De re rustica / edició, transcripció i textos: Maria Antònia Martí Escayol ; presentació: Thomas M. Capuano



Vilafranca del Penedès : Edicions i Propostes Culturals Andana, 2012
221 p. ; 30 cm
Treball guanyador de la I Beca Emili Giralt Raventós de VINSEUM. Transcripció del manuscrit 'Esp. 291' de la Bibliothèque Nationale de París. Conté quatre textos: els dos primers textos, f.1r-30v i f.30v-62r, es presenten com una traducció de De re rustica de Pal·ladi, on el primer és una versió de Gottfried de Francònia i el segon d'autor desconegut; el tercer, f.62r-111r, és una traducció del Majmu' fi I-filaha (Tractat d'agricultura) d'Ibn Wafid, i el quart, f.111r-130r, una traducció parcial del Kitab al-Agdiya (Tractat dels aliments) d'Abu Marwan Abd al-Malik b. Zuhr (Avenzoar).

Molts segles abans que es popularitzés un terme tan prometedor -i alhora tan amenaçant- com globalització, els éssers humans de bona voluntat ja compartien lliurement, traspassant fronteres ètniques, climàtiques i lingüístiques, les seves descobertes agronòmiques, per aconseguir que els camps produïssin més i millor, els arbres sobreeixissin de fruits, i la fam -enemiga perenne i constant de la humanitat fins al dia d'avui- fos mantinguda a ratlla. El manuscrit Esp. 291 de la Bibliothèque Nationale de París, és una eina fonamental per a l'estudi dels textos agronòmics medievals catalans. Ens permet apreciar el nostre passat agrícola, aprofundir en el nostre ric llegat lexicogràfic i ens remet a la nostra herència tecnològica. Tots aquells que cada dia ens sentim més distants dels espais mecanitzats de la producció agrícola moderna podrem trobar en aquesta edició valuoses lliçons d'arboricultura, viticultura i jardineria, entre d'altres. I així, a través de l'exemple d'èpoques preindustrials, potser obtindrem la confiança necessària per cultivar els "secrets" de l'agricultura a una escala més reduïda i sostenible. Per a això, trobem aquí reunit un equip docent amb una àmplia diversitat multicultural en el qual hi col·laboren, no només autoritats tradicionals com Ibn Wafid, Avenzoar, Aristòtil i els autors de la Geopònica grega, sinó també mestresses de casa, hortolans anònims i altres testimonis coetanis afeccionats a la ciència agrícola. I per posar en pràctica els seus ensenyaments no fan falta ni grans recol·lectadores ni pesticides: en tenim prou amb les mans .