Vinya, paisatge, patrimoni i relacions socials a la Catalunya Central / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 127 (primavera-estiu , p. 5-12 : map., gràf. (Dossier. La memòria popular de la vinya i el vi) 
Bibliografia.

Es pretén entendre la formació del paisatge de la comarca del Bages a partir de l'estructura de la propietat que s'havia generat després de la sortida de la crisi medieval i la formació del mas modern que sorgeix en el segle XVI. Per compensar l'enorme esforç que significa plantar un avinya, es va utilitzar el contracte de rabassa morta que durava mentre vivien els ceps. Això originà un paisatge de petites parcel·les de vinya en tots els masos. On vivien aquests nous rabassaires? A la banda oriental de la comarca ho feien als pobles on hi tenien una casa, un hort i hi feien vi. A la banda occidental de la comarca, on no hi havia pobles, va aparèixer el contracte de quarteria que permetia fer una casa propo de la vinya el que originà un poblament dispers. Així mateix, la vinya va condicionar l'aparició de parets de pedra seca, barraques, rases i camins i la multiplicació de tines enmig de les vinyes allà on les vinyes estaven lluny de casa o no es tenia prou espai per vinificar.