Repressió, salvament i fugida a la reraguarda catalana, 1936-1939 / Rubèn Doll-Petit
Doll i Petit, RubènEn:
Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 2 (2004) , p. 49-60
Després que l'aixecament militar de juliol del 36 fracassés en Catalunya, el procés revolucionari va obligar a fugir milers de catalans vinculats a les classes dirigents, a l'Església i a la dreta política catalana. La transcendental tasca de persones anònimes, consolats estrangers, però en especial de consellers de la Generalitat de Catalunya, va propiciar que la nòmina d'assassinats fos molt menys elevada del que podia preveure's. Mitjançant l'expedició de documents com els visats i salconduits per part de l'administració catalana, de passaports falsos i el ràpid i providencial embarcament de perseguits en diversos vaixells de bandera estrangera, desenes de milers de catalans van poder establir-se a l'estranger en un exili temporal a l'espera que el conflicte s'acabés. Quan es va acabar, la majoria ja s'havien adherit a la causa franquista i molts ja havien ingressat a la denominada Espanya Nacional.