português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
124282 []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 1   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 1
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sindicalisme pagès i republicanisme popular a Catalunya, 1918 - 1930: la Unió de Rabassaires: entre el radicalisme obrerista i la via cooperativista [Fitxer informàtic] / Jordi Pomés i Vives ; director: Pere Gabriel i Sirvent
Pomés i Vives, Jordi


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2008
Dirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna iContemporània, 1998
Un fitxer electrònic
ISBN 9788469132975

La Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civilLa Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civil.


Matèries: Sindicats camperols ; Pagesos ; Conflicte rabassaire ; Republicanisme ; Vinya ; Contractes de conreu ; Procés judicial ; Conflictivitat social ; Pagesia ; Cooperativisme ; Sindicalisme ; Dictadura de Primo de Rivera ; Tesis doctorals ; Sindicats agrícoles
Matèries:Unió de Rabassaires
Àmbit:Catalunya ; Barcelona, província
Cronologia:1918 - 1930
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-0428108-165218
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3