Fèlix Sardà i Salvany y el integrismo en la Restauración / Antonio Moliner Prada
Moliner i Prada, Antoni


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2000
294 p. : il. ; 20 cm (Documents) 
Bibliografia. A la coberta: Departament d'Història Moderna i Contemporània.
ISBN 8449018544

Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 1841-1916), sacerdot, periodista, escriptor i conferenciant, va gaudir de gran popularitat a Catalunya, en tota Espanya i Hispanomérica i en els cercles catòlics europeus de finals del segle XIX. La polèmica suscitada amb la publicació del seu opuscle més conegut, El liberalisme és pecat (1884), prova el fort arrelament del carlisme tradicionalista i del pensament integrista en la Catalunya de la Restauració. Entorn de la seva figura es van aglutinar els seguidors d'aquest corrent de pensament, hereva de l'absolutisme polític i del tradicionalisme donosià, però també del francès i italià, que va desembocar en el partit integrista després de la seva escisió del partit carlista en 1888.. Les seves idees, exposades de forma senzilla i popular, pretenien allunyar als catòlics espanyols de les seqüeles secularitzadores introduïdes a Europa per la Revolució Francesa i el liberalisme, i especialment a Espanya després de la Revolució de 1868 i el Sexenni democràtic. El seu objectiu era la restauració d'un Estat teocràtic (el nacionalcatolicisme) i la recatolització d'Espanya, mitjançant l'impuls de la catequèsi i de les escoles catòliques, juntament amb l'associacionisme dels seglars en tots els àmbits, i a través de la revitalització de la premsa i de la propaganda catòliques. Tals instruments eren els més idonis per a frenar les activitats dels clubs i ateneus liberals, els cercles republicans, les cases del poble socialistes, les lògies masóniques i les activitats del sindicalisme revolucionari.. Les seves idees intransigents han perdurat en alguns sectors eclesiàstics i han conformat l'univers de molts catòlics fins als temps del concili II del Vaticà.