La Organización clandestina del PSUC en Cataluña en los años cincuenta / Antoni Lardín i Oliver
Lardín i Oliver, Antoni


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 5 (2005) , p. 27-43

A partir de les declaracions practicades en els judicis sumaríssims per les detencions de militants clandestins del PSUC en els anys 1957 i 1958 i de documents interns del partit, a l'article s'exposa la trajectòria vital del PSUC a Catalunya des de la caiguda de la direcció de López Raimundo fins a la desarticulació a la primavera de 1958 de l'organització dirigida per Miguel Núñez, amb una descripció de l'estructura i relacions orgàniques que tenia establertes i la localització de les cèl·lules d'empresa a la ciutat de Barcelona. L'estructura i les relacions orgàniques establertes en la dècada dels cinquanta van ser totalment diferents de les de la dècada anterior, abandonant l'actuació conspirativa i ultraclandestina i incorporant a llocs de direcció i mitjans els obrers de les empreses que es destacaven en la lluita laboral que, a més, identifiquem amb noms i cognoms i en fem petites biografies. Els anys cinquanta van ser fonamentals per al PSUC perquè gràcies a aquesta nova orientació en les relacions orgàniques, sens dubte, va créixer el contacte amb les classes obreres i va començar a forjar el seu prestigi a la societat catalana, encara que també va significar una certa pèrdua d'homogeneïtat i puresa marxista-leninista.