Les Joventuts Llibertàries a Catalunya : origen, estructura i context (1932-1939) [Fitxer informàtic] / Sònia Garangou i Tarrés ; [dirigida per Joan Villarroya i Font]
Garangou i Tarrés, Sònia


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Villarroya i Font, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2016
1 recurs electrònic (556 p.)

Aquesta recerca reconstrueix quin va ser l'origen, l'estructura i el context històric de les Joventuts Llibertàries a Catalunya, des de l'any 1932 fins al final de la Guerra Civil. Malgrat existir investigacions prèvies sobre aquesta organització d'àmbit estatal, com la tesi doctoral de Jesús López Santamaría de l'any 1983, no existia cap recerca específica sobre l'organització en el nostre territori, sobretot pel que fa als primers anys de formació. Aquesta manca d'estudis s'estén a bona part de la resta d'organitzacions juvenils de l'època, que malgrat tenir un dels seus moments àlgids de desenvolupament durant el període d'entreguerres, resten sovint oblidades en la historiografia o tractades com a simples annexos de les organitzacions "adultes". En el cas de les Joventuts Llibertàries catalanes, els indicis en els que es van basar les hipòtesis inicials d'aquesta investigació, assenyalaven que no es van limitar a seguir consignes a cegues. Els joves anarquistes, van tenir una personalitat molt marcada que en alguns moments va entrar en conflicte amb la CNT-FAI, a més de comptar amb una estructura organitzativa i territorial força més complexa del que fins ara es pensava. A partir de la recopilació, ordenació i buidat de la dispersa documentació de l'organització, formada per actes de congressos i reunions, circulars, publicacions d'àmbit local o comarcal... ha estat possible resseguir com es van formar els primers grups a Catalunya durant la Segona República, quins mecanismes van utilitzar per vertebrar la seva estructura, com van intervenir els joves llibertaris catalans en els esdeveniments polítics del moment, quina va ser la seva relació amb la Federación Ibérica de Juventudes Libertarias (FIJL), o la influència del conflicte intern que vivia la CNT entre trentistes i faistes en la creació d'aquesta entitat juvenil, el seu desenvolupament i en la relació amb les JJLL de la resta de l'estat. També s'ha pogut reconstruir quin va ser el paper que van jugar els joves llibertaris catalans durant la Guerra Civil, els seus debats i crisis internes, els enfrontaments que van tenir amb la CNT-FAI i la FIJL, quan començaren a discrepar de la posició oficial adoptada pel sindicat anarcosindicalista, i el creixement de l'organització que va arribar a la major part de comarques catalanes. Va ser des d'aquestes i des de les diferents agrupacions locals que s'inicià aquest estudi, afegint la perspectiva de l'estructura territorial com un element més d'anàlisi que ens apropa a les dificultats i contradiccions a les que s'enfrontaren les agrupacions de base, ajudant-nos a entendre més bé el perfil de la militància i ampliant la imatge que tindríem de l'organització si només ens fixéssim en els discursos dels seus líders. La relació amb els esdeveniments polítics i les disputes ideològiques del moment, ens completa el retrat i ens ajuda a comprendre bona part de les seves actuacions i decisions, refermant la necessitat d'aquest diàleg constant entre l'origen, l'estructura i el context de la que va ser l'organització juvenil més important a Catalunya durant els anys 30.