Late Glacial technological evolution in NE Iberia : insights from Cova de les Borres and Cova Gran de Montserrat sequences / José Ramón Rabuñal, Juan Ignacio Morales, María Soto, [et al.]



En: Abstract Book. 28th EAA Annual Meeting. Budapest : [s.n.], 2022


Northeastern Iberia has a long-established research tradition on Late Pleistocene archaeology, resulting in an extensive record of sites that have allowed continuous discussion and refinement of the periodization models for the cultural evolution during the Pleistocene-Holocene transition. Post-Magdalenian assemblages (Epipalaeolithic sensulato; post-ca.14000 cal BP) have been characterized as microlaminar industries with clear Magdalenian filiation, as suggested by the stability of their general design with minor gradual modifications in the production systems and typological structure. In this paper we present unpublished technological and chronological data from the recently excavated multi-stratified sequences of Cova de les Borres (La Febró, Tarragona) and Cova Gran de Montserrat (Collbató, Barcelona), and discuss their role within the actual state-of-the-art for the post-Magdalenian sequence from both regional (NE Iberia) and macro-regional (SW Europe) perspectives. Cova de les Borres rockshelter has been excavated since 2015, opening a surface over 35m2. Within its archaeological sequence, layers 2.1 and 2 are dated to the mid GI-1, and layer 1.2 to the late GI-1 - early GS-1. These yielded abundant lithic remains, featuring similar blade and bladelet production strategies and retouched assemblages, dominated by endscrapers and backed elements, but standing out the appearance of geometric microliths in layer 1.2. At Cova Gran cave, excavated since 2018 through over 25 m2, Late Glacial occupations have been documented in two archaeological layers: layer 202, dated to the mid GI-1, and still scarcely investigated; and layer 200, which yielded well-preserved occupations dated to the GS-I and a microlaminar lithic assemblage with endscrapers, backed elements and geometric microliths. This work will contribute with new valuable chronological and techno-typological data to the discussion of major questions regarding the final Pleistocene technological and cultural evolution, such as the evolution of the post-Magdalenian techno-complexes, including the appearance of the first geometric microliths, during the Late Glacial period.

La Cambra funerària de la cova dels Xaragalls (Vimbodí-Poblet, Conca de Barberà, Tarragona) / J. Vallverdú, S. Bañuls, A. del Bove, R. Marsal, F. Marginedas, M. Á. Moreno Ibáñez, O. Adewumi, A. Rodríguez-Hidalgo, M. Soares, A. Suesta



En: 258561 El Paper dels espais naturals per a una societat saludable. VI Jornades Bosc de Poblet i Muntanyes de Prades. Museu de la Vida Rural, l'Espluga de Francolí 18 i 19 de novembre de 2022. [l'Espluga de Francolí] : Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural : Paratge natural d'interès nacional de Poblet, 2024. p. 87-113 : il., plàn

Bibliografia.

Les ocupacions prehistòriques de la cova dels Xaragalls han de tenir un marcada condició per la seva situació en el vessant inferior del terme dels Assedegats, al terme de Vimbodí i Poblet. Al peu d'aquest vessant hi ha recursos naturals a l'abast per a les poblacions prehistòriques com l'aigua i roques, especialment els sílexs paleògens. En ser la seva visita fàcil, per la proximitat de la carretera de Prades-Poblet, a l'alçària de la creu de Ferro, al marge esquerre del barranc de Castellfollit, ha estat esmentada repetidament per diferent fonts escrites durant el segle XX. El darrer projecte quadriennal de recerca anomenat "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona", del servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, ha donat suport a l'excavació de la cova dels Xaragalls. Les principals tasques de l'equip de treball han estat la neteja dels sediments de la cavitat remenats pels espolis. Aquesta neteja ha proporcionat la localització, en un dels punts d'entrada de sediments a la cavitat anomenada boca C, d'afloraments sedimentaris d'edat holocena ( 10.000 anys) contrastats mitjançant datacions per radiocarboni (C14). Aquests sediments contenen un gran nombre de restes humanes de diferents períodes cronològics de la prehistòria recent en curs d'estudi. La feina de testar la integritat estratigràfica de les restes humanes és imprescindible per encetar altres projectes de recerca, especialment antropològics, sobre la cova dels Xaragalls. La successió de sediments quaternaris presents a la cova dels Xaragalls apunta que aquesta cavitat pot ser una referència del patrimoni paleoecològic i prehistòric de les muntanyes de Prades. Les tasques de neteja estan en curs i els propers anys esperem explorar la cavitat en millors condicions per realitzar observacions més fiables i regulades per l'administració pública.