Entre visigots i feudals : el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat abans de la conquesta feudal (segles XVIII-XII) / Joan Menchon Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 281-298 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els territoris de l'antic ager Tarraconensis occidental, que podem circumscriure al Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat van entrar en l'òrbita de l'Alandalús en els primers temps de la conquesta araboamazic (713-717). Les posteriors expansions carolíngia i feudal, a partir de finals del segle VIII, aviat van convertir la zona en una àmplia franja no acabada de controlar per uns ni pels altres, que hom ha convingut a definir com la marca o la frontera. S'ha parlat del Gaià com a referent d'aquesta separació entre els comtats cristians i el califat islàmic. La historiografia ha volgut veure aquests territoris com una zona marginal, buida de poblament o amb una presència humana residual. Ara bé, la reinterpretació de la documentació escrita llatina i àrab, de la toponímia, de les necròpolis i les restes arquitectòniques, com també els resultats -encara pocs- d'algunes excavacions arqueològiques indiquen que la cosa no va ser així, sinó que ens trobem amb unes terres poblades -no sabem encara ni amb quina intensitat ni amb quines formes d'organitzar-se- en part controlades des del districte andalusí de Tortosa i en part pels comtats catalans, en un procés imparable d'expansió que culmina amb la conquesta de la capital de l'Ebre i de la medina de Lleida, ja a mitjan segle XII.