Las Ocupaciones tardiglaciares de la Cova de Les Borres (La Febró, Tarragona) / José Ramón Rabuñal, María Soto, Juan Ignacio Morales, [et al.]



En: Trabajos de Prehistòria. Vol. 81, Núm. 2 (2024)

This paper presents the results of archaeological research conducted between 2012 and 2015 at Cova de Les Borres (La Febró, Tarragona). The new chronostratigraphic data and archaeological materials analysed here derive from the three main levels identified so far, dating to the mid-GI-1 (Level 2), the end of GI-1/beginning of GS-1 (Level 1.2), and presumably GS-1 (Level 1.1). The documented occupational sequence is of great importance for the study of technological and cultural evo-lutionary dynamics during the end of the Pleistocene in the northeastern Iberian Peninsula. It is one of the few known sites with successive occupations during GI-1 and GS-1, associated with the Final Upper Magdalenian and Sauveterrian.

Late Glacial technological evolution in NE Iberia : insights from Cova de les Borres and Cova Gran de Montserrat sequences / José Ramón Rabuñal, Juan Ignacio Morales, María Soto, [et al.]



En: Abstract Book. 28th EAA Annual Meeting. Budapest : [s.n.], 2022


Northeastern Iberia has a long-established research tradition on Late Pleistocene archaeology, resulting in an extensive record of sites that have allowed continuous discussion and refinement of the periodization models for the cultural evolution during the Pleistocene-Holocene transition. Post-Magdalenian assemblages (Epipalaeolithic sensulato; post-ca.14000 cal BP) have been characterized as microlaminar industries with clear Magdalenian filiation, as suggested by the stability of their general design with minor gradual modifications in the production systems and typological structure. In this paper we present unpublished technological and chronological data from the recently excavated multi-stratified sequences of Cova de les Borres (La Febró, Tarragona) and Cova Gran de Montserrat (Collbató, Barcelona), and discuss their role within the actual state-of-the-art for the post-Magdalenian sequence from both regional (NE Iberia) and macro-regional (SW Europe) perspectives. Cova de les Borres rockshelter has been excavated since 2015, opening a surface over 35m2. Within its archaeological sequence, layers 2.1 and 2 are dated to the mid GI-1, and layer 1.2 to the late GI-1 - early GS-1. These yielded abundant lithic remains, featuring similar blade and bladelet production strategies and retouched assemblages, dominated by endscrapers and backed elements, but standing out the appearance of geometric microliths in layer 1.2. At Cova Gran cave, excavated since 2018 through over 25 m2, Late Glacial occupations have been documented in two archaeological layers: layer 202, dated to the mid GI-1, and still scarcely investigated; and layer 200, which yielded well-preserved occupations dated to the GS-I and a microlaminar lithic assemblage with endscrapers, backed elements and geometric microliths. This work will contribute with new valuable chronological and techno-typological data to the discussion of major questions regarding the final Pleistocene technological and cultural evolution, such as the evolution of the post-Magdalenian techno-complexes, including the appearance of the first geometric microliths, during the Late Glacial period.

La Ratio d'abundància de sílex : un nou paràmetre per interpretar la captació de matèries primeres al Paleolític / Maria Soto, Bruno Gómez de Soler, Josep Vallverdú
Soto Quesada, María


En: Podall. Montblanc, núm. 6-7 (2018) , p. 9-40 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els estudis d'origen i captació de matèries primeres lítiques en Prehistòria són una línia d'investigació essencial per inferir les dinàmiques d'explotació del paisatge, la mobilitat i la gestió del territori entre els grups dels últims caçadors-recol·lectors. Aquest article proposa un nou mètode, la ràtio d'abundància de sílex, amb l'objectiu de quantificar els recursos lítics en un paisatge, considerant els factors geològics naturals (extensió dels afloraments, gruix, índex d'ocurrència, dimensions, contingut en sílex...). La disponibilitat de recursos pot ser comparada amb qualsevol conjunt arqueològic per a definir les estratègies d'aprovisionament i els patrons de mobilitat. L'estudi s'ha centrat en l'entorn de les Muntanyes de Prades, en tant que representa un escenari regional amb alta disponibilitat de sílex, compartit per diversos grups del Paleolític Superior final (15000-9000 anys abans del present). La definició de les àrees d'aprovisionament s'utilitza com evidència per obtenir el radi de captació, les distàncies d'anada i tornada per l'explotació de recursos, i els àmbits territorials dels grups paleolítics, contribuint a la comprensió de diversos aspectes dels assentaments, com la funcionalitat dels jaciments, la duració/intensitat de les ocupacions, i la mida dels grups socials.

Áreas y estrategias de aprovisionamiento lítico de los últimos cazadores-recolectores en las montañas de Prades (Tarragona) [Fitxer informàtic] / María Soto Quesada ; [dirigida per: Josep Vallverdú Poch]
Soto Quesada, María


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, DL 2016
Dirigida per: Vallverdú i Poch, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic

Aquesta tesis té com a objectiu la caracterització de la mobilitat i les estratègies de captació i gestió del sílex com a matèria primera de cinc assentaments prehistòrics als voltants de les Muntanyes de Prades (Tarragona, Catalunya). La realització de prospeccions, anàlisi petrogràfiques i físiques i químiques (mitjançant lupa binocular, anàlisis de làmines primes, EDS (SEM), DRX, µ-DRX i espectroscòpia Raman) i la determinació de l'abundància silícia al territori (SIG), han determinat la variabilitat de silicificacions, la seva disponibilitat i el grau d'explotació per part del darrers caçadors-recol·lectors. L'anàlisi dels conjunts de Sant Gregori, Cova de Les Borres, Molí del Salt, Balma de la Vall i Picamoixons, amb seqüències des del Magdalenià superior final al Mesolític, i la distribució dels diferents tipus de sílex a la cadena operativa, han permès identificar els patrons de gestió d'aquestes roques. Tests estadístics multivariants han determinat la procedència geogràfica dels suports, establint els factors influents a l'aprovisionament i definint les rutes de mobilitat als diferents conjunts Les associacions de matèries primeres arqueològiques presenten correlacions positives amb la variabilitat de silicificacions mostrejades a les àrees pròximes als assentaments. Aquests resultats confirmen estratègies de captació coincidents amb els perfils de disponibilitat dels diferents sectors del territori, i plantegen: 1) un alt grau d'estabilitat a les dinàmiques de captació lítica dels jaciments, a nivell diacrònic; 2) diferències en l'explotació de matèries primeres entre els assentaments, que poden ser indicatives de patrons d'ocupació diferencial. L'estudi determina radis de mobilitat locals-regionals, similars als desplaçaments definits per al context del Tardiglacial europeu, i coherents amb un territori on els recursos lítics són abundants i predictibles, i presenten una extensió similar al rang anual residencial forager, determinat per l'etnologia.

Les intervencions arqueològiques a la Balma de la Vall durant els anys 2011 fins el 2013 (Rojals-Montblanc, Conca de Barberà) / Josep Vallverdú, Maria Soto, Juan Ignacio Morales, [et al.]



En: Podall. Montblanc, núm. 3 (2014) , p. 7-23 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Les cultura material paleolítica és poc documentada en el registre arqueològic de les Muntanyes de Prades. La cronologia del poblament prehistòric d'aquest àmbit geogràfic ha estat basada en l'edat relativa proporcionada per la seriació de la cultura material (fòssils guia de pedra tallada, ceràmica, metall) establerta per l'enorme investigació realitzada pel Dr. Salvador Vilaseca. I en aquest treball tractem un dels principals resultats de les intervencions, en el què s'argumenta la cronologia pleistocena superior final d'un dels conjunts arqueològics de la Balma de la Vall (Rojals - Montblanc) mitjançant datacions relatives i radiomètriques. La datació i comparació dels conjunts arqueològics, estratificats en balmes i coves de les comarques de Tarragona, no va ser fàcil en temps del Dr. Salvador Vilaseca. Ni tampoc ara. En aquesta presentació es descriuen algunes de les dificultats per a datar els conjunts arqueològics d'aquest jaciment. Els principals obstacles tenen a veure amb els canvis ambientals que afecten a la sedimentació al peu de la balma i a les pertorbacions provocades per les poblacions humanes en temps històrics.

El Territori d'aprovisionament del sílex dels caçadors i recol·lectors del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet-Conca de Barberà) / María Soto Quesada, Bruno Gómez de Soler, Josep Vallverdú Poch, [et al.]



En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 29 (2011) , p. 31-52 : il., gràf (Prehistòria) 
Bibliografia.

Es presenta un exhaustiu treballs de prospeccions, registre i mostreig dels distints afloraments silicis a les conques dels rius Montsant, Francolí, i Gaià, productes de processos diagenètics en dipòsits de sebhka durant el paleogen. El registre fòssil dels nivells magdalenians del jaciment del Molí de Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà) demostra la captació d'aquests sílexs com a matèria primera per a la realització d'instruments lítics. La seva adscripció a les formacions geològiques d'origen descriu les dinàmiques d'aprovisionament dels grups caçadors recol·lectors de l'ocupació.