Diplomacia catalana e iberismo catalanista en el sigle XX / Jesús Revelles Esquirol
Revelles Esquirol, Jesús


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 22 (2022) , p. 51-67 (Dossier) 
Número dedicat a: "Ibericidad: estudios sobre la condición peninsular en la era contemporánea". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'Oficina d'Expansió Catalana va ser un lobby propagandístic catalanista constituït a Barcelona en 1919 que va aprofitar les esperances suscitades pels punts de Wilson per a dur a terme un treball de divulgació de la cultura catalana a l'estranger. Així, internacionalitzant el conflicte català de principis de segle XX, la burgesia catalana pretenia exercir un major contrapès comunicatiu amb altres rotatives de premsa europea i transferir les reivindicacions catalanistes de manera directa, sense passar pel centre de la Península. A partir, també, de traduccions d'articles sobre política, història i obres literàries es van generar contactes internacionals i es va instituir un flux continu i sostingut d'anada i volta amb els escriptors, polítics i intel·lectuals afins a la causa catalana. D'entre tots aquests contactes van sobresortir els establerts amb alguns dels grans pensadors i escriptors portuguesos de l'època, que van col·laborar amb gran entusiasme en el replantejament d'una Espanya antiquada que havia de renéixer com Ibèria. L'economia i el debat dels aranzels surers o la possibilitat d'obtenir rèdit de la gestió de les colònies portugueses també van ser incentius en aquesta ambiciosa empresa de la diplomàcia catalana i la seva fixació lusitana i iberista.