Mobilitat logística al nivell P de l'Abric Romaní (Capellades, Anoia): estudi tafonòmic i espacial de les restes faunístiques / Juan Marín, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Josep Vallverdú, Bruno Gómez de Soler, Florent Rivals, José Ramón Rabuñal, Antonio Pineda, Edgar Tellez, María Gema Chacón, Eudald Carbonell, Palmira Saladié



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 34-71 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A través de l'estudi tafonòmic i espacial del registre faunístic del nivell P de l'Abric Romaní, es va definir que el conjunt va ser el resultat d'almenys dos tipus diferents d'ocupacions: 1) Un campament residencial transitori durant breus estades, centrat en l'explotació de cérvols; 2) Un campament de caça per a la captura especialitzada de cavalls. Els resultats caracteritzen els neandertals de l'Abric Romaní com a grups implicats en un sistema de mobilitat logística, que es desplaçaven per tot el territori en funció de la disponibilitat de grans ungulats.

Las Ocupaciones tardiglaciares de la Cova de Les Borres (La Febró, Tarragona) / José Ramón Rabuñal, María Soto, Juan Ignacio Morales, [et al.]



En: Trabajos de Prehistòria. Vol. 81, Núm. 2 (2024)

This paper presents the results of archaeological research conducted between 2012 and 2015 at Cova de Les Borres (La Febró, Tarragona). The new chronostratigraphic data and archaeological materials analysed here derive from the three main levels identified so far, dating to the mid-GI-1 (Level 2), the end of GI-1/beginning of GS-1 (Level 1.2), and presumably GS-1 (Level 1.1). The documented occupational sequence is of great importance for the study of technological and cultural evo-lutionary dynamics during the end of the Pleistocene in the northeastern Iberian Peninsula. It is one of the few known sites with successive occupations during GI-1 and GS-1, associated with the Final Upper Magdalenian and Sauveterrian.

Late Glacial technological evolution in NE Iberia : insights from Cova de les Borres and Cova Gran de Montserrat sequences / José Ramón Rabuñal, Juan Ignacio Morales, María Soto, [et al.]



En: Abstract Book. 28th EAA Annual Meeting. Budapest : [s.n.], 2022


Northeastern Iberia has a long-established research tradition on Late Pleistocene archaeology, resulting in an extensive record of sites that have allowed continuous discussion and refinement of the periodization models for the cultural evolution during the Pleistocene-Holocene transition. Post-Magdalenian assemblages (Epipalaeolithic sensulato; post-ca.14000 cal BP) have been characterized as microlaminar industries with clear Magdalenian filiation, as suggested by the stability of their general design with minor gradual modifications in the production systems and typological structure. In this paper we present unpublished technological and chronological data from the recently excavated multi-stratified sequences of Cova de les Borres (La Febró, Tarragona) and Cova Gran de Montserrat (Collbató, Barcelona), and discuss their role within the actual state-of-the-art for the post-Magdalenian sequence from both regional (NE Iberia) and macro-regional (SW Europe) perspectives. Cova de les Borres rockshelter has been excavated since 2015, opening a surface over 35m2. Within its archaeological sequence, layers 2.1 and 2 are dated to the mid GI-1, and layer 1.2 to the late GI-1 - early GS-1. These yielded abundant lithic remains, featuring similar blade and bladelet production strategies and retouched assemblages, dominated by endscrapers and backed elements, but standing out the appearance of geometric microliths in layer 1.2. At Cova Gran cave, excavated since 2018 through over 25 m2, Late Glacial occupations have been documented in two archaeological layers: layer 202, dated to the mid GI-1, and still scarcely investigated; and layer 200, which yielded well-preserved occupations dated to the GS-I and a microlaminar lithic assemblage with endscrapers, backed elements and geometric microliths. This work will contribute with new valuable chronological and techno-typological data to the discussion of major questions regarding the final Pleistocene technological and cultural evolution, such as the evolution of the post-Magdalenian techno-complexes, including the appearance of the first geometric microliths, during the Late Glacial period.

Cantacorbs : Recuperant un jaciment neolític oblidat a les muntanyes de Prades (Rojals-Montblanc, Tarragona) / Gala García-Argudo, José Ramón Rabuñal, Juan Luis Fernández-Marchena, [et al.]



En: Podall. Montblanc, núm. 9-10 (2021) , p. 7-24 : il. (Prehistòria) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

El jaciment a l'aire lliure de Cantacorbs és un taller neolític de sílex localitzat a un altiplà calcari a 1022 m.s.n.m., d'es d'on es pot controlar una de les principals rutes que creuen les muntanyes de Prades. La característica principal del jaciment és l'abundància de material lític tallat en superfície, corresponent a tots els estadis de la cadena de producció de làmines. L'origen de la matèria primera indica un aprovisionament local, amb material provinent de dues àrees properes d'aprovisionament. El jaciment de Cantacorbs va ser descobert voltant l'any 1930 i, malgrat haver aparegut a diverses publicacions, mai havia estat excavant amb metodologia moderna. Una conseqüència de l'època en les que es van dur a terme les primeres intervencions arqueològiques és la dispersió dels materials en diferents col·leccions. Aquest article presenta les primeres datacions del jaciment, així com una anàlisi comparatiu entre els materials de la col·lecció privada d'en Ramon Capdevila i el material arqueològic recuperat en les dues intervencions modernes que hem dut a terme des de l'Institut català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona.