português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
RAVOTTO, ALESSANDRO []
References found:
Showing:
1 .. 7   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 7
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Muralla romana i representació de la ciutat / Alessandro Ravotto
Ravotto, Alessandro


En: MUHBA Butlletí : butlletí informatiu del Museu d'Història de Barcelona. Barcelona, núm. 34 (desembre 2018), p. 20 : il. (Laboratori


Matèries: Epoca romana ; Muralles
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[0000 - 1500]
Accés: http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/sites/default/files/butlleti34.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 7
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Transformació del medi natural en el paisatge agrícola durant l'època antiga. L'exemple del jaciment de Foneria (Barcelona) / Alessandro Ravotto, Ferran Antolín i Tutusaus, Oriol López Bultó, [et al.]



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 181-193 : il. (Notes i estudis
Bibliografia. Inclou: Annex 1. Estudi dendroarqueològic del pou de Foneria. Resums en català, castellà, anglès i francès.

Es presenten els resultats dels estudis multidisciplinaris duts a terme sobre les restes arqueològiques documentades en una excavació preventiva, efectuada l'any 2009 al municipi de Barcelona. La localització del jaciment, en un sector particularment significatiu per a l'estudi de la relació entre l'entorn natural i les activitats antròpiques, i la propensió del medi deltaic a la conservació de restes orgàniques van permetre un plantejament investigador força ampli. En vista de la interpretació de les restes arqueològiques, es ressegueix el naixement, l'evolució i el cessament de l'assentament humà en aquesta zona, des de l'època ibèrica fins a l'edat tardoantiga. A més, s'analitzen uns quants aspectes relacionats amb l'adaptació al medi natural i la seva transformació per a finalitats productives, amb particular atenció a les formes del territori, a la gestió hídrica, al comerç de productes pocs representats en els registres arqueològics i, finalment, als canvis en el paisatge vegetal derivats de les activitats agrícoles.


Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Poblament ; Paisatge ; Recursos naturals ; Recursos hídrics ; Activitats agrícoles ; Cultura dels ibers ; Epoca romana
Àmbit:Barcelona ; Llobregat, delta
Cronologia:[200 aC - 200 dC]; 2009
Autors add.:Ravotto, Alessandro ; Antolín i Tutusaus, Ferran ; López Bultó, Oriol
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/08_Ravotto 12_2016.pdf
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/08_Ravotto-Annex_12_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 7
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Muralla de Barcino [Fitxer informàtic] / Alessandro Ravotto ; [dirigida per Isable Rodà de Llança]
Ravotto, Alessandro


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
Dirigida per: Rodà de Llanza, Isabel. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2017
1 recur electrònic (753 p.)

La muralla de Barcino va ser erigida, al voltant de les acaballes del segle I aC, com a part del mateix projecte fundacional de la nova colònia. No es limitava, per tant, a concretar la forma urbana, sinó que es tractava d'un element perfectament inserit i coordinat dins d'un mecanisme urbà estudiat amb gran atenció. D'una banda, el recorregut del traçat, l'emplaçament i les característiques estructurals van ser el producte d'una tradició militar que, encara que no fos portada a les últimes conseqüències, atès que la situació geopolítica plasmada per la pax Augusta no el requeria, assentava les bases per un projecte de llarga durada. De l'altra, la clara inspiració als models nord itàlics era una declaració de l'urbanitas que August havia integrat en el seu programa de reorganització - no només política i territorial, sinó també cultural - de l'Imperi. Finalment, es tractava d'una estructura que funcionava conjuntament a la quotidianitat dels habitants: a més de la funció de control dels accessos, per exemple, estava projectada per funcionar conjuntament al cicle de l'aigua: rebia l'aprovisionament de l'aqüeducte, i al seu interior estaven englobats els col·lectors que desaiguaven als fossats. La muralla urbana va ser, durant tres segles, el mirall de les aspiracions de la ciutat: nascuda com un element funcional de la vida civil, va ser inclosa en els programes urbanístics que valoritzaven, entre finals del segle I i l'inici del segle II dC, la façana marítima - el principal motor econòmic de la colònia - fins a quedar, al segle III dC., en un estat lamentable, possiblement víctima de l'èxit econòmic i demogràfic de la ciutat, que en feia una infraestructura obsoleta. Però els criteris fixats pels arquitectes i els enginyers augustals van ser rescatats, i potenciats des del punt de vista poliorcètic quan, cap a finals del segle III dC, el mon romà sencer s'estava fortificant, per enfrentar-se a una situació de malestar i perill generalitzat. En aquest moment, la muralla torna a ser la protagonista de la ciutat: amb un desdoblament del gruix, l'afegit d'un gran nombre de torres i l'adopció dels més avançats recursos militars, inspirats directament per l'enginyeria militar que s'estava posant en pràctica a Roma mateixa en aquests anys, va contribuir a començar una nova etapa de floridesa per a Barcino. La solidesa de les noves defenses va ser un dels elements que Ataülf, molt probablement, al començament del segle V dC va tenir en compte a l'hora de triar Barcelona com a sede regia. En aquest treball s'examina la muralla romana de Barcelona des del punt de vista estrictament arqueològic, actualitzant i homologant les nombroses contribucions anteriors, presentant nombroses noves dades i plantejant línies interpretatives inèdites.


Matèries: Tesis doctorals ; Muralles ; Epoca romana ; Urbanisme ; Arqueologia
Àmbit:Barcelona
Cronologia:s. I aC - s. III dC
Autors add.:Rodà de Llanza, Isabel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/402256
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 7
select
print

Bookmark and Share
Parietes : arqueologia al nucli antic de Parets del Vallès / Alessandro Ravotto
Ravotto, Alessandro


[Parets del Vallès] : Ajuntament de Parets del Vallès, DL 2016
168 p. : il. (algunes col.) ; 26 cm (Estudis locals, 9) 
Bibliografia.
ISBN 9788493308568



Matèries: Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Àmbit:Parets del Vallès
Cronologia:[2016]
Autors add.:Ajuntament de Parets del Vallès
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Camp de l'Arpa-Caterina Albert (Sant Martí)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 7
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Muralla romana de Barcelona, una empresa de finals del segle III / Alessandro Ravotto
Ravotto, Alessandro


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 10 (2014) , p. 140-162 (Notes i estudis
Resums en català, castellà i anglès.

En el present article es resumeixen els resultats de recents investigacions sobre la muralla baiximperial de Barcino. En primer lloc, mitjançant l'analisi d'una gran quantitat de material arqueològic procedent d'excavacions dutes a terme al llarg dels últims seixanta anys, es proposa una cronologia per a la construcció del recinte en l'últim terç del segle III dC. Secundàriament, es detallen uns aspectes inèdits del monument, relacionats amb l'estat de conservació de la muralla augustal en el moment de la reforma baiximperial, que va implicar-ne una restauració amb la tècnica de l'opus africanum, així com amb l'element més distintiu de la nova obra, representat per les nombroses torres de les quals es va dotar. Finalment es proposa, de manera preliminar, una contextualització de les noves dades en un marc interpretatiu de més ampli abast.


Matèries: Arqueologia urbana ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Muralles ; Epoca romana
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[250 - 300]
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/10/06_Ravotto.qxp.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 7
select
print

Bookmark and Share
El Material cerámico procedente de excavaciones antiguas (1949 - 1968) de la muralla de Barcino: apuntes de una cronología del vallum bajoimperial / Alessandro Ravotto; dirigida per Isabel Rodà de Llanza
Ravotto, Alessandro


Dirigida per: Rodà de Llanza, Isabel. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, 2006
133 f., XVI : il. ; 30 cm
Treball de recerca. A la portada: Depàrtament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. Document llistat. Bibliografia.



Matèries: Epoca romana ; Restes ceràmiques ; Muralles ; Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1 - 500; 1949 - 1968]
Localització: UAB: Humanitats


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 7
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Material cerámico procedente de excavaciones antiguas (1949 - 1968) de la muralla romana de Barcino: apuntes sobre la cronología del vallum bajoimperial: resultados preliminares / Alessandro Ravotto
Ravotto, Alessandro


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, núm. 3 (2007) , p. 221-222 (Memòria de l'activitat científica de l'MHCB


Matèries: Epoca romana ; Excavacions arqueològiques ; Muralles ; Restes ceràmiques
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1949 - 1968]
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/03/03_QUARHIS_11_memoria.pdf
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); UB: Filosofia, Geografia i Història; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3