Les Juntes de reformes socials i l'intervencionisme estatal en el món del treball a Catalunya, 1900-1923 / Rafael Luque i Fernández ; director: Pere Gabriel Sirvent
Luque i Fernández, Rafael


Dirigida per: Gabriel Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2011
596 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia.

Les Juntes de Reformes Socials neixen amb la llei de 13 de març de 1900 sobre condicions de treball de dones i nens. Estaven integrades per sis patrons i sis obrers, dos vocals nats -el rector i el metge- i presidides per l'Alcalde. Les seves atribucions eren "inspeccionar todo centro de trabajo; cuidar de que tengan condiciones de salubridad é higiene; formar las estadísticas del trabajo; procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que . [+]unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley". Cercaven esdevenir un dels principals elements de consens entre el capital i el treball, amb l' objectiu de desactivar la conflictivitat laboral. Tingueren àmplies competències i foren imprescindibles en l'aplicació de la incipient legislació laboral, actuant com a terminals de l'Institut de Reformes Socials. Al seu si participaren, de forma generalitzada, les organitzacions patronals i obreres més significatives de les localitats, les quals enviaren els seus principals representants, mostra de l'interès d'ambdues classes de no deixar els afers laborals en mans d'actors de tercera fila. Foren els organismes pioners de l'arrencada d'un marc de relacions laborals no reeixit que, per sobre de totes les dificultats amb què toparen, sobresurt la incapacitat, la ineptitud, la falta real de voluntat política d'un Estat massa presoner de les seves pròpies pors envers un moviment obrer emergent, al qual veien més com un perill imminent, que amenaçava amb imposar la revolució social, que no pas com un actor social amb drets propis i inalienables. Quan l'Estat intenta posar en marxa un sistema de relacions laborals que incorpori obrers i patrons a un projecte reformista, que porti socialment a un nou marc de relacions laborals en el món del treball, ho fa mogut més per la por a la revolució social que per convicció real. De resultes d'això, la introducció de les reformes socials es caracteritzaren per la seva tebiesa, per la demora, pel caràcter defensiu i per la seva incapacitat a l'hora de fer-les complir. Això deixava lliure el camí a que fossin els patrons i els obrers, els únics protagonistes en la resolució dels conflictes laborals. A inicis de segle XX, obrers i patrons estaven fortament organitzats per a la defensa dels seus interessos. La irrupció de les Juntes de Reformes els atià encara més en aquesta direcció, ja que ambdues classes perseguien el control del món laboral. N'hi hagueren, entre elles, períodes de calma i consens; altres més tensos i altres d'oberta confrontació. Les actituds de bel·ligerància foren en ascens, sobretot després de 1916, amb l'encariment de les subsistències per l'acaparament, producte de la Primera Guerra Mundial. En aquest context, un sistema legal de relacions laborals desdibuixat, poc perfilat, poc coherent, poc consensuat, que deixava que fossin les victòries obreres o patronals les que dictessin les lleis laborals abunda en la cultura d'imposar al contrari la voluntat pròpia. Des de 1916 fins 1923, l'Estat es continuà caracteritzant per l'elaboració de tot un seguit de lleis fetes a corre-cuita i a la defensiva, deixant el camí obert a l'enfrontament, a la confrontació com a via de solució de la conflictivitat laboral. En aquest sentit, amb la seva incapacitat d'absorbir les demandes, amb la seva ineptitud a l'hora d'establir aquell sistema de relacions laborals, i amb la seva falta real de voluntat política s'enduu una bona part de la responsabilitat històrica de l'etapa de violència social entre obrers i patrons coneguda com a pistolerisme, la qual abocà en la Dictadura de Primo de Rivera justificada, paradoxalment, com a necessària per acabar amb la violència social.