Guerau de Espés, leridano ilustre, embjador de Felipe II en Inglaterra / por José Tortosa Duran
Tortosa i Duran, Josep


En: Ilerda. Lérida. Año X, núm. XVI (enero-diciembre 1952), p. 49-82 (Historia moderna) 
Notes a peu de pàgina.

El Patrimoni Biure-Bon a la Conca de Barberà durant la primera carlinada. Notes esparses / Manel Güell Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 85-94 : il. (Història Moderna) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Melcior-Lluís de Bon de Margarit (1755-1838), marquès d'Aguilar, va ser el darrer baró efectiu de Vallespinosa, Vallverd, Pontils i Santa Perpètua de Gaià, llocs que li proporcionaven rendes considerables a cada collita. A partir de 1835, les autoritats carlines li van comissar les propietats i les seves rendes. El 1839, Jean-Aimar Delacroix, nét i successor de Bon, realitzà algunes averiguacions i generà la documentació postal amb la qual s'expliquen els fets. Dos quadres genealògics mostren la successió del marquesat d'Aguilar en els segles XVIII i XIX.

Rafel de Biure, els Hospitalers i Vallverd en litigi (1606-1623) / Valentí Gual i Vilà, Manel Güell Junkert
Gual i Vilà, Valentí


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 95-174 : il. (Història Moderna) 
Bibliografia. Notes. Inclou apèndix documental amb ressenya-transcripció de documents. Resums en català, castellà i anglès.

En els segles XVI i XVII, la conflictivitat social i patrimonial podia generar bàndols que s'enfrontaven en les anomenades guerres privades. Sovint les protagonitzaven membres de l'aristocràcia nobiliar coneguts com senyors-bandolers. S'exposa el litigi per la jurisdicció de Vallverd que va enfrontar Rafel de Biure amb la comanda de Barberà de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, amb accions punitives de caire judicial que alternaven amb actes violents. A partir de la documentació trobada procedent de la cúria del batlle de la castlania de Vallverd, es pot conèixer la versió d'una de les parts i contrastarla amb la contrària. S'annexa una ressenya-transcripció d'aquest material documental.

Els Orígens de la producció paperera a la Riba. Una aproximació demogràfica a partir dels registres parroquials (1629-1730) / Sue Roveda Cavallini
Roveda i Cavallini, Sue


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 175-180 : il. (Història Moderna) 
Fonts documentals. Notes.

L'article documenta les primeres famílies papereres arribades a la Riba, un segle abans de la data que habitualment s'establia com a inici de la seva indústria paperera.

Les Antigues teuleries i forns rajolers a la Conca de Barberà / Manel Martínez i Garcia
Martínez i Garcia, Manel


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 181-188 : il. (Història Moderna) 
Bibliografia. Notes.

Les teuleries i rajoleries eren obradors preindustrials on, a partir de l'argila, es fabricaven teules, rajoles i altres materials ceràmics utilitzats en la construcció. Fou una activitat que perdurà fins a mitjan del segle XX, quan es posaren en funcionament les bòbiles més industrialitzades.

Dos exemples d'urbanisme medieval a Catalunya : l'Esquerda de Roda de Ter (Osona) i Santa Creu de Rodes al Port de la Selva (Alt Empordà) / Imma Ollich Castanyer, Montse Mataró i Pladelasala, Anna Maria Puig i Griessenberger
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 85-116 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les excavacions arqueològiques efectuades els darrers anys en dos jaciments medievals catalans, cadascun situat en un espai amb característiques geogràfiques i socioeconòmiques diferents, han permès comparar aspectes com ara l'urbanisme, les tècniques de construcció, l'adaptació al terreny, l'origen i evolució, així com les causes del seu abandonament. Aquest article analitza i compara els casos dels pobles medievals abandonats de l'Esquerda de Roda, a Osona, i de Santa Creu de Rodes, a l'Alt Empordà, tot remarcant les seves semblances i divergències.

La Casa medieval a Girona / Jordi Sagrera i Aradilla
Sagrera i Aradilla, Jordi


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 119-146: il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La ciutat de Girona conserva molts exemples d'edificis medievals. Malgrat les diferències formals, s'aprecien uns trets comuns en la concepció dels espais i de les tècniques constructives que permeten identificar-los sense gaires problemes. Les façanes estretes, els solars fondos, l'existència del pati interior com a element vertebrador, la localització d'una eixida posterior o verger, i la sala com a àmbit residencial preferent. En alçada contenen tres plantes, la noble al primer pis i un badiu que corona la casa sota la teulada.

Habitar Barcelona, habitar el Born en època medieval i moderna. Notes sobre arquitectura domèstica històrica / Reynaldo González, Carme Miró
González Garcia, Reinald


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 175-206 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La edilícia històrica de Barcelona es mostra en el seu recorregut, com una proposta certament original des de la mateixa fundació romana de la ciutat. Així ho palesen les tècniques constructives, els materials de construcció, els acabats, o fins i tot el mateixos projectes arquitectònic històrics. El testimonis de les cases conservades al conjunt arqueològic del Born, però també en algunes zones de la resta del centre històric de la ciutat explicarien aquesta singularitat: aquest factor local.

A la recerca de l'antiga "Rhode". Dels primers treballs a l'adquisició de la Ciutadella per part de l'Ajuntament / Josep M. Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 207-228 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Els primers intents rigorosos per localitzar els vestigis de l'antiga Rhode a la Ciutadella van ser decisió de la Junta de Museus de Barcelona. A través dels diaris d'excavació de les ruïnes emporitanes que redactava Emili Gandia podem seguir aquell procés, que no va acabar de reeixir.

Els Ports de Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Roses a la Baixa edat mitjana : una comparativa / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Rodis, núm. 2 (2020) , p. 21-56 : il. (Dossier. Infraestructures portuàries d'època medieval i moderna a la Mediterrània occidental) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La recerca planteja una comparació entre els ports de Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Roses, tenint en compte les seves característiques geomorfològiques i geoestratègiques, el seu paper com a ports comtals, la connexió amb les principals vies comercials terrestres i marítimes i la seva interrelació amb els diferents ports de la Costa de Llevant catalana. Tot i ser Barcelona el principal port de Catalunya, els altres dos destacaren en alguns aspectes gràcies a les seves condicions nàutiques i a les seves infraestructures portuàries.

Evolució del front marítim de la zona portuària de Barcelona de la tardoantiguitat a l'edat moderna / d'informació
Riera i Mora, Santiago


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 89-112 : il. (Dossier. Infraestructures portuàries d'època medieval i moderna a la Mediterrània occidental) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La ciutat de Barcelona està estretament vinculada al mar i per tant, la seva història està associada a la morfologia i als canvis del seu front marítim, que configuraren diferents espais portuaris. El present treball aborda l'evolució del front litoral barceloní amb l'objectiu de caracteritzar i localitzar les àrees per a fondejar els vaixells amb anterioritat a la construcció de les estructures portuàries dels segles XV-XVI. En el lòbul deltaic dret del Besòs, s'ha recollit informació sedimentològica i cronològica de més de 200 sondatges geològics, que han permès detectar l'existència de dos sectors deprimits amb presència de llims i argiles orgànics. Aquests nivells indiquen l'existència, entre l'antiguitat tardana i la baixa edat mitjana, a prop de la ciutat de Barcelona, d'espais protegits de l'onatge per barres sorrenques, amb calatges de fins a 7 m i que podrien haver constituït per tant, àrees adequades per a fondejar.

La Modulació urbana a l'eixample baixmedieval de Roses : el prototip de casa / Anna Maria Puig i Griessenberger
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 35-56 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Els primers intents rigorosos per localitzar els vestigis de l'antiga Rhode a la Ciutadella van ser decisió de la Junta de Museus de Barcelona. A través dels diaris d'excavació de les ruïnes emporitanes que redactava Emili Gandia podem seguir aquell procés, que no va acabar de reeixir.

La Torre de la Trinitat i la pesca de la tonyina (Roses, 1350-1550) / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Rodis, núm. 2 (2020) , p. 11-20 : il. (Dossier. Infraestructures portuàries d'època medieval i moderna a la Mediterrània occidental) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La funció de la Torre de la Trinitat ha estat històricament controlar l'entrada de vaixells al Golf de Roses. L'estudi presenta una nova funció que desconeixíem, la seva relació amb el món de la pesca, com a guaita de l'arribada dels bancs de tonyines durant els mesos de maig a octubre i la creació de la capella de la Santíssima Trinitat al seu interior per part dels pescadors rosincs.

Immigració a Reus a través del registre de defuncions de l'hospital (1739-1780) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 9-10 (2021) , p. 88-116 (Història Moderna) 
Notes. Inclou apèndix documental. Resums en català, castellà i anglès.

Estudi del moviment migratori a la ciutat de Reus a la segona meitat del segle XVIII, a través del llibre de defuncions de l'hospital de pobres, on un 55[per cent] dels morts són forasters, en especial procedents de les comarques meridionals de catalunya (50[per cent]), on destaca clarament el Camp de Tarragona i àrea d'influència, si bé també n'hi ha de més llunyanes, com el Pirineu. Entre les seves ocupacions hi predomina el sector primari (39[per cent]), la resta representen una tercera part cadascun (secundari i terciari).

El Reglament de navegació : pesca i càrrega i descàrrega de Cambrils de l'any 1773 / Pedro Otiña Hermoso
Otiña Hermoso, Pedro


En: Podall. Montblanc, núm. 9-10 (2021) , p. 117-130 : il. (Història Moderna) 
Bibliografia. Inclou apèndix documental amb transcripció del document. Resums en català, castellà i anglès.

Amb el present article es pretén donar a conèixer el Reglamento de navegación, pesca, carga y descarga, y régimen político y económico per la gent de mar de Cambrils, realitzat l'any 1773 per l'inspector de matrícules Manuel de Zalvide. També es presenta una breu aproximació a la gent de mar del municipi durant el segle XVIII, la pretensió de la qual és donar a conèixer en línies l'evolució dels mateixos i la quantitat de barques existents a Cambrils.

Propietaris montblanquins al terme de Prenafeta segons el capbreu de 1734 / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 38 (2020) , p. 87-114 (Història moderna) 
Número Homenatge a Josep M. Porta i Balanyà i a Sofia Mata de la Cruz.

Estudi de la implantació de terratinents de Montblanc a Prenafeta, segons la capbrevació de 1734 i comparació amb l'anterior, realitzada el 1698. En una generació es duplica el nombre de propietaris i l'extensió declarada (la mitjana individual és de 3,4 j.). També es comenta la propietat dels autòctons (la mitjana és de 29,7 j.) i l'ús de les terres segons la residència dels amos. En el cas dels montblanquins, es continua l'expansió de la vinya i els cereals, però encara resta una porció important de terres incultes, que es dedicaria a la ramaderia i altres aprofitaments. Els habitants a Prenafeta primen la sembradura, però el segon conreu és la vinya.

Can Figueres dels Barrancs : un exemple del mas com a explotació / Joan Serra Arman, Teres Sadurní Hill
Serra i Arman, Joan


En: 121591 Els Treballs i el món del treball al Penedès. Actes del III Seminari d'Història del Penedès. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2007. p. 155-165
 (Medieval i Moderna) 

Treball, eix de l'organització municipal : les confraries professionals a Vilafranca del Penedès (s. XVI-XVII) / Jordi Vidal i Pla
Vidal i Pla, Jordi


En: 121591 Els Treballs i el món del treball al Penedès. Actes del III Seminari d'Història del Penedès. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2007. p. 137-154
 (Medieval i Moderna) 
Apèndix.

Consells municipals i oficis. Els oficis dels consellers de la Universitat de Vilafranca l'any 1368 / Roger Benito i Josep Bosch
Benito i Julià, Roger


En: 121591 Els Treballs i el món del treball al Penedès. Actes del III Seminari d'Història del Penedès. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2007. p. 115-136 : gràf.
 (Medieval i Moderna) 
Annexos.

El Cançoner català i les feines al camp al Penedès històric / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 121591 Els Treballs i el món del treball al Penedès. Actes del III Seminari d'Història del Penedès. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2007. p. 105-113
 (Medieval i Moderna)