcia.